 |
| Estació de l'Aldea. |
Voler acontentar tothom pot acabar en no agradar ningú!
Ho hem vist tantes i tantes vegades... Se
prenen decisions salomòniques que acaben per no convèncer ningú. Un bon exemple
va ser la ubicació de l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona, concretament entre Perafort i la Secuita,
un lloc equidistant entre Tarragona
i Reus. Allunyada de Tarragona i de Reus...
Sense cap mena de dubte el tren ha de ser el
mitjà de transport del futur. L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau ho veu així quan va demanar suprimir el pont aeri entre Barcelona i Madrid per contaminant i potenciar el tren d’alta velocitat entre
les dues ciutats més importants de l’estat espanyol. La seva proposta pot ser controvertida,
però des del meu punt de vista no va gens desencaminada.
Però per a que el tren sigui el principal
mitjà de transport de cara un futur no molt llunya, des del govern de l’Estat s’hi
ha d’apostar amb força. De moment la música sona bé, ja que el vell Ministeri de Foment s’ha rebatejat com
de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana
i que seguirà a càrrec del valencià José
Luis Ábalos.
Dic que sona bé perquè els conceptes de mobilitat i agenda urbana son
relativament nous i contemplen tot tipus de desplaçaments, amb la finalitat d’harmonitzar
aquells que es fan tant en vehicles (autobusos, taxis, cotxes, bicicletes,
patinets, etc.) amb els que es fan a peu.
Sobre el tren se’n està parlant molt durant
aquests dies i més que se’n parlarà...
 |
| Estació de Sants de Barcelona. |
Hi ha una cosa de pura lògica. Si un tren vol
reduir considerablement el temps entre dos punts només té dues solucions:
córrer més i parar menys (o totes dues coses a la vegada). Així de simple. Però
també és lògic que els viatgers que es desplacin entre dos punts vulguin arribar
amb el menor temps possible i per tant vulguin mitjans de transports ràpids i
segurs.
I que passa amb la resta dels punts del
trajecte? És raonable que tots aquells pobles i ciutats que no gaudiran de les
avantatges de tenir trens d’alta velocitat que s’aturin a les seves respectives
estacions, en contrapartida, demanin que d’altres trens ho facin amb les
suficients freqüències per a donar un servei òptim als usuaris. En cas
contrari, en lloc d’anar cap a un futur igualitari, es seguirà creant més injustícia
social i a la vegada, ciutadans de primera i tercera categoria.
Ja ho diu la cançó Azzurro d’Adriano Celentano: Los trenes de los deseos van al contrario de
la realidad... Per cert, és de 1968.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada