Durant la transició, i després de la
creació de la Televisió de Catalunya, van ser moltes (potser totes)les
comunitats autònomes que es van apuntar a la idea. Dissabte, a la Sexta
hi va haver un debat sobre aquest tema. Va haver qui va dir que es va voler
imitar el cafè per a tothom, tal com havia passat amb al creació
de les autonomies. Ara, amb l’imminent tancament de Canal 9 i la incertesa
que pana sobre Tele Madrid, es tenia l’excusa perfecta per a parlar de
les televisions autonòmiques.
Com resulta que la Sexta és una televisió
plural (no com d’altres)a la tertúlia assisteixen assíduament dos personatges
amb qui no me’n aniria ni a fer un cafè: Francisco Marhuenda i Eduardo
Inda. El primer un català amb clara vocació d’haver nascut a qualsevol
altre lloc d’Espanya, a poder ser, el més lluny possible de Catalunya
i, a l’altre, no li fa falta, on va néixer ja li està bé.
En contra de l’opinió generalitzada
de la resta de contertulians, aquests dos individus parlaven pestes de
TV3 i la funció que ha fet durant els 30 anys que porta en funcionament.
Segons ells, totes les televisions autonòmiques només es van crear amb
un únic propòsit: servir com a mitjà de propaganda del govern de torn.
Personalment no defensaré ara un mitjà
de comunicació al que he criticat moltes vegades, al menys, no el defensaré
d’aquells aspectes que considero indefensables. Ara bé, és evident
que TV3 i, en general, la resta de canals de la televisió catalana, han
cobert una gran part de les expectatives que es tenien quan es van crear.
Estic segur que si ho fos per TV3, la normalització lingüística dels nostre
país no hauria estat igual, sobre tot per aquell sector de població que
tinguérem un ensenyament exclusivament en castellà. Però també per als
infants, sobre tot aquells que venien de famílies castellanoparlants que,
gràcies a la programació infantil de la televisió catalana es varen començar
a familiaritzar amb el català fins i tot abans d’anar a l’escola.
També ha estat excel·lent els resultats
que s’han obtingut dels informatius en general (aquí s’hauria d’excloure
als Telenotícies)i de les sèries de producció pròpia.
No obstant això, reitero, és cert que
TV3 ha estat quasi sempre al servei de Convergència, fins i tot durant
les èpoques de govern dels diferents governs d’Entesa (2003-2010)
Recordo la indignació de la gent del
territori durant l’època en la que era més intensa la lluita contra el
transvasament de l’Ebre i el silenci que sobre aquest tema feien al Telenotícies,
ja que la postura oficial de CiU era la de vendre l’aigua a canvi de compensacions
per al territori (postura que, encara avui, defensen alguns polítics i
sindicalistes de les Terres de l’Ebre)
Malgrat tot, el balanç que faig és força
positiu: un notable alt. En canvi, és evident que, coincidint amb l’arribada
del PP al poder, algunes televisions autonòmiques (com les citades Canal
9 i Tele Madrid), van anar perdent rigor informatiu i es van convertir
amb la veu dels seus amos i senyors.
Fins i tot Televisió Espanyola, la primera
televisió d’aquest país i que data de l’any 1956, no ha estat aliena
a la intervenció popular. Tant en la segona etapa d’Aznar amb Sáenz
de Buroaga com a director d’informatius, com a l’actual amb Julio Somoano
al capdavant. Cal recordar que, precisament Somoano, abans d’ocupar l’actual
càrrec, era el cap d’informatius de Tele Madrid.
I com per a mostra un botó, només cal
mirar els índex d’audiència d’una dels programes estrelles i més antics
de la casa: Informe Semanal. La pèrdua d’audiència ha estat gradual
durant els darrer mesos, fins al punt que els responsables de la cadena
estatal l’han hagut de retirar de la franja de més audiència dels dissabtes
per la nit i la quota de pantalla és baixíssima respecte a la que tenia
abans de que Mariano Rajoy assumís la presidència del govern espanyol.
Sembla ser que el detonant va ser el programa que van dedicar a parlar
de la Gürtel, però on, finalment, es va acabar comparant quest cas amb
el dels ERO’s fraudulents d’Andalusia. Tot un exemple de manipulació
informativa al servei, una vegada més del PP, del qual, Inda i Marhuenda
en fan de portaveus cada cop que en tenen ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada