LA RUTA DELS CÀTARS. MAS D'AZIL (5)

El periodisme segons Ferreras

JOSÉ ANTONIO SOROLLA

Periodista

La Sexta és una cadena digna d'elogi per la seva vocació informativa i per mantenir fantàstics programes crítics com El intermedio, que ja ha complert deu anys. Una altra cosa són el seu to i els seus mètodes. El savi Vicente del Bosque -¡quin gran polític ens hem perdut!- va definir perfectament un dels estendards de la cadena,Antonio García Ferreras, quan va dir que havia convertit «una televisió progressista en una televisió alarmista».

Dissabte, amb motiu del vergonyós comitè federal del PSOE, aquesta forma de fer televisió va arribar a l'apoteosi durant les hores i hores que va durar la cobertura. Fins al punt que al portaveu socialista a l'Ajuntament de Càceres, Luis Salaya, li va agafar per la ironia i va llançar un tuit en què es preguntava: «¿Quan va comprar La Sexta els drets televisius dels comitès del PSOE?». Ferreras va reaccionar al tuit en directe amb la frase: «Es pot ser més tonto però cal entrenar-se», i es va dirigir a Salaya per advertir-li: «Aquí no maneu, ni aquí ni a cap mitjà de comunicació», i va afegir que no li demanaria permís a ell ni a ningú del PSOE per fer «pe-ri-o-dis-me». A Del Bosque també li va respondre al seu dia que a La Sexta no feien «alarmisme», sinó «pe-ri-o-dis-me».

¿En què consisteix el periodisme segons Ferreras? Doncs en l'excitació permanent, en connexions constants per informar de nimietats -dissabte van transmetre en directe l'arribada de pizzes a Ferraz, com si fos una notícia bomba-, en banalitat a dojo, en cridòria en lloc de debat i a confondre la independència amb el sectarisme més impúdic. El tractament de la crisi del PSOE sempre des del punt de vista dels crítics, amb un èmfasi que s'encomanava fins i tot a les presentadores dels informatius, va ser en aquest sentit modèlic. La seva escola com a director de Comunicació del Reial Madrid de Florentino Pérez es nota al traslladar la parcialitat del futbol a la política. Amb la descaradura que la caracteritza,Esperanza Aguirre parla de La Secta per referir-se a La Sexta. Segur que els seguidors de Pedro Sánchez al PSOE ja opinen el mateix.

L'AVENTURA D'AVUI 12-10-2016

Quan un fa anys el que menys espera és tenir un contratemps...  

Afortunadament no hem hagut de lamentar danys ni a les persones ni als bens...

Pujàvem de dinar d’un conegut restaurant del Delta i ha volgut passar pel mas de Carlet, propietat de la família de la meva dona i, de passada, collir uns gínjols.

Sí, sí, gínjols...

Estava tan enfangat que quan he volgut reaccionar ja era tard. El màxim que he pogut fer és fer un gir de 180º i quan semblava que sortir estava al meu abast (només faltaven uns metres per arribar a l’entrador on semblava que el terra era més ferm), el cotxe ha dit prou.

He trucat a la família, però estava tant atrapat al fang que sortir era impossible.

Mentre ja havia trucat a la grua què, per a trobar-me un fart.... Finalment ha arribat i amb una mica de paciència i una canya ens ha tret d’allí. 

COLOM AVALL!!

Los hermanos Pinzones eran unos... Navegantes...  qué se juntaron con Colón que era otro... Marinero... Colón, Colón y de nombre Cristobalito... Recordeu la cançó? Jo la recordo sonar al ball de la Galera, allà pels anys 70 quan la censura encara imposava la seva llei i interpretada per algún conjunt musical del territori, sense poder especificar quin...

