UNA ARMA DE DESTRUCCIÓ MASSIVA DE DUES RODES

4 morts de motoristes en un cap de setmana ha fet reflexionar l’opinió pública. Ja fa dies que es parla de que cada vegada el percentatge de morts de motoristes sobre el total dels accidents de carretera és més gran. Fins i tot es volen posar mesures per evitar-ho dificultant l’accés a motos de gran cilindrada.

Crec que no cal que siguin motos de gran cilindrada; els ciclomotors també han tenyit de dol moltes famílies. En recordo unes quantes.

Voldria fer el meu anàlisi particular sobre les causes. La primeres, evidentment, són la inestabilitat i la manca de protecció d’aquest vehicles. Crec que no mereix cap tipus més de comentari. La segona és la pròpia imprudència dels seus conductors:

A) Qui no ha vist mai una motocicleta avançant repetidament amb ratlla continua? Molt més que els cotxes i el motiu és que necessita molt menys espai per fer-ho i té molta més maniobrabilitat.

B) En una retenció qui no ha vist mai una motocicleta avançant per la dreta, xafant la ratlla continua, etc.? El cotxe evidentment, no té espai per fer-ho.

C) Al posar-se un semàfor de color roig, qui no ha vist mai com la moto va avançant poc a poc fins arribar al davant i sortir esperitada? Els cotxes del darrera no ho poden fer.

Què vull dir amb això? No és que els motociclistes siguin molt més imprudents; estic segur que de poder-ho fer, molts, també ho farien. És que els motoristes han d’ocupar un espai molt més petit per a fer la imprudència i si a més li sumes la inconsciència, dóna com a resultat fer una acció perillosa que pot acabar d’una manera més tràgica per la manca de protecció del cos humà.

DES DEL COR DEL DELTA UNA JOTA PER A JUDITH TOT ESPERANT QUE ES RECUPERI

El passat dimarts Judith va tenir un greu accident. La Judith té ara mateix 6 anys. Per uns dies és va témer per la seva vida. L’helicòpter la va traslladar des d’Amposta a Barcelona i ara, afortunadament s’està recuperant a la UCI de l’hospital de Sant Pau.

Avui, des del cor de l’Ebre, des de la festa de la sega que com cada any organitza el restaurant l’Estany de Lluís Garcia, el Teixidó, via telefònica li ha fet arribar una jota ebrenca. Han estat moments de molta emoció per part del seu pare que era qui estava a l’altre costat del telèfon. De segur què, si Judith es recupera, Félix el seu pare i Montse la seva mare mai oblidaran aquest moments.

Gràcies Lluís, només gent com tu poden tenir idees així d’originals i commovedores.

I a tu, Judith, recuperat el més aviat millor. Els teus pares i totes les teves amiguetes del Sagrat Cor estan desitjant poder tornar a gaudir del teu somriure i de la teva gràcia.

IBARRETXE

Ibarretxe acaba de tibar una mica més la corda de les relacions entre Espanya i el País Basc. Entre tots dos, al igual que amb la resta de comunitats autònomes hi ha una mena de contracte desigual. Si ja un contracte, de per sí, per a trencar-se cal que totes dues parts hi estiguin d’acord i, no obstant, la que el trenca, normalment, acaba indemnitzant a l’altra part, com es pot trencar unilateralment aquest contracte per part d’Euskadi si Espanya no voldrà? Les lleis orgàniques les fan o les aproven les dues cambres espanyoles: el Congrés dels Diputats i el Senat. Per la qual cosa trauran del seu articulat tot allò de ser susceptible de treure’ls competències o donar-li’s en alguna que puguin utilitzar en contra de l’Estat, com el referèndum. Així que caldria parlar de consulta més que de referèndum. Ibarretxe pot promoure una consulta popular per a sondejar què vol ser i com vol viure la gent del País Basc, però difícilment serà mai reconeguda per Espanya. A més a més, es corre un perill què és donar ales als violents per a reforçar les seves tesis. Jo sé que avui, la banda terrorista ETA és un grup de gent que volen viure de sembrar el terror entre la ciutadania i han deixat a part aquella idea, pot ser romàntica, de la independència d’Euskadi. Però hi ha molta gent, igual com passa a Catalunya, que pensen que la independència sembla molt més propera que el que realment és. Així, no tenen cap inconvenient amb executar les directrius dels dirigents de la banda sembrant el terror a més petita escala. I la cosa podria anar pujant de to. Abans aquest temes es resolien per la força de les armes. Avui aquesta opció sembla impossible perquè, també, Espanya té totes les de guanyar ja que té l’exercit i les armes. Així què no ens queda més remei que dialogar per a veure que ens donen. Depèn del color del govern si és de dretes o d’esquerres el grosses que puguin ser les engrunes. Però no ens hem de desanimar i, potser, enfocar les coses des d’un altre punt de vista.

JUGAR A FER POLÍTICA

Fa temps que se’n parla. Què passarà si el Tribunal Constitucional acaba rebutjant determinats articles de l’Estatut de Catalunya per considerar-los no ajustats a la Llei Magna. Aquesta setmana la dreta ha maniobrat i ho ha fet amb artimanyes fosques, què no legals, suposo, que s’escapen a la majoria dels ciutadans. I és que el Tribunal Constitucional, com tot òrgan de la Judicatura està format per magistrats o jutges de diferents idees polítiques i nomenats a proposta dels diferents partits. Però la línia que separa els conservadors i els progressistes és tan dèbil que en qualsevol moment es pot acabar trencant. Això si, com es veu, sempre a favor dels conservadors. Igual com passa amb el Consejo Superior del Poder Judicial on, com ja se sap, els simpatitzants del PP han tingut bloquejada la seva renovació des de fa molts mesos.

Potser el membres del Tribunal Constitucional acabaran rebutjant l’Estatut. Un Estatut que es va aprovar amb referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Diu la Constitució Espanyola que el poder emana del poble. Si és així, perquè un grup de persones què, jugant a fer política volen rebutjar una llei orgànica que fins ara ha passat tots els tràmits per aprovar-se? Si ses senyories volen fer política que pengin les seves togues i que s’adscriguin al PP i es presentin a les eleccions. Qui sap si guanyarem uns bons polítics en detriment d’uns mals magistrats!