Poques vegades havia estat tan desconnectat
com els passats dies. Per a tots aquells que no ho sabeu, hem estat uns
dies de vacances a Croàcia i com comprendreu, l’idioma que allí es parla
es incomprensible per algú que, com jo, tingui el ‘do de les llengües’.
El que té de negatiu per a una persona
a qui li agrada estar informada (quan poso la ràdio normalment escolto
notícies), també té la seva part positiva al poder desconnectar durant
uns dies de tot allò que l’envolta i centrar-se exclusivament en mirar
de passar-ho el millor possible i aprofitar el màxim les vacances.
Sense cap mena de dubte, la notícia més
negativa i que, en aquest cas sí que veiérem en directe va ser la victòria
del Madrid que li va permetre guanyar la décima. Va ser sopant a
un restaurant d’Split. Quan el Madrid va marcar el gol de l’empat, ja
havíem acabat de sopar i els cambrers (blancs com la llet) estaven recollint
les taules. El 2-1 i el 3-1 els varem veure mentre ens menjaven un gelat
a la televisió de l’establiment del costat. Ja no calia veure més.
Diumenge, quan dèiem que érem catalans,
ens recordaven el resultat del partit del dia abans. Per acabar-ho d’arrodonir,
diumenge, de camí cap a Dubrovnik, varem parar a un poblet i al costat
del restaurant on dinarem, n’hi havia un altre que es deia Decima
(sense accent)... Vosaltres mateixos.
I diumenge les eleccions Europees. No
són les que es consideren més transcendentals, però és evident que tenen
la seva importància. Els primers resultats ens el va avançar el nostre
fill que ho va veure per Internet a la pàgina del diari Ara. Així ens varem
assabentar que tot i la davallada, va guanyar el PP i que Podemos,
el partit de Pablo Iglesias, va treure 5 diputats quedant en quarta posició.
Seguirà governant la casa, va declarar al ser preguntat pels resultats.
Després vaig estar mirant els resultats
d’uns quans pobles, però poca cosa més...
Segur que m’hauran passat per alt moltes
coses, però tan me dóna... Segur que tampoc eren tan importants....