Internet és una gran font de consulta i documentació i, sovint, es diu que a la xarxa s’hi pot trobar tot. La realitat però, demostra que no sempre és així. Darrerament he mirat de trobar referències sobre la finca de Ponts, al terme municipal de l’Ametlla de Mar i la recerca ha estat del tot infructuosa.
Per tant, per a poder escriure sobre el tema vaig d’haver d’utilitzar dos recursos molt més convencionals. Primer vaig fer una visita in situ al lloc, durant la qual, vaig fer un bon nombre de fotografies. I el segon, va ser preguntar-li a una persona que hi havia estat, si bé d’això ja feia molts d’anys: a Carme, ma mare. Ella, juntament amb els seus pares (Julián i Rosa) i les seves germanes (Rosa, Paca –ma padrina- i Julia) hi van ser entre el maig i setembre de 1939.
El mas principal, ara en ruïnes, així com la resta d’edificacions, és una fantàstica construcció de dos pisos. El superior, on hi havien d’estar les golfes o el graner, té 33 obertures a la façana principal i 14 en cada un dels seus costat, totes acabades amb un arc de mitja punta. Al centre encara s’hi conserva un rellotge de sol. A la façana principal hi ha un total de 9 portes i 8 finestres més al primer pis. De la porta del mig, que no té cap finestra a sobre, hi havien de pujar les escales principals per arribar als pisos superiors.
Als baixos, si bé s’hi poden apreciar alguns compartiments, aquests estan tots comunicats i des d’una de les portes laterals es pot veure la porta dels costat oposat. Sembla ser que la darrera funció d’aquesta gran estança va ser la de corral i, antigament, podrien haver estat les quadres. Al primer pis s’hi podia accedir per diverses escales interiors o per un pendent que hi ha al costat dret del mas, segons el mires.
A la part esquerra s’hi pot veure les restes d’un antic rètol pintat de color negre sobre el que havia de ser un blanc immaculat; ara només s’endevina la lletra final, una “S”. No és difícil d’imaginar que hi hauria posat .”Mas de Ponts” o “Pons”.
La resta d’edificis, situats a l’esquerra, serien els habitatges dels treballadors, però també hi havia corrals i magatzems. Entre el corral i la primera vivenda hi ha una cisterna. També hi ha una cisterna a la part del darrere i a la dreta de l’edifici principal. La part del darrere està envoltada d’un mur de quasi tres metres d’alçada. Entre les dues cisternes abastien d’aigua als seus habitants permanents u ocasionals. El darrer edifici de l’esquerra és, si més no singular. Té una gran porta i al seu interior s’hi poden veure 9 pilars per aguantar els sostre, prova de la seva magnitud. Tot el conjunt està alineat en paral•lel a l’antiga carretera a Tarragona (al rètols de la carretera hi posa N-340 a) que, molt probablement, es va construir resseguint el traçat de la via Augusta romana. Jo només recordo haver-hi passat una vegada de ben petit en un viatge en autocar a Tarragona acompanyant a ma mare. Per a separar la carretera del mas hi ha plantats uns baladres i més a l’interior s’hi poden veure diverses figueres.
Per poder-hi arribar s’ha prendre la carretera que surt de l’Ametlla de Mar direcció Oest i d’on s’agafa primer l’autopista A7 i una mica més amunt la N-340. Després dels 5 o 6 quilòmetres i quan la carretera ja no té continuació, s’ha de girar cap a la dreta fins trobar el mas a uns 2 Km.
Mirar aquesta masada et retorna a un passat esplendorós, ple de vida... i de mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada