Quan un s’obre un blog a Internet ho fa amb la intenció que les seves opinions, comentaris, recull de noticies i, fins i tot les seves dèries puguin arribar al màxim públic possible. Normalment mai acaba de ser així del tot i només uns quants et segueixen d’una manera més o menys periòdica. Alguns d’ells t’ho diuen en privat. D’altres, els menys fins i tot s’atreveixen a posar-se com a seguidors al teu blog. Cal dir que dels 9 que s’han declarat seguidors de la Via Augusta només en conec 2. Dels altres només conec alguna cosa al mirar el seu “perfil” quan han deixat “penjat” dels seus respectius blogs.
El seguidor sol ser, a part de conegut, proper ideològicament parlant. Et llegeix perquè li agraden els teus comentaris, encara que, de vegades, pugui discrepar en conceptes puntuals. Cosa que a mi em passa sovint, ja que, al fixar-me escriure almenys una entrada diària, fa que les meves opinions siguin abundants i diverses.
Però de vegades el perfil del seguidor no es així. I això mateix ho he pogut contrastar algun com en veure que gent d’altres ideologies t’han fet opinions sobre comentaris que has deixat.
La darrera va ser anit a propòsit d’una entrada que vaig fer a la Via Augusta dilluns 1 de juny, festa de la Pentecosta. Precisament aquest era el títol i a una regidora de l’ajuntament d’Amposta no li va semblar bé el que deia d’ella. I això que només l’esmentava! Què hauria passat si li hagués deixat algun comentari de desaprovació de la seva gestió?
Va ser a l’entrada del sopar que va organitzar la Lliga contra el Càncer d’Amposta. Pel que vaig poder intuir, l’alcalde, que també era present al sopar, ne devia d’estar al cas.
L’entrada va ser “triomfal”. De sobte em crida (sense saber mol bé com...) i em diu que “em convidava avui anar a la platja amb ella i els seus amics”. Vaig tenir que reaccionar ràpid per pensar que volia dir exactament. Llavors em va venir al cap el comentari que vaig fer sobre la festa de la Pentecosta. Quan li vaig dir que en cap moment havia deixat el seu nom, em va saber dir que de “regidores joves, a l’Ajuntament d’Amposta n’hi ha poques i que els seus amics “s’havien molestat”. Algú sap de qui estic parlant? Creieu que hi ha tanta gent a Amposta que per fer aquest comentari hagi pogut identificar, ja no a la regidora, sinó als amics que l’acompanyaven? Així que ara no diré si era JOVE o menys jove, ja que, a la vida, tot és relatiu...
El meu parer, la regidora va pecar de dues coses. La primera d’inoportunitat, ja que el lloc no era el més adient per a parlar d’això. I la segona d’elegància. Però l’elegància (que alguns poden pensar que només està en la forma de vestir), també és una qualitat de la persona que, la majoria de vegades, no es guanya amb el temps... Aquesta regidora no ha estat la única que m’ha fet algun comentari sobre els meus escrits. De fet, jo ja coneixia la “preocupació” que causen els meus escrits en el “departament de premsa i propaganda” de l’ajuntament, ja que me’n havien fet alguns comentaris. Per exemple el propi alcalde, quan encara era el “segon” de l’ajuntament i alguna persona que no citaré perquè no es dedica professionalment a la política.
No vull acabar aquest escrit sense fer un altre comentari. Com us he explicat i com sabeu tots aquells que em segui assíduament, “dono molt de si”. I contra el que puguin pensar molts, no sempre que escric sobre Amposta és per fer-ho de forma negativa. Millor dit, d’Amposta sempre escric bé, les meves crítiques solen anar dirigides cap a certs individus per la seva gestió al capdavant de les institucions o per fets puntuals que puguin passar.
Així que sobre Amposta també he escrit sense que ningú dels ajuntaments (present i anterior) m’hagin fet mai un comentari positiu. Tampoc altres persones que hi treballen i a qui els vaig informar dels fets. En el darrer més aproximadament, he escrit fins a 6 vegades explicant esdeveniments i fets de la nostra ciutat: sobre la nit de l’esport, la trobada de jotes, sobre la festa del Centenari (fins a dos cops) i, finalment, sobre l’exposició d’escultura al Museu. I a l’altre blog, el Tossal dels Tres Reis, on el nombre d’entrades és molt inferior, també he escrit dues vegades: una ruta pel Delta (amb atenció especial a Amposta i un altre cop sobre la festa del Centenari. Això sense contar les col•laboracions que he fet per a Vinaròs News i la revista interna de l’empresa on treballo. De fet, el proper diumenge sortirà a V.N. un article sota el títol de “La Culminació de la Festa del Centenari”.
Desgraciadament, avui o he pogut acompanyar-los a la platja. Els meus pares no son tant joves com els d’ella (veieu com tot és relatiu) i els diumenges els hi tinc que dedicar part del meu temps. De totes formes, gràcies per la invitació! Només desitjo que hagin tingut un bon dia (des de casa pareix que el temps hagi estat prou bo)
