A aquestes alçades sembla una mica
inversemblant que Òmnium Cultural, una de les dues associacions (l’altra és
evidentment l’ANC) insinuï que el 9-N es podria formular una altra pregunta.
Tots sabeu el paper que han estat jugant l’ANC
i Òmnium. Més d’una vegada he dit que marcaven el pas que seguia ERC, CDC i el
propi govern de la Generalitat. Sense el braç
executor d’aquestes dues associacions, difícilment s’haurien assolit els èxits
de convocatòria que van tenir la diada de l’11 de setembre de 2012 i la Via
Catalana de 2013.
Cada cop sembla més provable que hi haurà una
trobada entre Mas i Rajoy. Segueixo dient que veig poc provable que es faci
abans del setembre, ja que damà ja és 20 de juliol i una reunió de l’alt nivell
d’aquest no s’improvisa, al menys que ja estiguin els temes preparats.
Rajoy s’ha enrocat i ha dit per activa i per
passiva que ell no baixarà del burro.
Està clar que li oferirà a Mas una millora del finançament (aquest punt sempre
surt) i, tal vegada, reformar la Constitució per a convertir Espanya en un
estat federal, per a la sorpresa del socialistes i d’altres partits emergents.
Mas, també sembla enrocat, però no tant. Ja el
coneixem. Sabem que es ven per una mica de poder. ¿Ja no ens en recordem de
quan va anar a Madrid a negociar amb Zapatero una rebaixa de l’Estatut de Maragall a canvi de que el PSC el votés
President com el cap de la llista més votada a les eleccions autonòmiques?
Igual ara li ofereixen alguna cosa similar, fins i tot fer una gran coalició
entre CiU, el PP (evidentment) i el PSC (ja que sinó no arribaran a la majoria
absoluta necessària)
I llavors què? Deixar que corri el temps i que
els resultats siguin acceptables.
Només Òmnium i l’ANC podrien convèncer ERC de
que una cosa així seria, de moment, la millor sortida.
I si ens estiguessin preparant? La segona part
al setembre, segurament després de la Diada.