En aquell temps els llibres d’història ens explicaven com Colón va descobrir Amèrica a bord de la nau Santa María juntament amb les caravel·les Pinta i Niña el dia 12 d’octubre de 1492. I ens deien que era un navegant genovès  i que a part del viatge inicial encara n’he va fer 3 més descobrint moltes illes de la mar del Carib i que va morir a Valladolid (i no al seu llit com va respondre un què jo sé... –què també!-)  

I quan de menuts anàvem a Barcelona havíem de mirar molt amunt, molt amunt per veure la seva estàtua que amb el dit (ens deien) senyalava cap a Amèrica (la qual cosa no és veritat, ja que senyala cap al Est i Amèrica està cap a l’Oest) I ens impressionaven els lleons que hi havia a la base... Ara segueix impressionant-nos, però no tant. Ens hem fet gran i ens hem acostumat veure-la tot just abans d’arribar al port marítim... I li hem fet fotos i fins i tot algú potser ha tingut l’ocasió de pujar-hi per a veure la panoràmica que es divisa des d’allà dalt...

Us imagineu Barcelona sense un dels símbols de la ciutat, Colom?  A mi se’m fa difícil, la veritat.

Tot això, ja ho haureu intuït, ho dic per la polèmica que ha ocasionat la proposta del grup municipal de les CUP que en va demanar la seva retirada i, com es vol fer a Tortosa, reinterpretar el monument amb motius de la massacre patida pels oriünds americans. Sabeu que estic d’acord amb moltes coses amb els cupaires, però aquesta me sembla que se’n ha anat de mare... O dit d’una altra manera: és un autèntic disbarat! Quins motius tinc per a sustentar la meva opinió? Molts! Veiem-ne uns quants:  

Primer i principal, quina culpa va tenir Colom d’haver descobert Amèrica? Recordeu que se’ns explicava que el que realment pretenia fer Colom era arribar a l’Índia sense haver de passar pel cab de Bona Esperança, a la punta més meridional de l’Àfrica, la qual cosa feia que es tingues que donar una bona volta (la ruta de les Espècies) No es pot fer culpable a Colom per les massacres que van cometre posteriorment els conqueridors espanyols avalats per l’Església Catòlica.

Si us heu fixat he començat parlant de Colón, però ràpidament  li he començat a dir Colom. No es tracta de cap errada, simplement he volgut anomenar-lo tal i com se’n va ensenyar a l’escola i com ho fem ara als territoris de parla catalana.

Les investigacions sobre el llinatge Colón/Colom sobre el seu origen genovès, han resultat infructuoses. Ara sé pot dir amb quasi tota seguretat que Colom no era genovès... Ni portuguès... Ni castellà... Són molts els historiadors que opinen que segurament era català o, al menys, d’algun dels territoris que van formar part de l’antiga Corona d’Aragó i més concretament de Mallorca on hi ha molta gent que porta el cognom Colom.

Tampoc hi falten historiadors (o al menys estudioses del tema) com el recordat Manuel Bestratén que creien que Colom bé va poder néixer a Tortosa, concretament a l’Illa de Gènova (d’aquí la confusió) que era una illa fluvial de l’Ebre que va desaparèixer amb el pas del temps i que es trobava, aproximadament, davant d’on està el mercat municipal. A la part de Ferreries hi ha un carrer que porta el nom d’Illa de Gènova.

Fa uns anys vaig llegir que s’estava fent un estudi genètic als seus descendents (com ara els fills de l’empresari Diego Prado y Colón de Carvajal), el resultat del qual s’havia de comparar amb ciutadans de diversos llocs amb el cognom Colom. La finalitat d’aquest estudi era esbrinar per sempre el misteri de la procedència del descobridor. Tot i que semblava que els resultats sé sabrien en qüestió de pocs mesos, han passat els anys i no s’ha dit res més del tema.

També hi ha qui defensa que podria tenir vinculacions amb Barcelona ja que seria fill d’un canonge de la seu barcelonina i una novícia i que al néixer el van donar en custòdia al germà del canonge que era un pescador de Tortosa i que vivia... On vivia? Correcte, a l’Illa de Gènova!   

Evidentment la meva paraula no és un dogma de fe. Podeu tenir la vostra pròpia opinió i rebatre el que us he dit. Però abans m’agradaria que llegiu l’article que Jordi Bilbeny va escriure fa escassos dies a la revista Institut Nova Història al respecte de la petició de les CUP.

Potser us farà canviar d’opinió o potser no. Tal com us he dit, és un personatge tan misteriós que qualsevol cosa potser veritat o mentida... 

De Ferreres al Periódico de Catalunya.