Ring, ring... Bé això seria un telèfon
convencional, ara pot sonar qualsevol melodia o fins i tot qualsevol xorrada...
El receptor, intuïtivament, mira el mòbil
i llegeix Artur Mas. Adopta una postura més solemne i respon:
-Diguem, President. Bon dia.
-Bon dia –li respon el President- Et
trucava per a informar-te que properament he de tenir una entrevista amb
Rajoy (llegir-se tal i com ho pronuncia el Mas de Polònia) Només per a
que ho sàpigues... De fet ja està tot pactat...
-??? -El receptor no en dóna crèdit...
– Què vols dir President de que tot està pactat?
-Mira, per a que donar-hi més voltes...
A la reunió sortirà un nou canvi de data i una nova pregunta, no tan directa...
Una mica més ambigua... M’entens, oi?
-??? –L’interlocutor seguia sense entendre
res del que estava passant.
No entenia res. I per a dir-me això m’ha
trucat Mas? Després de mesos i mesos sense que hi hagi hagut cap tipus
de comunicació i ara em truca per a dir-me això? Seguia sense donar-ne crèdit.
A ben segur que el rerefons de la trucada era un altre. Potser reiniciar
unes relacions que, amb el pas del temps, s’havien gelat.
Potser sí.
(Pot semblar fictici, però aquesta va
ser la conclusió que en va extreure Joan Herrera –ICV- de la trucada de
Mas del passat dimecres) Per a refiar-se’n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada