EL CASTELLÀ UNA LLENGUA EN PERILL

Publicava en estudi el Periódico d’ahir on els joves catalans, majoritàriament consumien cultura en castellà. Sobre tot veien televisió, escoltant música, llegint llibres o revistes, entrant a pàgines web o escrivint missatges amb el mòbil era on el castellà superava amb escreix al català. A l’únic lloc on guanyava el català era amb les exposicions visitades. Cosa molt normal si pensem que quasi totes les administracions solen fer les exposicions en català. Així, corre perill el castellà a Catalunya? No, absolutament, no! A veure si tots aquells que defensen una incidència més forta de la llengua castellana se n’adonen de que, encara que no es vulgui, la cultura castellana ens seguirà entrant pels ulls i per les orelles, mentre que el català, molts cops, el tindrem que anar a buscar i podrem donar gràcies si el trobem. Un exemple clar, el cinema. Algú en dóna més.

UN BLANC A L'ÀFRICA

Bé podria tractar-se del títol d’una novel·la d’aventures, però res més lluny. Es veu que hi ha un científic molt bo què és premi Nobel, descobridor del genoma humà que té una teoria força curiosa: Els blancs són més intel·ligents que els negres. Suposo que no va dir que les homes ho són més que les dones per por que la seva li donés un cop de puny. A l’època medieval, no recordo quin concili, l’Església catòlica va acceptar que la dona tenia ànima. O sigui que en aquest aspecte fins i tot l’Església va per davant seu, que ja es dir...

A aquest senyor de nom James Watson el voldria veure jo a l’Àfrica per veure com sobreviu. El que a Europa o els Estats Units entenem per ser intel·ligent, per tenir un nivell intel·lectual alt, arribar a un status social important, etc. potser no tingui res a veure amb demostrar la intel·ligència a l’Àfrica. Menjar cada dia o sobreviure en condicions extremes pot ser el significat de ser intel·ligent.

Així doncs, debat tancat!

Ah! I molt bé pel Museu de les Ciències de Londres per donar-lo amb la porta als morros i cancel·lar-li una conferència que anava a donar.

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

http://www.tauladelsenia.org/

PORTADA:

- Este divendres a Ulldecona, entrevista amb Josep Poblet

- Carles Santos i Adam Raga junts

- El Taller de Empleo comença el 2 de novembre

- Arenas Posibles, 3r Premi al Campionat del Món a Xina

- A Beseit (27 i 28 octubre) Dia dels Bolets

- La Mancomunitat prepara les subvencions industrials per al 2008

AGENDA:

19/10 Entrevista amb President Diputació Tarragona

24/10 Reunió a Zaragoza amb Marcelino Iglesias

24/10 Selecció alumnes i resta de personal del Taller de Empleo

30/10 Reunió amb D.G. Cohesió Territorial (Conselleria Presidència,

Generalitat Valenciana)

07/11 Reunió amb Director del SOC (Generalitat catalana)

LA INTRANSIGÈNCIA DE L'ESGÉSIA CATÒLICA

Quan parlem d’integrisme religiós ens sòl venir al cap els líders musulmans arengant els seus fidels a lluitar contra l’infidel.

En solem oblidar de l’església catòlica que, sovint i exceptuant comptades vegades, es mostra totalment intransigent a l’hora d’acceptar canvis i de tolerar actituds. Parlo de lo que he escoltat ara fa un moment a la SER. Quan el Papa de Roma tenia que visitar València (avui només parlo d’allí) es va crear una plataforma anomenada “Jo no t’espero” en contra posició a l lema institucional de “T’esperem”. Fins i tot van circular per Internet unes gracioses fotos de Benet XVI “tocat” amb les típiques “ensaïmades” i el vestit de fallera. La gent que formava aquesta plataforma com a mostra de rebuig van decidir apostatar. Per a fer-ho cal que l’Església Catòlica inscrigui a la partida de bateig l’anotació pertinent. Es van negar a fer-ho. Ara un jutjat civil ha donat la raó al demandant i ha condemnat l’Església a atendre la seva petició. Doncs bé, presentaran recurs de súplica davant el Tribunal Suprem.

Jo que sóc del que penso allò del Quixot: “amb l’Església hem topat, amic Sancho”, sóc mol més pràctic. Fa anys que veig que tot plegat és un engany i, com he dit altres cops, no participo dels actes litúrgics ni cap mena de rictus religiós. Què per a l’Església Catòlica segueixo sent cristià? I què més dóna? És que algú ha de venir a dir-me que sóc o que he de deixar de ser? Si jo no em considero cristià, com tampoc em considero monàrquic és per la meva pròpia voluntat de no ser-ho. Me dóna igual el que puguin pensar els altres de mi. Ningú ha de verinem-ho a dir. Com jo, que tampoc diré a la gent que deixen de creure només perquè jo no ho faig. Això és la veritable llibertat!