dimarts, 8 de novembre del 2016

VIATGE AL PAÍS DELS CÀTARS. ALBI 19











Defenestrado Pedro, ¡a por Pablo!

FERNANDO LÓPEZ AGUDÍN


El mismo día en que el diario El País publicaba una entrevista con Ramón Espinar, en la que el propio entrevistado se definía como del Podemos más rebelde, la Ser emitía una información sobre la compraventa de una vivienda de protección oficial por el mismo Ramón Espinar. Una y otra, a tan solo setenta y dos horas antes de que todos los militantes de la formación morada voten en unas primarias que enfrentan a Ramón Espinar, apoyado por Pablo Iglesias, con Rita Maestre, apoyada por Íñigo Errejón. Como si Prisa pudiera ignorar lo que iba a publicarse en el periódico y en la emisora, y desconociera la convocatoria de las urnas madrileñas de Podemos. La deducción lógica salta tanto a la vista como al oído. Después de abatido Pedro Sánchez, al que acusan el mismo día, en un editorial del diario, de ser él quien presionó políticamente a El País, este lobby – correa de transmisión de los 35 ciudadanos más poderosos– va a por Pablo Iglesias.
Como no pueden dar el golpe de Estado en Podemos, que han dado en el PSOE y que ha regalado la Moncloa a Rajoy e impedido un gobierno de progreso, buscan desestabilizar al máximo a los morados intentando agudizar todas sus lógicas divergencias internas hasta convertirlas en antagónicas. No es que opinen que la candidatura de Rita Maestre sea mejor o peor, no hay morado bueno, sino que tratan de orientar la información, justo antes de la votación, para perjudicar a Ramón Espinar, únicamente por ser el candidato apoyado por Pablo Iglesias. En definitiva, desean y trabajan para la victoria de Errejón sobre Iglesias, al día siguiente del recuento de los votos. En su búsqueda de una Susana Díaz bis en Podemos, no se van a parar en barras. Que la realidad nunca te estropee un buen titular, es la máxima de esa conciencia pícara del PPSOE que es Cebrián.
Es el ensayo general para cuando se convoque, al comienzo de 2017, la asamblea de Podemos Vistalegre II. Es indudable que este periodismo sucio, que supera las mayores cotas de amarillismo, sirve para medir bien la reacción de todos los agentes morados madrileños de cara a la cita de invierno. Bien evaluada, les permitirá intentar una eficaz injerencia en los asuntos internos de Podemos con vista a abrirlo en canal como tienen ya abierto al PSOE. Hoy se ensaya ya con Ramón Espinar lo que mañana bien podría practicarse con Pablo Iglesias, si se confirmase la existencia de un dossier sobre el líder de los morados elaborado, según Luis María Ansón que suele disponer siempre de muy buena información, por el CNI. En lo que queda de este año, hasta el comienzo de Vistalaegre II, Prisa va a diseccionar este parlamento de Podemos.
Tras haberse vistos obligados a intervenir ayer en el PSOE, los 35 señores más poderosos del Estado español necesitan intervenir en Podemos. Nada les sería más favorable que lograr colocar a los morados en el quirófano, junto al PSOE, para operar sobre el futuro de toda la izquierda española. Medio noqueado el socialismo, tras el K.O a Sánchez, necesitan ahora anestesiar a Iglesias. Estudian todo tipo de trasplantes e injertos para reconfigurar algo así como un Ciudadanos de izquierdas, que no meta la mano en la caja, pero que sea dócil a los intereses hegemónicos que no son, precisamente, los populares. La sesión de investidura de Rajoy– presentación en sociedad de una potente oposición desconocida a lo largo de estos últimos cuarenta años– les preocupa bastante, justo en las mismas vísperas de imprimir una vuelta de tuerca a los recortes en pensiones, subsidios y gasto social.
Podemos, por supuesto, no es el PSOE, ni Pablo Iglesias Pedro Sánchez. Ni han traicionado a su electorado, ni bailan la yenka en política. Pero todavía no son un partido, carecen de cuadros, les sobra teoría académica y les falta experiencia política. Demasiados errores han evitado, cuando incluso se han visto obligados a negociar, claro está, sin saberlo, con antiguos colaboradores de Paesa, presentes en algunas de las reuniones mantenidas en marzo sobre el non nato gobierno Rivera-Sánchez. Pese a ello, van a verse envueltos ahora en una muy peligrosa telaraña que pretende enredarlos en una discusión bizantina sobre el sexo del PSOE. Aunque no les va a ser fácil a los poderosos meter el cuchillo en Podemos– todo dependerá de la lucidez de sus dirigentes– no es imposible, y por eso no deberían echar en saco roto las declaraciones de Sánchez.
Si Adolfo Suárez denunció las presiones contra su gobierno que le obligaron a dimitir, antes del golpe de Estado del 23-F, Sánchez las ha denunciado después del golpe de Estado del 1 de octubre. Esa es la razón por la que ha podido señalar con el dedo a toda la trama golpista que no pudo señalar el líder centrista. Basta ver todo el catálogo de insultos que le han dedicado, desde los más soeces de la caverna, que le ven como un topo de los morados, a los más refinados que lo presentan como un tragapanes o un humillado, para entender que unos y otros persiguen tapar el contenido político de su relato, que pone al desnudo la muy escasa calidad democrática, por no decir nula, de la II Restauración Monárquica de los Borbones. Lo que empieza a ocurrir con Podemos e Iglesias es el penúltimo ejemplo.

