PRADA DE CONFLENT (9)

GUIMARÀ (3)

10 disparates

ARTURO GONZÁLEZ

1. Que un asunto tan trascendente como la independencia de parte de un territorio se pretenda resolver con el 51 % de los votos de ese territorio, cuando existen bastantes cuestiones de menor relevancia para las que se precisan mayorías del 66 %. Deberían aprender de Canadá, en donde el Tribunal Supremo acordó como necesaria una mayoría del 70 %.

2. Que se haya dejado pudrir la Constitución y permitir que se siga pudriendo hasta convertirse en un arma de destrucción masiva para la convivencia, sin ni siquiera intentar reformarla.

3. Que los diputados tengan que votar como borregos lo que les ordene el jefe.

4. La judicialización permanente de la política, llevando cualquier asunto comprometido, especialmente de corrupción, a los tribunales, que, ante la en general complicada resolución por la complejidad de los asuntos, retrasan enormemente sus sentencias, haciendo que el asunto en cuestión permanezca vivo al tiempo que políticamente también permanece sin definirse. Constituyen una añagaza escandalosa, fraudulenta y antidemocrática.

5. La indiferencia ante las migraciones masivas por mar o tierra de seres humanos en circunstancias de indefensión y desgracia.

6. Que la brutal desigualdad entre los españoles no provoque una revolución y que encima les sigan votando a quienes la originaron.

7. Que los bancos hayan ganado 10.000 millones en los ocho primeros meses del año, que se les haya rescatado por una cuantía de 40.000 millones, a pagar por los ciudadanos, y ahora que los tribunales de la Unión Europea exigen que devuelvan la totalidad de las cláusulas suelo por un importe que será de 20.000 millones, con gran probabilidad haya que rescatarlos nuevamente y nuevamente a cargo de los ciudadanos.

8. Que los españoles no comprendan el retroceso histórico, cultural, educativo, económico y social que causan los acuerdos con la Santa Sede.

9. La economía sumergida (El doble que en los países europeos). Y que nadie lo afronte.

10. Creer en la transparencia de la condición humana, especialmente en sus actuaciones políticas nacionales e internacionales.

Se admiten más disparates.

11. La asignatura de Tauromaquia. (lombardo)

12. La exclusión de filosofía. (lombardo)

L’APARCAMENT DE LA ‘RESIDÈNCIA’ DE TORTOSA

De vegades te’n assabentes d’una notícia quan surt algú, en principi aliè a la mateixa a parlar-ne. Així va ser com vaig conèixer que s’estava projectant un aparcament a l’Hospital de Tortosa, conegut popularment com la Residència.

La notícia que vaig llegir deia que les associacions de veïns de Tortosa i Amposta s’oposaven a que el pàrquing de l’Hospital fos de pagament. I es clar, la primera cosa que et ve al cap quan llegeixo la notícia és: l’associació de Tortosa fins quan? Fins que la Meritxell (*) els hi digui que no ho estan fent bé, tot amenaçant-los amb el dit? (Veritat Àngel?)

Com sabeu el problema dels aparcaments de la Residència ve de lluny, de molt lluny. Quan de temps fa que no trobeu un aparcament decent, pel matí, prop de l’hospital? Per la tarda encara, però pel matí és pràcticament impossible (tot i que impossible només hi ha una cosa: què una rata faci el niu a la cua d’un gat viu)  

Els problemes d’aparcament varen caminar de la ma del creixement demogràfic de les comarques del Bais Ebre i el Montsià i l’augment del parc automobilístic. Tot i que al principi es va mirar de solucionar construint un pàrquing exclusiu per als treballadors que així deixaven lliures les places que ocupaven a l’antic, el que hi ha tot just davant de l’entrada principal de l’hospital, ràpidament va quedar saturat.

Més tar es va habilitar un petit aparcament a poca distància, al costat dret de l’entrada, així com el fossat del racó d’Omedo, de difícil accés, tant per a cotxes com per a vianants.

Però la demanda anava creixent a un ritme vertiginós i només s’acabava de fer un aparcament nou, automàticament se’n necessitaven més places.

Els usuaris de la Residència no hi van per gust (aquest punt és molt important), sinó que o bé són malalts o bé familiars que els acompanyen i, en una àmplia majoria, arribat de fora de Tortosa. Mentre els ciutadans de Tortosa poden pujar-hi amb autobús o fins i tot a peu, els que arriben dels pobles veïns, la majoria ho fan en cotxes particulars i, per tant, a ningú li passa pel cap deixar-los aparcats al nucli urbà i accedir-hi amb autobús o a peu.

Durant molts d’anys, els cotxes es deixaven amb dues rodes dalt de la vorera de l’accés, amb els problemes que això podia arribar a ocasionar als veïns de la zona, que sovint, no podien ni entrar a casa i fins i tot van haver de tancar alguns solars, perquè s’aparcava al seu interior.

Finalment, davant de les queixes, la policia local de Tortosa multava els cotxes que hi havia mal aparcats i, finalment, es va senyalitzar per a que se’n fes cas. El problema és que no es van crear noves places d’aparcament i, es clar, a algun lloc s’havien de posar els cotxes. Quan va arribar aquest punt (d’això deu de fer un any i mig), vaig escriure una carta oberta a l’alcalde de Tortosa Ferran Bel (no ha canviat després de les eleccions de maig) queixant-me de que no es donessin alternatives i de que perjudiqués, precisament, als forasters que, evidentment no el poden castigar a les urnes.

De totes maneres, el tema va per a llarg. Vaig parlar amb un regidor de l’equip de govern de Tortosa i em va dir que, ara per ara, l’ajuntament no té diners per a realitzar una obra de tanta magnitud i que, en tot cas, només es faria si alguna empresa externa se’n fes càrrec de l’obra a canvi de la concessió.

Segons el regidor no hi ha cap centre hospitalari que disposi d’un aparcament de franc. Em sembla molt agosarat fer una afirmació així, ja que sempre n’hi pot haver algun, el que passa és que ho desconeixem. Per cert, l’aparcament de l’Hospital de Jesús, és de pagament?

Considero aberrant que s’hagi de repercutir als usuaris (com he dit, malalts o acompanyants) el costs dels aparcaments. Les administracions (en general) haurien de ser molt més sensibles en temes com aquest. Us imagineu el que podrien arribar a pagar els familiars d’un pacient de llarga durada? No en tenen prou amb el patiment, amb les despeses extra que generen els desplaçaments de la família, l’haver de menjar fora, etc., que a sobre et vulguin cobrar per estacionar.  

(*) Meritxell Roigé és la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa i sembla que va amenaçar els membres de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa per a que deixessin de manifestar-se en contra de la gratuïtat de l’AP-7)