PETITS OBJECTES

Després de persones, animals, flors, edificis, carrers, avingudes, etc. Encara es pot fotografiar alguna cosa més? Evidentment que si. Aquí va una mostra de "petits objectes" que em van cridar l'atenció durant el nostra darrer viatge a França.

AVUI, 12 D’AGOST

Amposta ja prepara la seva festa major. Les banderetes ja fa dies que estan penjades pels carrers, encara que el “primer acte”, els primers indicis del començament de la festa l’hem tingut aquest matí. Com tots els anys, el dia anterior a la vespra de festes, les pubilles i pubilletes vestides amb el vestit típic de la dona ampostina, reparteixen el panoli i la bandera de la ciutat a canvi de la voluntat.

Aquesta tarda arribaran els bous que demà s’hauran de capllaçar. És un dels moments més participatius. La gent s’acumularà al llarg dels carrers del recorregut i es barallaran pels polos de gel que es reparteixen. Com passa cada any, sempre hi ha a qui li donen en ma i en pot arreplegar més. Us podeu imaginar qui. Evidentment aquells que són més propers a la coalició que governa Amposta. Com molts dels que van a la comitiva taurina són del partit, així que veuen un amic o conegut, sempre li allarguen uns quants.     

I per la nit, bou embolat. Aquest any el faran molt prop de casa meva. Recordo que fa uns quans anys també es va fer aquí i va durar fins bastant tard. El matí següent ens en havíem d’anar a França ja que a l’endemà es casava la filla de mon cosí i aquella nit no poguérem dormir les hores que hauríem volgut. Segurament aquesta nit passarà el mateix.

Avui el diari el Punt parla de la inauguració de la residència d’esportistes dintre del complex del Centre de Tecnificació Esportiva i diu que “és un argument més per a demanar l’INEFC”. Evidentment.

Se ser de l’INEFC va ser una aposta que a la passada legislatura va unir a tots els grups presents a l’Ajuntament. L’alcalde, en un gest inusual, va comparèixer en roda de premsa amb els portaveus dels altres dos grups de l’oposició. Tenir la seu (o subseu de l’INEFC a Amposta significaría ser “seu universitària” i seria un fet històric per a la nostra ciutat.

Però la legislatura passada al govern de la Generalitat manava un govern d’entesa format per PSC, ERC i ICV-EUA i a Amposta, llavors igual que ara, un govern de CiU. Ara a Catalunya també governa CiU i no hi hauria d’haver cap problema per a què finalment la seu de l’INEFC pogués establir-se a Amposta. A veure si va fer més els qui ells anomenen “tripartit”, que els seus propis líders.

Un altre tema del que també es parla és del nou CAP. Ve o no ve? Segons l’alcalde no ve perquè li manca finançament. I les promeses electorals, són o no són per a complir-se.

Al final de la legislatura farem balanç i veurem quin ha estat el grau de compliment. Molt em temo que viuran de la renda dels darrers temps del govern d’Entesa i que el govern de Mas durant aquest 4 anys farà ben poques inversions a la nostra ciutat.

El senador espanyol, durant la seva època d’alcalde, també va viure molts d’anys del que va projectar el seu antecessor o sigui Josep Maria Simó.     

RECORD DE BARCELONA

Fotos festes amb el mòbil del barri de Sants que vaig ver en la meva visita d'ahir a Barcelona.

La plaça d'Espanya, naturalment.

Complex comercial de "les Arenes".

Detall exterior de "les Arenes".

Un altre detall exterior.

Estructura interior de "les Arenes".

Un aparador del centre comercial.

Detall interior.

Taules i cadires d'una cafeteria de l'interior de "les Arenes".

Dolços? No, sabons.

Més sabons.

Un altre detall interior del centre comercial.

Maniquís d'una botiga del carrer de la Creu Coberta.

Mercat d'Hostafrancs.

Edifici modernista.

Tot motos.

Detall d'un edifici públic modernista del carrer de la Creu Coberta.

La su del PSC visiblement atacada amb pintura.

Detall d'una portalada.

Paret vella. Barcelona és una ciutat de contrastos.

Estació de Sants.

Parc de l'Espanya Industrial.

Detall de les "torres" del parc.

Detall del parc: Neptú.

Al fons el poliesportiu de l'Espanya Industrial

Drac.

Detall de la boca del drac.

Edifici.

Fundació Pere Tarrés.

AVUI, 11 D’AGOST

Avui hem anat a Barcelona. Ha estat un dia estrany per a mi. No perquè anés a Barcelona, sinó perquè no m’he comprat el diari... I comprar la premsa cada dia és una cosa que faig des de fa molts d’anys. Quan no ho faig, normalment, és perquè alguna cosa m’ho impedeix.

Bé, dit això, us explicaré allò que considero més important. Les notícies d’economia han tornat a ser portada de tots els mitjans. Després de la patacada d’ahir, avui s’han recuperat una mica. A veure si ens deixen tranquils d’una punyetera vegada els mercats i podem gaudir d’un final d’estiu plàcid.

Aquesta tarda-nit, en posar el diari, he escoltat a la SER que la Junta de Castella la Manxa (Correctament dit Castella “la Taca”) que presideix la Mari Dolo de Cospedal, no ha pagat el darrer més a les farmàcies i algunes d’aquestes han fet vaga. I ja està “liada!”

A la SER debatien sobre la legalitat o no de la mesura (per tractar-se d’un sector d’interès públic) i d’altres temes. Un dels contertulians ha dit una cosa que m’ha agrada i, fins i tot ho posaré en majúscules per a què és vegi bé: “UN PARTIT, QUAN ARRIBA AL GOVERN, HA D’ARRIBAR ‘PLORAT’”. Es a dir, durant la campanya és pot criticar l’adversari (de vegades alguna cosa més que adversari), dir mentides (no està bé, però se’n diuen) i, evidentment, defensar el programa (el teu) i demanar el vot (per al teu partit) Però quan s’arriba al govern s’ha de governar i deixar de plorar. Evidentment, el portaveu i el conseller de Sanitat (o Salut) del govern manxec diu que tota la culpa és del govern anterior. I la Mari Dolo? Ella segueix de vacances i per tant, no diu ni piu. Encara que el tema, sembla que requeriria de la seva presència.

I jo pregunto: I si Barreda i el PSOE, haguessin guanyat les eleccions, què hauria passat? Tampoc hi hauria hagut diners per a pagar la despesa farmacèutica? I si tot es tracta d’una estratègia del PP per a reafirmar el que ja va dir abans i després de les autonòmiques i municipals, que “no hi havia diners a la caixa”.

No obstant això, jo que he estat 8 anys a un ajuntament, quan han fet falta diners per a pagar una despesa corrent (normalment les nòmines i la Seguretat Social) dels treballadors, s’ha demanat un préstec. També recordo que una vegada, a la Sénia, l’oposició (el govern estava en minoria) volia boicotejar un préstec amb la mateixa finalitat i recordo que els vaig tractar d’irresponsables.

A Catalunya, quan han fet falta diners (amb el govern d’Entesa i ara amb el govern presidit per Arturo), amb permís del govern central, s’ha emès deute públic. Per què no ho fa el govern de Castella la Manxa (perdó una vegada més, la Taca)?

Haurem d’estar atens a com es desenvoluparà el tema els propers dies.