LA REFORMETA FISCAL

Els experts esperaven una reforma fiscal amb molts més profunditat. El que ha fet l’equip de Montoro ha estat un reformeta del 3 al 4 que, òbviament, no passarà a la història de la fiscalitat espanyola, perquè no hi ha grans novetats que així ens convidin a pensar-ho.

Les crítiques més dures, segurament han estat les de Izquiera Unida. El van qualificar de triler i d’ensenyar les cartes que l’interessaven amb una ma i amagar a l’altra les que no volia ensenyar.

Mireu. Un partit de dretes governa per als seus, per aquells que els voten que són els rics, els que es creuen que són rics i els babaus que es deixen ensarronar. Imagino que això ho teniu més o menys clar. Un govern de dretes veu a les classes treballadores com alguna cosa residual, de poca importància, però com són molts milions, alguna cosa han de fer per mirar de tenir-los, al menys, enganyats.

Una de les poques coses que va ensenyar Montoro va ser el tram més baix (sembla que inventat) de la tarifa de l’IRPF per a demostrar que a les rendes més baixes se’ls hi abaixaran els impostos.

Una rebaixa paupèrrima si es compara amb la rebaixa que s’aplicarà a les rendes més altes. Una altra frase que vaig escoltar aquestes dies va ser aquesta: El govern vol recuperar els vots que ha perdut durant el temps que ha governat. Són conscients que amb menys d’un any hi ha eleccions municipals i uns mesos més tard, generals. Sí, a finals de l’any 2015 (si s’acaben complint els terminis), hi haurà eleccions generals on, de no canviar la cosa, els dos grans partits sofriran un daltabaix important i, evidentment, aquells que tenen els mecanismes per mirar de canviar-ho, és normal que, al menys, ho intentin. El que no és normal és que el poble es deixi enganyar un cop més per una gent que saben mentir més que governar.

Amb tot, la rebaixa d’impostos no serà tant com la pujada que hi va haver quan l’economia del país va estar a punt de ser rescatada. Si llavors es va xifrar en 8.000 milions d’euros la quantitat que va suposar apujar els tipus d’IRPF, ara s’ha quedat en 7.000. L’economia espanyola encara no està per a tirar coets, usant un terme molt apropat per al dia d’avui revetlla de Sant Joan.

Els que si sembla que notaran la rebaixa d’impostos són les societats, sobre les denominades grans empreses, aquelles que solen tenir als consells d’administració exgovernants, sobre tot del PP i del PSOE.

Davant la queixa justificada dels petits empresaris, Montoro els hi ha fet una darrera promesa: que els hi abaixarà els tipus de retenció. I que vol dir això? El que ja us explicava l’altre dia: avançaran menys diners al fisc del que ho fan ara. Així, si un autònom ingressa a compte un 20% trimestral del seu rendiment net, cal pensar que els hi abaixaran uns punts. També als professionals que tenien igualat el tipus amb l’IVA. Del 21% de retenció que s’aplicava fins ara, es pot quedar en un 19%.

Des del meu punt de vista, tot misèria i companyia a casa dels pobres... A les cases riques ja són figues d’un altre paner.