Els qui, com jo, som fills del “baby boom”, no vàrem conèixer els anys més negres i repressius del franquisme y, dels darrers anys, on la repressió era un xic més blana (per qualificar-ho d’alguna manera, encara que Franco seguis signant penes de mort i executant individus), no érem conscients del que estava passant, degut a dues coses: l’educació dintre de les normes establertes pels dirigents de la dictadura i la curta edat. Potser per això, ahir, em va sorprendre veure al Plural que l’any 1962 representants espanyols de la societat civil es van desplaçar fins a Munic per a protestar contra el govern de Franco. El titular deia així: “Els hereus dels qui no van anar a Munic el 1962 a denunciar la dictadura ara descobreixen Europa per atacar al govern democràtic”.
Franco parlava de contuberni jueu-maçònic i ara, escoltant els “peperos”, hauria que afegir i “sociata!” Segons la seva Secretària General, la Cospedal i d’altres dirigents com l’Arenas, el tema de les escoltes telefòniques és un fet. Però encara no han aportat cap prova que sigui així. Però com al PP no dimiteix ningú i voldrien que els demés ho fessin tots, segueixen insistint i “erra que erra” que així acabarà recalant a l’opinió publica i potser no es parli dels seus afers.
Afers que, per l’altre costat, cada dia ens hi surten més. Ahir va ser el cas Gürtel tercera part. Quan la “xulesca” Rita Barberà estava al front de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, també va signar contractes amb el Correa per valor d’uns 800 mil euros. Potser ara es compren el perquè li regalaven bosses de ma de la marca Luis Vuitton. Però quan la policia judicial “entra” a un local, és perquè els indicis de un possible delicte són patents. I ahir van entrar a la seu de la citada FEMP.
I mentre, que diu Josemari. No us estranya el seu silenci. O ell amb la seva FAES està al darrera de tot o està esperant que l’actual cúpula del PP s’ensorri definitivament per a convertir-se amb el “Salvador” de tota aquesta catàstrofe.
Però com la vara de mesurar que usen els del PP no és per a tots igual, resulta que per a que Leire Pajín, candidata a ocupar un lloc al senat per representació de les Corts Valencianes, li volen fer passar una espècie d’examen per veure si “sé sent valenciana”. La d’avui és forta: ara resulta que, segons el PP, parla català i no valencià... Si jo també parlo valencià! (això sí, amb una mica d’accent català)
Crec, amb tota sinceritat que els dirigents del PP s’han tornat bojos. Ja no és que vegin fantasmes per tot arreu (com deia no fa gaires dies), sinó que ara, per a ser senador cal passar un examen... Hi ha alguna llei que així ho estableixi. Potser ells que ens saben tantes (Trillo seria un bon exemple) la coneixent, jo no.
De fet, si existís una llei que obligues a molts polítics a passar una prova, voldria veure quants en passarien. Sense anar més lluny una prova de catalanitat a mols dels dirigents de Catalunya. Potser ens trobaríem amb la sorpresa que no tenen ni el nivell B de català.
I entre els valencians, ja, ni em parlem, veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada