CONFRONTACIÓ FRATRICIDA AL PSOE

La campanya per a substituir a Zapatero al front del PSOE ja ha començat. Per una part tenim al candidat Rubalcaba, “gat vell i experimentat” i de llarga trajectòria política, però que tot just acaba de patir la derrota més severa que ha patit mai el PSOE en unes eleccions generals. Fins i tot pitjor que la que va patir Joaquín Almunia l’any 1997 (i què ja va ser gran) I per l’altre costa la candidata Chacón, amb molta menys experiència política, però també menys “cremada” que Rubalcaba, encara que ella també ha tingut a Catalunya uns pèssims resultats i dels 25 diputats que tenia al PSC l’any 2008, ha baixat fins els 14 i, per primer cop ha quedat pel darrere de CiU en unes generals. Aquests resultats no avalen, a priori a cap dels dos candidats.
Però retrocedim uns mesos en el temps. Quan Zapatero va anunciar eleccions generals anticipades i saben que no es tornaria a presentar com a candidat, també van ser Rubalcaba i Chacón qui es van postular per encapçalar els socialistes. Ràpidament, les pressions dels barons del PSOE sobre la Ministra de Defensa la van fer renunciar, quasi que entre llàgrimes.
Des de Catalunya varem fer diverses lectures. La més radical va ser que a la resta d’Espanya no volien una candidata catalana encara que tingués ascendència andalusa per part de pare. Altres opinions, potser més prudents, creien que la cúpula socialista no volia desgastar a la Chacón abans d’hora i que uns resultats negatius només significarien un contratemps i la retirada definitiva de Rubalcaba de la primera línia política. Evidentment no va ser així.
D’aquesta situació en trec dues conclusions. La primera és que la cúpula socialista no vol una catalana al cap davant dels socialistes espanyols. Així de clar i contundent. I la segona és que ara per ara no hi ha un candidat solvent i amb garanties de treure al PSOE del sot on es troba actualment. I si l’hi ha, de moment hi renuncia per la seva pròpia voluntat. M’estic referint a Eduardo Madina, un jove basc  “molt culte”, segons les persones que el coneixen i també a Emiliano García-Page, alcalde de Toledo, un dels pocs alcaldes socialistes d’una capital de província. 
Davant d’aquesta situació, no és d’estranyar que el PSC opti per la candidata Chacón, en el que es considera una maniobra de “l’aparell” per a que no sigui la secretaria general del partit. Una vegada més molts dels que en públic prediquen la “llibertat” en privat posen “pals a les rodes” per impedir que no surti escollit el candidat que no és del seu grat. Alfonso Guerra és un d’aquests líders significatius que ja ha expressat els seus desitjos cap a Rubalcaba. El fet no tindria més importància si no fos que, quan s’havia d’aprovar el nou Estatut, va dir que “sé li havia de passar el ribot”, una bona mostra de la seva catalanofòbia.
Si Rubalcaba acapara el recolzament majoritari de la executiva, per la seva part, la Chacón sembla que aconsegueix més suports dels socialistes de base. Per tant sembla que no hi ha un clar favorit i només el resultat de les votacions dels delegats acabaran per decidir qui dirigirà els socialistes espanyols en el futur. El diari el Plural, que té una enquesta oberta, reflecteix un colze a colze molt ajustat (en el moment d’escriure aquest article  els resultats provisionals eren un 54 % per a Rubalcaba contra un 46 % per a la Chacón) Però d’altres informacions donarien una petita avantatja a la candidata catalana. 
Personalment preferiria una tercera via. Que a darrera hora sortís un candidat nou, amb noves idees i que donés un gir cap a l’esquerra al partit, tal i com va passar l’any 2000 quan es va escollir a Zapatero.