DINAMITA CONTRA ESQUERRA

La Revista el Triangle du a la portada el següent titular: “Operació de Mas per dinamitar Esquerra”.
Evidentment s’està referint a la “refundació” que vol fer Arturo del catalanisme polític.
Que d’alguna maniobra es tractava, s’intuïa. Recordo que Arturo va dir que era per captar socialistes descontents... (?)
De totes maneres a Esquerra Republicana, de ser cert el titular del Triangle, li estaria ben merescut. ERC sempre ha anar amb CiU de “perdonavides” (recordeu allò de la equidistància?) Quan han tingut ocasió no li han volgut fer “sang”. Amb ERC al govern de la Generalitat i a altres llocs estratègics, era més fàcil captar vot descontent de CiU que no el PSC. Quan una “bestia” està ferida, si no se la remata, malament. Així, CiU, que per uns moments va estar “tocada”, pareix renéixer de les seves pròpies cendres. Ara farà un any, els resultats electorals van tenir un marge més estret que 3 anys abans.
La feblesa d’ERC (i també del PSC) està tornant a donar ales a CiU per a tornar a aconseguir quotes de poder semblants a les que ja va tenir.

ERRORS HUMANS I ERRORS MECÀNICS?

Josep Bargalló, president del Institut Ramon Llull i amb Maragall Primer Conseller, es veu que ha “fotut la pota”. Va donar per fet que després de la fira de Frankfurt, havien convidat la cultura catalana a la biennal de Venècia, quan no era així. Bargalló ha presentat la dimissió, cosa que l’honra, encara que el Govern no li ha acceptat. Ha estat un error humà. Pel que es veu sí.
Al programa el Club que presenta i dirigeix Albert Om a TV3 es debatia si la limitació de velocitat a 80 Km/ h reduiria l’emissió de CO2 a l’atmosfera o no. El representat de RACC, què s’oposen a la mesura, deia que segons el seus càlculs la reducció era mínima si es comparava amb les que es donaven des de la Conselleria de Medi Ambient. Mentre la Conselleria parlava d’un 12 % el RACC parlava que estava al voltant de l’1 o el 2 %. Preguntat sobre si s’havia utilitzat diferents mètodes de càlcul, el representant del club automobilístic deia que la fórmula era la mateixa, però que l’Administració s’havia equivocat, què podria tractar-se d’un error de signe (+ o -) o una cosa semblant.
A l’era de la tecnologia no veig jo a un funcionari fent enrevessats càlculs matemàtics. Més aviat veig una computadora fet l’operació que l’analista i el matemàtic han programat prèviament. S’ha equivocat la màquina. Potser... Les màquines com els humans també s’equivoquen. Encara que hi ha qui diu que si les màquines s’equivoquen és perquè s’ha errat la programació. Tot potser.

3 % i MÉS

Us recordeu del sarau que es va muntar al Parlament de Catalunya quan el llavors President de la Generalitat Pasqual Maragall va acusar a l’Arturo de què CDC cobrava comissions il·legals? De tot allò va sortir de positiu que un Jutge va obrir diligències per investigar que hi havia de tot això. Resultat. Al cap de 4 anys s’ha dit que al menys una empresa va pagar comissions a l’empresa pública ADICSA (llavors en mans de càrrecs de CDC) per aconseguir contractes. Però les comissions no eren del 3, no... podien arribar fins al 20 %. Així s’entenen tota la despesa electoral de CiU als comicis, les noves i flamants seus del partit arreu del territori...

Un que té contactes relacionats amb el món de la construcció, ja ho sabia i així li havien dit què, al menys a una població de les Terres de l’Ebre es paga fins al 20 % de l’adjudicació de l’obra per aconseguir el contracte.

I UDC, té els casos de Turisme, Treball... És veritat que al PSC i al PSOE també li han sortit casos, però es va pagar per ells, fins i tot alguns dirigents com Josep M Sala va anar a la presó. I el cons electoral va ser enorme.

Veurem algun dia a càrrecs d’altres partits tancats a la presó?

I Pujol per Banca Catalana... (?)

PROPAGANDA PARTIDISTA PAGADA AMB DINER PÚBLIC

(Aquest escrit és fruït de la col·laboració a Vinaròs News)

Començaré per fer-vos una pregunta. En política, les majories absolutes són bones o dolentes? Suposo que una àmplia majoria de vosaltres direu que són dolentes. Però per a qui governa? Evidentment, governar amb majoria absoluta et deixa les mans lliures per a portar a terme el teu programa i governar el municipi segons el teu propi model.

A la comarca del Montsià hi ha 6 majories absolutes: 2 de socialistes (Sant Jaume d’Enveja i Mas de Barberans), 3 de convergents (Amposta, Masdenverge i Santa Bàrbara) i una d’esquerra, encara que es van presentar-se amb una llista “blanca” (*) (Freginals)

Una majoria absoluta llarga, que es perllongui al llarg de diverses legislatures pot arribar a comportar que, per part del seu alcalde i l’equip de govern, s’agafin tics totalitaris i formes de governar que voregin la il·legalitat.

Em vull referir a les revistes municipals. Aquest mitjà de comunicació és una eina útil de fer arribar les notícies, avisos, anuncis, etc. a la ciutadania. Però sovint pot esdevindre un instrument de propaganda del partit que governa. Què s’ha d’esperar d’una revista que té per director l’alcalde i com altres membres destacats del consell de redacció, el regidor de cultura i el coordinador de mitjans de comunicació que és càrrec de confiança del propi alcalde. L’oposició municipal no té cap tipus de representació o sigui: ni veu ni vot!

Això comporta que la fotografia de l’alcalde presidint actes, inaugurant exposicions, etc. surti a la majoria de pàgines i els membres de l’oposició, si a les fotografies ens atenem, “no assisteixin mai a cap tipus d’esdeveniment”.

Una altra cosa que passa amb freqüència es veure publicat com article d’opinió un escrit que no mereix ni tenir la categoria de carta al director. M’explicaré. Es solen publicar escrits totalment parcials criticant de forma descarada els membres de l’oposició o lloant la persona de l’alcalde. De vegades aquest articles van signats amb pseudònim. També a l’apartat de cartes al director apareixen d’altres escrits amb insults cap l’oposició o altres persones que es permeten discrepar de la forma de fer política del govern municipal, sovint amb inicials fictícies o fins i tot amb noms “inventats”. Això sí, a les instruccions que regulen aquest tipus d’escrits s’hi demana fins i tot la fotocòpia del DNI, cosa que no fan els diaris de difusió nacional. Encara que em digueu malpensat, aquestes instruccions són d’obligat compliment per als que no siguin “del partit” i es “salten a la torera” per aquells “fidels del règim”.

Pot semblar mentida, però en una democràcia consolidada encara existeixen petits “regnes de taifes” on l’alcalde exerceix un poder quasi que absolut amb l’aplaudiment dels seus votants!

(*) Una llista blanca és aquella que es presenta amb unes sigles que no corresponent a cap partit polític, però els seus vots comptabilitzen per a un determinat partit a l’hora de constituir els consells comarcals i diputacions. En aquest cas AM (Acord Municipal) ho faria per a ERC. Les candidatures oficials han de portar també aquestes sigles: ERC-AM o PSC-PM (Progrés Municipal)