TEMPS DE SEGA A LA RIBERA (SANT JAUME D'ENVEJA) 4

LA RUTA DELS CÀTARS. MAS D'AZIL (4)

Macrojudici a 'la Gürtel': Aznar ja carrega el seu mort

GEMMA ROBLES/PATRICIA MARTÍN/MADRID 

L'Audiència jutja les relacions de la trama corrupta amb el PP que liderava l'expresident

L'actual direcció popular creu que aquest cas és passat i està més que amortitzat per a Rajoy

Hi ha dues frases atribuïdes a la popular María Dolores de Cospedal que, en tots aquests anys en què l'escàndol Gürtel ha protagonitzat l'actualitat política, s'han fet cèlebres. Una la que va utilitzar per tractar d'explicar un fet inexplicable per se: que el PP suposadament havia tallat tota relació laboral amb l'extresorer Luis Bárcenas el 2010 i que, no obstant, va continuar molts mesos després sufragant les seves cotitzacions a la seguretat social, pagant a la seva secretària, dotant-li d'un despatx i fins i tot d'un xòfer. «Va ser un acomiadament en diferit», va dir la secretària general per intentar justificar aquell desagavell. L'expressió es va fer viral.

La segona de les seves afirmacions, més comprensible i pensada, va suposar un duríssim missatge intern que va ser interpretat com la ruptura de la història popular en dues èpoques diferenciades a l'hora de defensar-se de la corrupció, la de José María Aznar i la de Mariano Rajoy. «Al PP, qui la fa la paga i que cadascú carregui el seu mort», va sostenir la dirigent conservadora el gener de 2013, quan ja s'havien publicat centenars de detalls sobre la relació del PP amb la trama corrupta de Francisco Correa i començava a difondre's que Bárcenas amagava més de 20 milions a l'estranger (després se sabria que la quantitat és més elevada). Van sorgir llavors els primers indicis que l'extresorer, amb el beneplàcit dels seus superiors, gestionava tota una xarxa de pagaments en negre per a càrrecs populars sustentada en hipotètiques mossegades a donants de diners al PP que, com Correa, després eren vistos amb més bons ulls a l'hora de rebre adjudicacions de les administracions. I de la qual, sembla, el mateix Bárcenas també s'hauria pogut beneficiar directament fins a arribar a xifres marejadores.

Les al·lusions a les «veles» de Cospedal van coincidir en el temps amb una defensa encesa d'ella i altres membres del partit a la figura de Rajoy com a president popular i la seva forma de gestionar la corrupció, així com amb el lament d'Aznar i dels que van ser els seus més estrets col·laboradors al comprovar que l'equip de Rajoy, en la seva opinió, no apostava públicament per la seva innocència amb el mateix afany. Aquest dimarts, a l'Audiència Nacional, ha arrencat el macrojudici a la Gürtel o a la corrupció que es va criar a la seu del carrer de Génova entre el 1999 i el 2005 (la resta serà jutjat en altres judicis). Es dictarà veredicte sobre l'era Aznar. Potser per la concreció de l'època jutjada ara els actuals dirigents del PP, Cospedal i els seus joves vicesecretaris respiren tranquils. 

ARGUMENTARI INTERN POPULAR

Donen per «amortitzat» aquest escàndol lligat a Correa i consideren que ja han pagat per ell a les urnes prou. En unargumentari enviat aquest dimarts a tots els càrrecs populars s'insisteix a dir que els acusats han sigut expulsats del partit o se n'han anat estant ja Rajoy al capdavant i que, a més, l'organització no està imputada. Lluny queden els anys que era el jutge Baltarsar Garzón qui instruïa la causa i els populars es defensaven, sota la batuta del veterà Federico Trillo, com un home sol sota la premissa que s'havia posat en marxa una conspiració contra ells des del Govern socialistaL'estratègia ara és una altra. Es tracta de subratllar el període que serà jutjat. El d'Aznar, no el de Rajoy, «que va fer fora la Gürtel del partit i per això va passar el que va passar», sostenen, obviant elbarceneig i tot el que va venir després. Fixar-se en els anys. Aquells temps en quèels que freqüentaven la seu central del PP es van acostumar a veure la cara bronzejada de Correa. Aquell que ara s'enfronta a una petició de 125 anys de presó com a suposat capitost d'una xarxa corrupta que es va fer d'or a l'ombra del PP.

En aquells dies, en què Aznar regnava al partit, Correa era un més de la família popular, encara que la seva missió (la pública i oficial) fos prestar serveis a l'organització. A tant va arribar la cosa que ell i la seva dona van formar part de l'escollidíssima llista de convidats de la casament d'Ana Aznar Botella i Alejandro Agag, el 2002. L'empresari va ser un dels testimonis de l'enllaç per ser «íntim» del nuvi. Les investigacions es van encarregar d'aclarir, cap al 2013, que la xarxa Gürtel es va fer càrrec de part de les despeses del pompós casori: 32.425 euros dels costos que van assumir per les celebracions i que no van cobrar els acabats de casar. Va ser «un regal», segons va dir quan es va difondre la notícia Agag. Però l'apunt es va incloure en la comptabilitat de la trama i està també a l'Audiència. On es jutja una era de corrupció en temps aznaristes.

CARTA OBERTA A JORDI JANER, CONSELLER D’INTERIOR

La setmana passada el Departament d’Interior va prendre una decisió que m’afecta personalment: prohibir que la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! pogués seguir tallant l’N-340, tal com venia fent durant el darrer any.

Ignoro quin han estat els motius que han fet canviar de criteri a aquesta Conselleria, el perquè si fins ara s’havia respectat el dret constitucional de manifestació que tenim tots els ciutadans, de sobte se’ns hi priva, igual com va fer mesos enrere el Subdelegat del Govern Central de Castelló que tampoc dóna permís als veïns de la zona per a tallar la mateixa carretera al seu pas per Vinaròs.

Tot i que els antics convergents (perdoni’m però ara no sé com anomenar-los) vulguin defugir de ser comparats amb el del PP, la realitat és la que és i des del meu punt de vista s’hi assemblen bastant i tot sovint els hi veig els mateixos tics autoritaris més propis d’èpoques passades.

La plataforma no va en contra ningú. La seva única finalitat és aconseguir l’autopista gratuïta, una via més segura que la carretera nacional i que ja hauria d’estar alliberada de peatges des de fa anys.

Responent-me a mi mateix sobre el que pregunto uns paràgrafs més amunt, penso que, segurament, la negativa a deixar-nos seguir amb els talls es deu a interessos privats d’algú que està per sobre seu (no té perquè ser forçosament un càrrec jeràrquic) i de qui, vostè, només faria de ma executora.