dilluns, 7 de novembre del 2016

LES ELECCIONS GLOBALS

De Vergara a eldiario.es. 
Fa 8 anys vaig parlar més d’una vegada sobre les eleccions dels Estatus Units, unes eleccions que, per la seva transcendència poden acabar afectant a tots els ciutadans del món, d’aquí que les hagi qualificat com a globals.
Llavors tot apuntava a un canvi. Semblava clar que després del mandat del Bush fill, hi hauria una alternança i que seria un demòcrata el nou inquilí de la Casa Blanca. Abans de saber qui seria finalment el candidat demòcrata ja estava clar que fos qui fos faria història: o bé seria una dona o bé un home de raça negra, tal com va passar finalment.
Aquesta vegada no tenia previst parlar del tema, però després de com ha anat la campanya i quan només falta un dia per a la celebració dels comicis, he cregut convenient fer-ho.
A diferència de fa 8 anys, els americans (hauríem de poder votar tots els ciutadans del món mundial) han d’escollir entre dos candidats al menys dolent... A quin país me recorda? Ah, sí! A Espanya!! Bé, aquí, normalment no s’ha d’escollir entre dos candidats, ja que no tenim eleccions presidencialistes (ja ho voldria!) i ho hem de fer entre els dos partits menys dolents... Bé, ara entre 4 (o més segons com sé miri), però la nova situació tampoc ens ha resolt el problema...
A la Hilària me sembla sé li ha passat l’arròs i lo pato (Donald, no?) hauria d’haver estat declarat no apte per a la política. Mare de Déu del Cel (i mireu que sóc ateu!) com pot haver un candidat amb el perfil d’aquest element? I a sobre (més gros encara!) amb possibilitats reals de poder ser escollit president. Què Déu ens agafi confessats!!
Tal com heu pogut comprovar per uns correus que va enviar la Hilària des del seu compte particular, a part dels maldecaps, bé li podrien costar les eleccions. El director de la FBI (la policia federal americana) va decidir tornar a obrir el cas a pocs dies de les eleccions, la qual cosa hauria pogut tenir una transcendència vital. Finalment el tema s’ha resolt dient que els correus no contenien cap tipus de secret oficial ni res il·legal.
I va lo pato i diu que no es pot creure que s’hagin pogut revisar 650.000 correus en només uns dies... I segurament és cert... Però la meva pregunta és: I es poden arribar a escriure 650.000 correus? Què aquesta dona no feia res més que escriure correus? Des del mes de juliol de 1976 quan mon pare va comprar una SIATA, pràcticament cada dia he agafat el cotxe per a desplaçar-me(treball, oci...) i calculo que en 40 anys encara no he arribat al milió de quilòmetres recorreguts... I mira que hi ha dies que n’he fet uns quants! No fa tants anys que hi ha la possibilitat d’enviar correus electrònics!
I Trump? L’angelet del pato, no ha trencat mai cap plat? De moment sembla que fa anys que no ha fet la declaració de la renda o l’equivalent als Estats Units... O sigui, dels impostos que ell no ha pagat algú se’n hauria beneficiat i ara no ha estat així. I, a sobre, diuen que a l’Amèrica profunda, què són els que pitjor s’ho passen, Trump és el clar favorit... Però que són burros? (Sí què ho són, sí...)
A part d’això és misògam (o sigui, odia a les dones si no són per a ...) I encara té dones que li donen suport. És increïble!!  
Ja sabeu que diuen: No hi ha més tonto que un obrer de dretes... I desgraciadament n’hi ha molts! De no ser així cap candidat de la dreta tindria la més mínima possibilitat de sortir elegit.
Mon pare m’ha explicat més d’una vegada que quan els homes van tenir la possibilitat de votar (les dones encara no), els terratinents els tancaven a una estància de casa seva amb menjar i aigua el temps necessari per a que no poguessin anar a votar. A mon rebesiaio li va passar. Aquesta és de les poques maneres que podria guanyar un candidat de dretes.
Trump és de dreta-dreta... (sense matisos) i la prova més evident (a part de tota l’historial que ha acumulat al llarg dels anys) és que fins i tot el Ku Kux Klan li ha donat suport públicament...
Als Estat Units no hi haurà més tonto que l’obres, dona o negre que dimecres votaran per Trump! Per un moment penseu en aquells que, a sobre, reuneixin les tres qualitats o sigui, dona, negra i obrera que voti per Trump! Directament que compri un bitllet d’avió per a l’Argentina i que vagi a visitar-se a un psiquiatra.      

LO POBLE QUE VOLEM 7-11-2016

Entre l'avinguda de Catalunya i el carrer Gran Capità. 

Hi vaig passar per anar al CAP i n'hi havia 2... Al sortir 3! 

Sí, sí, tres, fixeu-vos-hi bé!