divendres, 8 de novembre del 2013

TANCA CANAL 9




Ara que tanca Canal 9, fent una ullada retrospectiva, qui no recorda aquelles pel·lícules de l’oest parlant valencià? O el Show de Joan Monleón  o més cap aquí a Ximo Rovira i la inacabable Tómbola, programa pioner de l’anomenada tele escombraries.
Amb l’arribada al poder del PP, la transformació de la televisió autonòmica va ser gradual i cada cop més el valencià va deixar pas al castellà. Sobre tot a l’hora de doblar les pel·lícules i sèries que no fossin de producció pròpia.
Però la característica més gran de Canal 9 des de l’arribada del PP va ser la manipulació informativa i la consegüent desinformació a que tenia sotmesos als valencians. Els informatius diaris eren una espècie de No-Do al servei del govern valencià i del grup parlamentari majoritari a les Corts Valencianes.
A les Terres de l’Ebre sempre guardarem el record d’aquelles imatges de les avingudes del riu que emetien per a justificar-ne el transvasament cap a la seva comunitat o quan van fer desaparèixer el delta dels seus mapes del temps.
Un dels moments culminants de la manipulació informativa de Canal 9 va ser arran de la dimissió del President Camps al poc d’haver guanyat les eleccions autonòmiques per majoria absoluta. Llavors, la televisió pública valenciana, va emetre un reportatge de totes les fites assolides per Camps com ara la prova de la Fórmula 1 que es feia a la capital, l’arribada del Papa, la inauguració de grans obres com el pot de Calatrava o la Ciutat de les Arts i les Ciències... Xavi Castillo (Pot de Plom) va fer un vídeo (es pot trobar penjat a YouTube: http://youtu.be/b2px0jBs9H8) on es mofava de la forma com Canal 9 va donar la notícia de la dimissió de Camps. Canal 9 després de dedicar-li totes les lloances hagudes i per haver, en cap moment informava sobre la renuncia al càrrec del president valencià. Increïble! Igual ara resulta que Alberto Fabra no és el president!
La Televisió Valenciana (també la ràdio, encara que en aquest cas sembla que sigui el germà petit) va ser un centre de col·locació de familiars, amics i coneguts dels dirigents del PP valencià, tal com passa allà on un partit s’enquista més del degut. Aquest fet va anar en detriment dels bons professionals que hi havia a la casa. Poc a poc hi van haver més patrons que mariners i, quan això passa, la barca sol fer aigua per tots els costats possibles.
Fins arribar a l’ERO que, per al colmo, en lloc de fer-se seguint criteris objectius, es va mirar qui tenia i qui no tenia el carnet del PP. Per aquest motiu, el Tribunal Superior de Justícia del València l’ha anul·lat i, per tant, l’auto, demana a la Televisió Valenciana la readmissió dels treballadors acomiadats, la qual cosa, segons el govern valencià (imagino que ben assessorat per Carlos Moragues, el conseller d’Economia i Finances i que durant un temps va ser company nostre a l’Administració de l’AEAT de Tortosa), diu que la despesa és excessiva i que degut a la mala situació financera de la comunitat, no hi pot fer front i, per tant, tira pel dret, es a dir, tanca Canal 9 amb el greuge que això comporta per a tothom (per a tots els treballadors i per als espectadors que, malgrat tot, els agradava escoltar les notícies en la seva pròpia llengua)
Per acabar vull recordar que els problemes de la televisió i la ràdio públiques valencianes venen de lluny, que no ha estat cosa d’uns mesos o d’uns pocs anys. Recordo que quan l’any 2003 la Plataforma en Defensa de l’Ebre va anar a manifestar-se a València, al cor mateix de l’origen de l’agressió que patia el nostre territori, un grup de treballadors de Canal 9 es va unir a la manifestació ja que s’estava parlant de privatitzar-la.