Els meus lectors habituals igual es pensen que m’he tornat boig de sobte. Res més lluny.
Ahir informava el diari Público i també el Periódico (foto) que un grup de Mossos d’Esquadra van rebre a Mas al crit de ¡Viva España! Evidentment, per algú que sé sent “nacionalista català”, el crit és pràcticament un insult. Però cadascú té el que es mereix. Històricament els de CiU s’han mostrat força ambigus. No els ha importat pactar amb el PP sempre que ho han cregut necessari o, en el cas de Jordi Pujol, va acceptar de bon grat el títol d’espanyol de l’any que li va concedir el diari ABC.
Però també els Mossos d’Esquadra han hagut d’escolar més d’una vegada ¿Viva la Guardia Civil!
Ara mateix sé m’acudeixen dos dites en castellà (imagino que tindran la seva versió catalana, però la desconec): “Donde las dan las toman” i “Otros vendrán que buenos nos harán”.
Lluny queda aquell temps quan es cridaven “visques” als Mossos. Recordo una nit de l’any 1985 o 1986 a la Galera. Al “povet” de Sant Vicent havia de fer un recital la Marina Rossell. Fora del recinte es venia material independentista: pins, clauers, adhesius, etc. En un moment donat va passar un cotxe patrulla dels Mossos. Com aquell que diu la primera promoció acabava de “sortir del forn”. I la gent que s’aplegava va començar a donar crits a favor de la policia catalana. Els veien com el que anaven a substituir a la policia repressora d’un estat centralista i força intransigent i opressor (encara dura)
Però el temps a posat a cadascú al seu lloc. La policia catalana està a les ordres dels dirigents polítics i els seus comandaments i no dubten en emprar la força si ho creuen necessari. Podríem posar mil exemples (segur que ara mateix us ve al cap el desallotjament dels membres del 15-M de la plaça de Catalunya) Què hi ha excepcions? Segur que sí, però en alguns casos només cal posar-los un uniforme i donar-los una porra per a transformar-se.
L’abús de poder i la prepotència no és exclusiu de cap cos, però en tots els cossos hi ha persones professionals i comprensives. En puc donar fe. Me’n recordo d’un guàrdia civil que ens oferia el seu xiulet per a esbroncar a un càrrec de la Generalitat que va visitar Amposta durant el temps de la lluita antitransvasament de l’Ebre. Oi, Manolo? 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada