Fa 10 anys i han passat com un sospir. L’any 2011, com aquell que diu, tot just començaven la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional d’Aznar i Benigno Blanco (llavors Secretari d’Estat d’Infraestructures i Transports i ara president de l’ultracatòlic Fòrum Espanyol de la Família), en definitiva, del Partit Popular.
Després d’haver portat la lluita per diferents ciutats de fora del nostre territori (Saragossa, Barcelona i Madrid), la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va decidir fer un salt qualitatiu i portar-la fins la capital comunitària: Brussel·les. La data escollida, el 9 de setembre de 2001, tots just s’anava a complir un any de la creació de la PDE.
De totes les manifestacions que es van fer des del 2000 fins el 2004, la de Brussel·les va ser l’única a la que no hi vaig assistir. Per tant, no puc explicar-vos ni el viatge, ni l’estada, ni com va anar aquella emotiva manifestació “passada per aigua”.
Anar fins la capital belga per a la PDE va significar tot un repte, però per a la majoria dels ciutadans que s’hi van desplaçar, tota una aventura: moltes hores d’autocar i una despesa considerable.
Mentre, aquí, a les Terres de l’Ebre, els que per uns o d’altres motius no hi varem anar, en solidaritat amb els nostres companys, en convocarem una a l’Ampolla, un municipi on la majoria del seu consistori no donaven suport al “moviment blau”.
La manifestació estava convocada per aquell diumenge 11 de setembre, dos dies després de la de Brussel·les. No recordo l’hora exactament, però sobre les 5 o les 6 de la tarda, no més tard.
A les 3, mentre dinàvem, per la televisió van començar a donar les notícies. Sinó recordo malament, crec que veiem Antena 3. No cal dir-vos quina notícia va obrir l’informatiu, veritat? Efectivament, l’atemptat sobre la primera torre bessona de Nova York. En aquells moments tot era confusió i especulacions. Però ràpidament, les especulacions es van esvair. Un segon avió xocava contra la segona torre bessona. Ja no podia ser casualitat!
A l’arribar a l’Ampolla, els fets anaven de boca en boca i, sense poder-ho evitar, els comparàvem amb els atemptats que havia fet la banda terrorista ETA.
La concentració es va fer a la plaça de l’Ajuntament i, des d’allí, passant per diversos carrers del municipi, arribarem fins la plaça que hi ha dant del port marítim. Allí es van fer diversos parlaments i, finalment, una colla de joves vestits de gallines, van ballar.
Les disfresses de gallines no van ser fruit de la casualitat, ja que, per aquell temps, hi havia una web que es deia “la Gallina”, molt crítica amb el moviment antitransvasament i també amb els polítics d’esquerres. “La Gallina”, també era l’apel·latiu d’un conegut amic de l’alcalde de la població Francesc Sancho.
No feia cap falta que ho digués ell. Tots sabem que després del 20-N, si com és previsible Rajoy encapçala un govern del PP a nivell de l’estat, i amb València i Múrcia del mateix color polític, el tema del transvasament es tornarà a revifar i caldrà tornar a sortir al carrer per defensar el que ja fèiem 10 anys enrere. El dilema serà si comptarem amb el suport del govern de la Generalitat (novament en mans de CiU) i d’ajuntaments com el de l’Ampolla o el d’Amposta que llavors ens el van negar.
