dilluns, 3 d’agost del 2009

L’ESTIMA PER UNA TERRA PRÒXIMA


El titular està tret precisament d’un peu de foto d’un reportatge que porta avui el Periódico sobre el català de la Franja. Suposo que quan parlo de Franja tothom sap de que parlo, però un des principis de qui escriu és no donar res per fet. La Franja és aquella porció de terra de l’Aragó que va de N a S i en la que es parla català. Inclou les comarques de: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó. Casp i el Matarranya, la més propera a les nostres terres; una terra que em sedueix i que l’estimo com ho faig a les Terres de l’Ebre o el Maestrat valencià.
El títol del reportatge és prou eloqüent: “Aragó redueix a ‘llengua històrica’ la condició del català a la Franja”.
El mateix president del Govern d’Aragó, Marcelino Iglesias és d’un poble situat a la Franja (Bonansa-Ribagorça-Osca, 1951) i la seva llengua materna és el català (o el “chapurreao”, com diuen per allí) No obstant ha tingut que cedir davant les pressions del PP i del PAR. Que voleu que us digui: és molt fort! O al menys em sembla a mi. Després parlaran de la discriminació que pateix el castellà a Catalunya!
Sempre he segut de l’opinió que cal protegir les llengües i, sobre tot les minoritàries. A l’Aragó ja es van carregar la parla aragonesa que, evidentment no és el castellà. Fa uns mesos ja us en vaig parlar. Només cal buscar a la Wikipèdia. Ara estaria bé que digués allò de “qui perd els seus orígens, perd la seva identitat”.
Pareix com si els partits de la dreta volguessin un idioma únic per a tota Espanya! I aquí vull sortir en defensa de Marcelino. M’imagino que si tingués la majoria suficient a les Corts de l’Aragó, reconeixeria com a cooficial el català a la Franja, però és el preu que s’ha de pagar per a poder governar...
Afortunadament, em consta que per tota la franja hi ha grups molt actius que defensen la “seva” llengua. Molts d’ells com a centres d’estudis o com a simples associacions.
Voldria fer una menció especial a la Llibreria Serret de Vall-de-Roures. Podeu entrar a la seva pàgina a Internet. Segurament us emportareu una agradable sorpresa: una pàgina en català per a llibres en català! Fantàstic! És com les petites editorials (la Onada de Benicarló, Cossetània de Valls, etc.) que, gràcies a elles, molts d'autors de les nostres terres poden veure publicades les seves obres. Si no fos així, en la actualitat només publicariena Gerard Vergés l’Andreu Carranza, l’Emili Rosales i pocs més... Els que tenen “interès” per a les grans editorials. Interès econòmic, es clar!