ELS IMPOSTOS I LA CRISI

L’any 2007, quan la crisi ja s’estava divisant a l’horitzó, es va decidir suprimir l’Impost sobre el Patrimoni a partir de 2008.
El Parlament de Catalunya, l’any 2010, també va aprovar l’exempció (total o parcial) de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials  per determinats casos i només les “grans fortunes” continuaven afectades per l’impost. Era l’època del govern d’Entesa.
Quan CiU va arribar al govern va ampliar les exempcions fins deixar l’impost reduït a la mínima expressió.
Si fem una mica d’història, l’Impost sobre el Patrimoni va entrar en vigor l’any 1978 i tenia l’etiqueta “d’extraordinari”, ja que la idea inicial era que només estigués en vigor durant uns pocs anys.  Des de llavors hem passat moltes crisis, com la que va començar el 92, però cap com la d’ara. Per quins motius es va decidir suprimir l’impost? Certament és difícil d’entendre com davant d’una previsible davallada d’ingressos, s’arribés a prendre una mesura així.
Avui llegia al diari que Blanco, el secretari d’organització del PSOE i, en altres circumstàncies el número 2 del partit, va dir ahir que s’està estudiant tornar-lo a aplicar. Sembla, un cop més, que el govern d’Espanya vagi improvisant en cada moment  segons la situació. És del tot il·lògic que un impost suprimit només fa 3 exercicis i després d’una vigència de 30 anys, es decideixi tornar-se a establir. En 3 anys són mols milions d’euros els que s’han deixat d’ingressar! Uns diners que ara anirien de meravella per a no tenir que tancar urgències per la nit, per a no suprimir llits dels hospitals o per a crear noves places de professor...

Però de tot això, el què més em sorprèn, és l’actitud dels propietaris de les grans fortunes d’aquest país que, dant la ciris, no aportin cap tipus de solució.

Primer van ser les grans fortunes italianes que van demanar que se’ls hi apugessin els impostos, després del franceses, fins i tot hi van haver magnats americans que també ho van demanar i, finalment, els més rics d’Alemanya. Però els d’aquí no diuen res.
Algú (no revelaré qui) em va dir que “els d’aquí estan massa acostumats a defraudar i no voldràs ara que paguin més per a sortir de la crisi”. Segurament serà això.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 1-09-2011

Si passeu pel carrer Brasil d'Amposta, entre l'avinguda de Catalunya i el carrer Murillo, és fàcil que veiéssiu aquesta mateixa escena: una motocicleta aparcada a sobre de la vorera. El seu propietari deu de tenir el lloc reservat, encara que no ho indica.
Si vas sol, no tens massa impediment a l'hora de passar per allí, però si va alguna persona amb un cotxet de nadó, segurament la dificultat serà molt més gran i ja no en parléssim si hi passés algú amb cadira de rodes.
D'això se'n diu incivisme i és alguna cosa que abunda per Amposta.  

LA FOTO DEL DIA 1-09-2011

Aquesta foto l'he fet aquest matí, concretament sobre 3/4 de 12. És el parquímetre que hi ha al carrer Ulldecona de Tortosa, al costat del que va ser la SEAT. Com podeu veure, estava fora de servei.
A Tortosa, en arribar les festes patronals, les zones blaves deixen de funcionar per a que els visitants i també la gent de casa tinguin menys dificultats a l'hora d'aparcar.
A Amposta això no passa ni penso que passarà mai.

TEMERITAT

A veure si us ho sé explicar per a què m’entengueu.

Aquest matí me’n anava a treballar com “tinc” per costum cap a Tortosa. En passar la rotonda dels nusos i continuar en direcció Roquetes, Jesús, etc., has de circular forçosament pel carril de l’esquerra. Pel de la dreta hi circulen els vehicles que baixen del pont del Mil·lenari. Ràpidament m’he d’incorporar al carril de la dreta, ja que, en arribar la cruïlla que entra cap a Ferreries (on hi ha una petita escultura de l’església del Roser i el pont de l’Estat) he de sortir de l’Eix de l’Ebre. Normalment no hi ha problemes, sinó és que hi ha molta circulació.

Aquest matí n’hi havia prou. En mirar pel retrovisor he vist que tenia la dreta ocupada per un cotxe, per tant, després d’indicar la maniobra posant l’intermitent de la dreta, he esperar que passes el cotxe per a passar a l’altre carril. Però..., què ha passat llavors? De sobte ha aparegut una motocicleta que, com anava pel mig de la carretera (el lloc per on acostumen a circular) no puc dir amb certesa si anava per un carril o per l’altre. Crec que al seu conductor, això l’importava poc. Ha passat el cotxe i acte seguit també la moto. Mentre jo me’n anava a la dreta, la motocicleta ha anat cap a l’esquerra. Una maniobra imprudent que hauria pogut causar un accident.

Avui s’ha fet públic que s’enduriran les proves per a poder obtenir el carnet de motos a partir d’una determinada cilindrada. Els especialistes aproven la mesura, ja que, com sabeu, els sinistres on es veuen implicades les motos han crescut, així com el número de morts entre els seus conductors.

És d’estranyar? A mi no m’estranya gens quan veig a conductors de motos fent maniobres com la que us he explicat. I en veig prou sovint.