Segons diuen els venedors de Loteria Nacional,
aquest anys a Catalunya s’hi juga menys diners que els anys precedents. De fet
l’any passat ja se’n va jugar menys. Un dels factors sembla ser l’econòmic. La
crisi fa que la gent destini a les necessitats vitals els pocs recursos que
disposen. L?any passat, recordem-ho, tots els treballadors públics van patir la
supressió de la paga extraordinària de Nadal i, aquest fet, va ser clau per a
que s’hi jugués menys que mai. En el meu cas ho puc dir amb tota seguretat.
Per al 2014 la paga extraordinària només s’ha
suprimit als treballadors de la Generalitat de Catalunya i, encara que amb menys
incidència, segur que també ha estat determinant.
No obstant hi ha hagut un altre factor: la
Grossa de Cap d’Anys que ha tret Loteries de la Generalitat. Està clar que no és
el mateix que el dècim costi 20 euros que 5 i, a sobre, han estat molts els
que, segur, s’ho han mirant en clau nacional.
Però la rifa de demà també serà la primera rifa
de Nadal que patirà la retenció del
20% per a tots els premis superiors a 2.500 euros. Això ha fet que a moltes de
les participacions que solen fer les entitats per a recavar fons per al seu
finançament, s’hagi advertit que, en el cas de que toqui un premi superior a la
quantitat mencionada, la retenció s’aplicarà proporcionalment al premi que hagi
tocat per cada butlleta.
En el cas de les butlletes que hem venut la
colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, no ho hem posat, però si la
llei diu que ha de ser així, evidentment no ens queda cap d’altra solució que
disminuir la quantia del premi proporcionalment.
Però segons informa avui el Periódico deCatalunya això no queda clar del tot. Hi ha experts que opinen que per a que s’hagi
d’aplicar la retenció el premi ha de ser individual i no col·lectiu. Es a dir, suposem que toquin 3.000 euros per dècim i
els 20 euros del cost s’ha repartit entre 15 persones, sembla ser que llavors
no s’hauria d’aplicar sempre que es demostri que aquell dècim ha estat
compartit, al menys que algú hagi comprat diverses participacions i que el
premi total pugi més de 2.500 euros. I, en aquest darrer cas, cóm es demostra?
Segons els experts sembla ser que valdria
qualsevol prova admissible en dret per acreditar que un número és compartit. En
el cas de les participacions sembla clar que es podria demostrar, però en el
cas de que un grup d’amics decideixen comprar i compartir el mateix número o
els treballadors d’una empresa... En aquest cas sembla que ser que seria valida
una declaració o un contracte o algun tipus de document privat que així ho
digui. Una mica complicat, no trobeu?
Quan he opinat sobre aquest tema sempre he dit
una cosa. Si l’Estat destina a premis el 70% de la recaptació, no hauria estat
molt més lògic dir que durant uns anys en lloc de ser el 70 seria el 60 o el
55?
De vegades ni ells mateixos saben amb certesa en quin conflicte s’acaben
posan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada