LA INTRANSIGÈNCIA DE L'ESGÉSIA CATÒLICA

Quan parlem d’integrisme religiós ens sòl venir al cap els líders musulmans arengant els seus fidels a lluitar contra l’infidel.

En solem oblidar de l’església catòlica que, sovint i exceptuant comptades vegades, es mostra totalment intransigent a l’hora d’acceptar canvis i de tolerar actituds. Parlo de lo que he escoltat ara fa un moment a la SER. Quan el Papa de Roma tenia que visitar València (avui només parlo d’allí) es va crear una plataforma anomenada “Jo no t’espero” en contra posició a l lema institucional de “T’esperem”. Fins i tot van circular per Internet unes gracioses fotos de Benet XVI “tocat” amb les típiques “ensaïmades” i el vestit de fallera. La gent que formava aquesta plataforma com a mostra de rebuig van decidir apostatar. Per a fer-ho cal que l’Església Catòlica inscrigui a la partida de bateig l’anotació pertinent. Es van negar a fer-ho. Ara un jutjat civil ha donat la raó al demandant i ha condemnat l’Església a atendre la seva petició. Doncs bé, presentaran recurs de súplica davant el Tribunal Suprem.

Jo que sóc del que penso allò del Quixot: “amb l’Església hem topat, amic Sancho”, sóc mol més pràctic. Fa anys que veig que tot plegat és un engany i, com he dit altres cops, no participo dels actes litúrgics ni cap mena de rictus religiós. Què per a l’Església Catòlica segueixo sent cristià? I què més dóna? És que algú ha de venir a dir-me que sóc o que he de deixar de ser? Si jo no em considero cristià, com tampoc em considero monàrquic és per la meva pròpia voluntat de no ser-ho. Me dóna igual el que puguin pensar els altres de mi. Ningú ha de verinem-ho a dir. Com jo, que tampoc diré a la gent que deixen de creure només perquè jo no ho faig. Això és la veritable llibertat!

PSPV-PSOE

Els socialistes valencians fa molts anys que no aixequen cap. Les derrotes electorals es succeeixen una darrera l’altra. El desgast que sofreix el PP resulta, fins i tot, irrellevant. La manca d’idees de com encarrilar la seva comunitat pareix evident. Un exemple: Joan Ignasi Pla, el fins avui secretari general del partit està far de demanar el transvasament de l’abret com si això fos la solució definitiva al problema. Evidentment la possibilitat de fer diner fàcil per part dels petits propietaris que han venut les seves terres als especuladors o els que tenen l’expectativa de fer-ho tampoc no ajuda. La Unió Europea s’està afartant de fer informes criticant la construcció salvatge, el creixement insostenible. Els jutjats han demostrat que a casos com el parc d’atraccions de Terra Mítica hi van haver tota mena d’irregularitats. Des de cremar un espai protegit per a poder-lo desqualificar després, fins al pagament de comissions il·legals a dirigents del PP valencià, com el propi Eduardo Zaplana, el cartagenero passant per d’impagament a les entitats financeres com la CAM i Bancaja (en altre temps també Bancaixa) A Valencia la única solució es la de “començar de nou”. S’ha d’acabar amb aquesta política neoconseradora. Paro els seus ciutadans hi tenen molt que dir. I difícilment no canviaran si des de el principal partit de l’oposició no es porta un programa engrescador que sigui capaç de “transformar” el País València d’una manera més intel·ligent. Jordi Sevilla té molts números per encapçalar el nou projecte. Esperem que el bagatge d’haver estat col·laborant estretament amb Zapatero li serveixi d’alguna cosa. També crec necessària la total complicitat dels altres partits: Bloc Nacionalista del País Valencia, Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Republicana... És missió difícil, però no impossible. Amb el temps ho sabrem.

SOS. TEL. 963918396 (ACC. CULTURAL PV)

Si no voleu que tanquin els repetidors de TV3 al País Valencià, l’Eliseu Climent, el president d’Acció Cultural del País Valencià ha fet una crida per que tothom que pugui aporti la quantitat de 10 €. Al telèfon de dalt us donaran més informació i us recolliran les vostres dades. El número de compte per fer l’ingrés és el 2077-0001-27-3103581289. També volen recollir diners venent una reproducció d’un quadre de Tàpies que ha regalat a la fundació. En nom d’ells gràcies.

LA AUTORITAT DE RAJOY

Realment mana Rajoy dintre del PP? I si no mana ell, qui mana? L’altre dia, Mayor Oreja, fa uns anys l’home fort del PP al País Basc i nebot de qui va ser ministre en temps de Suárez, Oreja Aguirre, va voler dir que a Euscadi, en temps de Franco la gent vivia de “puta mare” Tres dies després, diu el diari digital “el Plural”, encara no ho ha desmentit. També llegia avui al Periódico que mentre ell (Rajoy) es mostrava d’acord amb la forma d’actuar de José Luis Rodríguez Zapatero davant Ibarreche. Zaplana, amb la seva verborrea que el caracteritza, llençava tota una sèrie d’improperis com què el govern no és fort, què no actua con deu, etc. Això pot donar a pensar que els homes forts del seu partit van per lliure. També, evidentment, tot pot ser una maniobra perfectament dirigida des de la FAES (a la vegada dirigida per Aznar) No sé si amb la intenció de confondre al rival, a l’opinió publica i així es parla més del PP...

El que pareix clar és que a Rajoy li queda només una afaitada a la barba. O dit d’una altra manera: com què porta barba, molt aviat els mateixos del seu partit li afaitaran i amb una sola ne tindran prou per posar-lo de potes al carrer. Què sempre serà després de les eleccions? Home, això segur!