dimecres, 14 de maig del 2014

LA FOTO DEL DIA 14-05-2014

He vist cartells com aquest enganxats a les papereres i algun mur de la zona avinguda Aragonesa-plaça de la Castellania d'Amposta, però imagino que n'hi haurà per més zones per on no passo tan sovint.
Dues consideracions. Sembla ser que abans estava prohibit deixar els excrements dels gossos a les papereres, però és tolerava.
Ara que està permès s'haurien de col·locar moltes més papereres, ja que al carrer Sebastià Juan i Arbó, al menys a la part de dalt, no n'hi ha cap. Com a molt per la zona esportiva i firal. 
A l'avinguda de Catalunya tampoc n'hi ha cap... I així podríem anar sumant. 
De totes maneres, aplaudeixo la campanya.

CRIA CORBS...

Abans que res, el meu condol a la família de la presidenta del PP de Lleó Isabel Carrasco. Una mor sempre és lamentable i quan s’ha produït de forma violenta, condemnable.
Dit això, recullo l’opinió de les persones que m’envolten i que coincideix al 100% amb la meva: Entre la societat hi ha una gran crispació i encara sort de que actes com aquest no passen més sovint.
Encara que ràpidament els mitjans de comunicació van informar que una (la filla) de les presumptes homicides (mare i filla), enginyera de professió va treballar fins fa poc a la Diputació de Lleó d’on va ser acomiadada, les causes que van induir a cometre el crim, encara són molt fosques.
Primer que res crida l’atenció que hagin estat dues persones. Una, pot al·legar trastorn mental transitori, però dues ja és molt més difícil.
Sembla evident que hi havia causes personals més que laborals i que entre la mare i la filla ja feia temps que ho anaven coent.
Una de les informacions que es van donar sobre el cas és que sembla que portaven un joc de matrícules de cotxe falses, la qual cosa reforçaria la teoria de que va ser un crim molt meditat i no un impuls sobtat.
Un altre enigma és la pistola que es va utilitzar. Diuen que la policia la està buscant per esbrinar quina de les dues dones va ser la que va ser l’autora material dels fets. Com que el marit i pare, respectivament, és el comissari de la policia d’Astorga, una ciutat de la província de Lleó, podria ser que s’usés l’arma reglamentaria d’aquest, però sembla ser que la policia ho descarta. Això vol dir que el comissari ha pogut justificar que té al seu poder l’arma.
No obstant, cal dir que els policies solen tenir més d’una pistola a part de la reglamentaria i no puc afirmar que les altres estiguin totalment controlades per la Guardia Civil que és el cos que en té les competències. També seria possible que alguna de les dues dones gaudís de permís d’arma, però sembla molt més difícil, ja que al menys que siguis tirador esportiu, és molt difícil que a un particular que no pugui justificar-ne la necessitat, sé li acabi concedint.
També sorprèn que l’autora material sabés disparar una pistola. Em sembla que no deu de ser tan fàcil (per això els cossos policials fan pràctiques) Primer que res cal tenir sang freda i després saber-la utilitzar i tenir punteria.
L’actual situació de crisi té situacions molt paradoxal: mentre a Espanya hi ha més de 5 milions d’aturats, n’hi ha qui acumula diversos càrrecs i sous. Diuen que la difunta n’acumulava fins a 13. Això vol dir que mentre hi ha gent que passa gana, n’hi ha que viuen molt bé i rodejats de luxes i capritxos.
Cria corbs i t’acabaran traient els ulls.        

dimarts, 13 de maig del 2014

XXI FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA (FOTOS) XI













ELECCIONS EUROPEES. PROGRAMES ELECTORALS

Llegint el diari em vaig adonar que alguns dels partits (o coalicions) que es presenten a les Eleccions Europees del proper dia 25 se’n recorden de nosaltres, de l’Ebre i del seu hipotètic transvasament o pla estatal de regadius si voleu.
Ahir us recordava que un dels motius per a no votar a Cañete és, precisament, que si arriba a Comissari de Medi Ambient, voldrà portar a terme el pla que va dissenyar sent Ministre d’Agricultura i Medi Ambient. Per cert, sóc dels qui penso que aquest ministeri hauria d’estar separat, es a dir, el tema d’Agricultura i Pesca per un costat i el de Medi Ambient per un altre, ja que sovint, tenen interessos contraposats.
En canvi, hi ha partits que s’oposen frontalment a qualsevol pla de transvasar l’aigua de l’Ebre, com per exemple ERC que, durant el seu míting a Amposta, el seu candidat Josep Maria Terricabras va afirmar: El riu és vida: no només ho sé, m’ho crec. Ara bé, el que cal saber és si quan vagi a fer el míting a les Garrigues segueix dient el mateix o simplement obvia el tema.
Uns altres que s’han reafirmat defensors de l’Ebre han estat els d’ICV. El míting electoral, en aquest cas es va fer a Barcelona, cap i casal de Catalunya, el seu candidat Ernest Urtasun va dir que portaria a Brussel·les tant el transvasament de l’Ebre com el fracking (ja sabeu, l‘extracció de petroli mitjançant productes químics) 
També Javi López el candidat del PSC ha rebutjat qualsevol transvasament de l'Ebre, tal com he llegit a la Marfanta de Gustau Moreno.  
Evidentment, des del territori, qualsevol defensa que es faci del nostre ecosistema, benvingut sigui , ja que normalment sempre se’n recorden del nostre territori per a mal. Encara em pregunto per a què serveix ser Reserva de la Biosfera. El dia que vegi que serveix per alguna cosa ja us ho diré.
Tornant a ERC, dissabte a Amposta van exhibir un gran nus antitransvasista. El cavero Adam Deosdat va recordar que el nus no s’hauria d’usar políticament. Li dono tota la raó.
L’any 2003, el primer cop que vaig presentar-me en una candidatura socialista a Amposta, havíem emprat el nus en alguns fullets de propaganda electoral i, des de la Coordinadora Antitransvasaments se’ns va prohibir fer-ho. Ho varem substituir per un peixet.
Però sembla ser que al món de la política també hi ha classes i mentre a uns se’ls hi prohibeix, al altres se’ls hi consent. I no és la primera vegada!