Ara que tanca Canal 9, fent una ullada
retrospectiva, qui no recorda aquelles pel·lícules de l’oest parlant valencià?
O el Show de Joan Monleón o més cap aquí a Ximo Rovira i la
inacabable Tómbola, programa pioner de l’anomenada tele escombraries.
Amb l’arribada al poder del PP, la
transformació de la televisió autonòmica va ser gradual i cada cop més el
valencià va deixar pas al castellà. Sobre tot a l’hora de doblar les
pel·lícules i sèries que no fossin de producció pròpia.
Però la característica més gran de Canal 9 des
de l’arribada del PP va ser la manipulació informativa i la consegüent
desinformació a que tenia sotmesos als valencians. Els informatius diaris eren
una espècie de No-Do al servei del govern valencià i del grup parlamentari
majoritari a les Corts Valencianes.
A les Terres de l’Ebre sempre guardarem el
record d’aquelles imatges de les avingudes del riu que emetien per a
justificar-ne el transvasament cap a la seva comunitat o quan van fer
desaparèixer el delta dels seus mapes del temps.
Un dels moments culminants de la manipulació
informativa de Canal 9 va ser arran de la dimissió del President Camps al poc
d’haver guanyat les eleccions autonòmiques per majoria absoluta. Llavors, la
televisió pública valenciana, va emetre un reportatge de totes
les fites assolides per Camps com ara la prova de la Fórmula 1 que es feia a la
capital, l’arribada del Papa, la inauguració de grans obres com el pot de
Calatrava o la Ciutat de les Arts i les Ciències... Xavi Castillo (Pot
de Plom) va fer un vídeo (es pot trobar penjat a YouTube: http://youtu.be/b2px0jBs9H8)
on es mofava de la forma com Canal 9 va donar la notícia de la dimissió de
Camps. Canal 9 després de dedicar-li totes les lloances hagudes i per haver, en
cap moment informava sobre la renuncia al càrrec del president valencià.
Increïble! Igual ara resulta que Alberto Fabra no és el president!
La Televisió Valenciana (també la ràdio,
encara que en aquest cas sembla que sigui el germà petit) va ser un centre de
col·locació de familiars, amics i coneguts dels dirigents del PP valencià, tal
com passa allà on un partit s’enquista més del degut. Aquest fet va anar
en detriment dels bons professionals que hi havia a la casa. Poc a poc hi van
haver més patrons que mariners i, quan això passa, la barca sol fer aigua
per tots els costats possibles.
Fins arribar a l’ERO que, per al colmo,
en lloc de fer-se seguint criteris objectius, es va mirar qui tenia i qui no
tenia el carnet del PP. Per aquest motiu, el Tribunal Superior de Justícia del
València l’ha anul·lat i, per tant, l’auto, demana a la Televisió Valenciana la
readmissió dels treballadors acomiadats, la qual cosa, segons el govern
valencià (imagino que ben assessorat per Carlos Moragues, el conseller
d’Economia i Finances i que durant un temps va ser company nostre a
l’Administració de l’AEAT de Tortosa), diu que la despesa és excessiva i que
degut a la mala situació financera de la comunitat, no hi pot fer front i, per
tant, tira pel dret, es a dir, tanca Canal 9 amb el greuge que això comporta
per a tothom (per a tots els treballadors i per als espectadors que, malgrat
tot, els agradava escoltar les notícies en la seva pròpia llengua)
Per acabar vull recordar que els problemes de
la televisió i la ràdio públiques valencianes venen de lluny, que no ha estat
cosa d’uns mesos o d’uns pocs anys. Recordo que quan l’any 2003 la Plataforma
en Defensa de l’Ebre va anar a manifestar-se a València, al cor mateix de
l’origen de l’agressió que patia el nostre territori, un grup de treballadors
de Canal 9 es va unir a la manifestació ja que s’estava parlant de privatitzar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada