IBARRETXE

Ibarretxe acaba de tibar una mica més la corda de les relacions entre Espanya i el País Basc. Entre tots dos, al igual que amb la resta de comunitats autònomes hi ha una mena de contracte desigual. Si ja un contracte, de per sí, per a trencar-se cal que totes dues parts hi estiguin d’acord i, no obstant, la que el trenca, normalment, acaba indemnitzant a l’altra part, com es pot trencar unilateralment aquest contracte per part d’Euskadi si Espanya no voldrà? Les lleis orgàniques les fan o les aproven les dues cambres espanyoles: el Congrés dels Diputats i el Senat. Per la qual cosa trauran del seu articulat tot allò de ser susceptible de treure’ls competències o donar-li’s en alguna que puguin utilitzar en contra de l’Estat, com el referèndum. Així que caldria parlar de consulta més que de referèndum. Ibarretxe pot promoure una consulta popular per a sondejar què vol ser i com vol viure la gent del País Basc, però difícilment serà mai reconeguda per Espanya. A més a més, es corre un perill què és donar ales als violents per a reforçar les seves tesis. Jo sé que avui, la banda terrorista ETA és un grup de gent que volen viure de sembrar el terror entre la ciutadania i han deixat a part aquella idea, pot ser romàntica, de la independència d’Euskadi. Però hi ha molta gent, igual com passa a Catalunya, que pensen que la independència sembla molt més propera que el que realment és. Així, no tenen cap inconvenient amb executar les directrius dels dirigents de la banda sembrant el terror a més petita escala. I la cosa podria anar pujant de to. Abans aquest temes es resolien per la força de les armes. Avui aquesta opció sembla impossible perquè, també, Espanya té totes les de guanyar ja que té l’exercit i les armes. Així què no ens queda més remei que dialogar per a veure que ens donen. Depèn del color del govern si és de dretes o d’esquerres el grosses que puguin ser les engrunes. Però no ens hem de desanimar i, potser, enfocar les coses des d’un altre punt de vista.