El company Felipe és, sense dubtar-ho, la figura més rellevant del socialisme espanyol des del restabliment de la democràcia. Ell ho ha estat tot dintre del partit: secretari general, primer candidat a president del govern i, finalment, president del govern. És encara avui un símbol i, possiblement la persona més influent del partit.
Decantar-se cap al candidat Rubalcaba significa no fer-ho cap a l’altra candidata, la Carme Chacón, encara que ell digui que digui d’ella que “li té afecte”.
Crec que Felipe s’hauria d’haver mostrat “imparcial”. La seva decisió de decantar-se a favor d’un ministre dels seus governs, pot fer que molts indecisos puguin decantar-se cap al candidat Rubalcaba només pel que significa la figura de González.
A Catalunya a Felipe González se’l estima. Sempre que ha vingut aquí, ja fos com a candidat, ja per donar suport als candidats de casa nostra, se’l ha rebut amb entusiasme i sovint, a crits de “president, president!”
Ara les coses poden canviar. Felipe dóna suport a qui representa el centralisme madrileny en contra de la catalana (per molt espanyola que pugui semblar de vegades)
La Carme cada cop ho té més difícil, per molts de suports que pugui rebre de les dones del partit i d’alguna de les federacions socialistes més obertes a un canvi de rumb del partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada