DIS-ME QUI ETS I ET DIRÉ SI ESTÀS AL SECTOR IMMOBILIARI

En aquests darreres anys, difícilment algú amb la possibilitat de “moure” diners a pogut fer front a l’atracció del poder immobiliari. I és que hi ha qui ha guanyat mols euros. Al sector immobiliari han fet negoci els que han enxampat, els qui s’ha dit, però fins ara se n’han pogut sortir i molts que no se sap. Molts d'aquest amb informació privilegiada al ocupar càrrecs estratègics dintre de la política o de la administració. Així, llegeixo que els dirigents de Mútua Universal van agafar els diners dels mutualistes i van invertir en una promoció al Berguedà.

I què passa amb els diners robats o guanyat il·lícitament? No he sentit mai a dir que es retornin als seus propietaris legals. Com Antonio Camacho, el gerent de Gescartera, que surt a la portada de la revista Tiempo i que segons el titular es va “fondre 50 milions i ara viu de les rendes” Fort però cert. La justícia, igual que amb altres molts casos, hauria de ser més dura amb aquesta mena d’espavilats. Sempre que la opinió pública cregui que hi ha massa tolerància en determinades coses, es crea una mena de d’ambient favorable per a que algú pugui pensar que si ell ho fa, tampoc li passarà res.

CATALUNYA COM EUSKADI?

Llegeixo al Periódico que, sense dir-ho explícitament, Josep Antoni duran i Lleida ha dit que de no entendres amb l’Arturo Mas, tots dos deurien de fer com han fet a Euskadi Josu Jon Imaz i Joseba Eguibar (encara que la dimissió d’aquest últim encara no s’ha produït) Entenc la postura de Duran, perquè amb el seu company de vistge, difícilment farà gaire més del que ha fet, però no crec que l’Arturo pensi el mateix. I és que el líder de la formació Convergència Democràtica de Catalunya té massa ego i massa afany de poder i de protagonisme. A Pujol li va costar trobar un successor a la seva persona. Si s’hagués pogut clonar, de segur que ho hauria fet. Primer va ser Roca, més tard es va parlar de Joan Maria Pujals (el de Vilaseca) Fins a que va trobar el candidat adient. El va alliçonar bé i, cal reconèixer-ho, va ser un alumne avantatjat. Encara que, evidentment, jo discrepi d’aquesta mena de líders i de la seva manera de fer política.

VA DE PRESOS I PRESONS

120 persones no són multitud... però poder ser-ho si estan dintre d’un espai molt reduït. Informa la Veu de l’Ebre que 120 són els ebrencs que estan tancats a la presó. Semblen molts... però potser són molts menys que els que deurien d’estar si tenim en compte que hi ha moltes agressions que no es denuncien mai, sobre tot dintre de l’àmbit familiar.

Aquest dies s’està parlant molt sobre la reinserció de determinats presos, sobre tots dels que estan empresonats per cometre violacions. Una comissió d’experts encapçalats per la consellera Tura, estan parlant sobre les mesures a prendre quan ja no se’l pot retenir-los més a la presó pel tema legal, es a dir, perquè ja han complert la condemna. Es veu que han rebutjat la castració terapèutica com a mesura. Ahir escoltava a la ser un psicòleg que deia que no és la solució. Què hi ha que fins i tot, al veure’s impotent ha arribat a violar amb el mànec d’una granera...

Crec que la millor manera és el seguiment del pres per mig de la utilització del braçalet de control remot. Ignoro si és del tot legal però sé que s’està utilitzant.

L' ENQUESTA DE L'IDECE

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) A la seva creació no ens vàrem atrevir a posar-li de les Terres de l’Ebre (IDETE) i encara avui som incapaços de fer-ho, esta fent una enquesta telefònica sobre com volem que sigui el nostre territori. Sobre les enquestes penso allò que quasi tothom pensa, que a mi no me’n fan mai! I es veritat... al menys d’aquest tipus. Si que com a client de la Caixa me’n han fet unes quantes i com a posseïdor d’un Citroën, també. Però aquestes no conten...

No sé si tothom és conscient de com vol que sigui el territori, jo sí, així que us deixo uns apunts:

• Paisatgísticament parlant, ha de ser el màxim possible fidel a com ha estat sempre, o sigui, allí on hi havia pins han de continuar havent-hi. I el mateix on hi ha carrasques, oliveres, garrofers i bosc de ribera.
• I tant que volem créixer! Però de forma sostenible. Que vol dir això? Sense grans urbanitzacions, sense grans vivendes unifamiliars, sense tantes piscines i jardins plens de gespa. Què les urbanitzacions siguin respectuoses amb els paisatge amb la utilització de pedra i fusta i que les cases siguin paregudes a les construccions que sempre s’han fet.
• Què no es facin tants regadius i el riu Ebre porti un cabal irregular, no constant, però que sempre porti l’aigua suficient i que quan faci falta que tingui avingudes per a netejar les voreres...
• Que boscos i barrancs estiguin nets. La ramaderia hi té un paper molt important a jugar.
• Què la gent sigui respectuosa amb la natura i que la sàpiguen estimar i valorar com un bé preuat.
• Hem de renunciar als camps de golf i saber explotar les nostres coses... què en tenim i moltes! Però han d’estar ben conservades i l’entorn net.
• Hi ha que tenir idees innovadores però a la vegada respectuoses amb el medi ambient. Tenim un potencial impressionant, només cal saber com explotar-lo.
• A pocs llocs poden dir que tenen mar, muntanya i riu, a pocs quilòmetres, com ens passa aquí... Una gastronomia d’allò més variada i saborosa, un vi de molta qualitat, un oli d'oliva que és l'enveja de molts...
• Etc. etc.