LA 25èna NIT DE L'ESPORT AMPOSTÍ

A nit, a partir de 2/4 de 10 aproximadament, va tenir lloc a la capital del Montsià la “25èna Nit de l’esport ampostí”.
Però “la nit” no és més que la culminació d’un treball per diversos i heterogenis grups de gent. Així, per exemple, en podem citar uns quants: tots els clubs que hi participen (en aquesta edició fins un total de 16, en les següents modalitats: esgrima, atletisme, billar, gimnàstica rítmica, patinatge artístic (2 clubs), bàsquet, rem, natació, futbol (2 clubs), hoquei patins, twirling, ball esportiu, handbol i birles); que duran tota la temporada han hagut de participar en competicions, fer els corresponents entrenaments, desplaçaments, etc.; però també de tota la gent de l’organització que amb la seva feina, fan possible l’acte en si mateix.
Aquest any volia ser una nit diferent, per alguna cosa es complia el quart de segle d’existència, des de l’època en que el socialista Josep Maria Simó era l’alcalde d’Amposta i Manolo Beltri el seu regidor d’esports.
Però abans de la gal•la s’havia de fer la votació. Només un reduït grup de persones, entre les que destaquen l’actual alcalde, el regidor d’esports i els membres de la comissió d’esports de l’ajuntament, tenen dret a volt i són els que elegeixen el guanyador.
El mecanisme és el següent. Hi ha una primera votació on tots son elegibles. Cada membre del jurat votar de 5 fins a 1, segons els mèrits que dona a cada esportista. La suma de la puntuació de tots els membres dona tres finalistes.
Els finalistes d’ahir van ser: Mònica Cid Miró (Sala Esgrima Amposta), Pep Pallarés Reverté (Club Nàutic Amposta) i Rosa Palmer Margalef (Club handbol Amposta)
Llavors es passa a una segona votació nominativa i guanya, evidentment, qui en treu més vots. Al final, el guanyador de la nit va ser Pep Pallarés en la modalitat de rem.


A diferència d’altres anys, anit hi va haver un sopar. I abans de començar a sopar, entre plat i plat i al final, es va anar realitzant l’acte.
Primer va ser un reconeixement als 24 guanyadors anteriors. U per un (alguns, evidentment no estaven) van anar pujant a l’escenari i allí se’ls hi va donar un trofeu. Després als alcaldes i regidors d’esports que han tingut els diferents ajuntaments d’Amposta. Seguidament es van anar cridant els esportistes nominats i, finalment, els tres finalistes, fins que es va llegir l’acta de l’elecció i es proclamà el guanyador de la nit.
A mi em va tocar l’honor de recollir el trofeu que sé li atorgà a Josep Maria Simó i que no va poder recollir personalment perquè es trobava de viatge. Després de pujar jo ho va fer Manolo Beltri i després Joan Maria Roig i tots els regidors d’esports que va tenir en els seus 20 anys d’alcalde.
Per a Roig, jo, ahir, o estava sobre l’escenari... Està vist que tindré que rectificar unes paraules meves que vaig escriure ja fa uns mesos i on vaig dir d’ell “que sempre està disposat a donar-te la ma”. Ara ja no i això que només fa uns dies em va dir a mi, “mentider” en una carta a la Revista Amposta que no vaig contestar (si ho vaig fer en aquest mateix blog) De tots els escrits que li he fet al llarg de quasi 10 anys (i que n’han segut un bon grapat, creieu-me), aquest darrer crec que és el que pitjor ha sabut encaixar. Ja s’ho farà que prou grandet és!