divendres, 9 de setembre del 2011

LA FOTO DEL DIA 9-09-2011

 Dissabte es commemora la diada nacional de Catalunya i em sembla perfecte que s'organitzin actes d'exaltació nacional i de defensa de la nostra identitat. Si aquests actes estan organitzats per col·lectius de joves, millor que millor, vol dir que les generacions que els hi anem pel davant, no ho hem fet tan malament al saber-los inculcar els nostres valors.
Però el que ja no em sembla correcte és que usin de cartellera les vitrines de locals comercials que no estan en us, mobiliari urbà i d'altres llocs on ningú els hi ha donat permís per poder-ho penjar.
Als voltants de casa meva hi ha diverses mostres del que estic dient. Us en ensenyo dues, però sense despentinar-me en podria haver fotografiar 3 o 4 més.
Mentre he fet una de les fotos (la primera, al local on fins fa uns mesos hi havia una botiga de mobles de cuina) he trobat a Jesús Ferré i ens hem posat a parlar del tema. M'ha explicat que a la botiga de joguines de Gascó han tingut que posar un cartell on es prohibeix que s'enganxen cartells sense permís. És una falta de respecte i un acte d'incivisme que no hauria de passar desapercebut per les autoritats locals. És el que penso.

10 ANYS DE BRUSSEL·LES I L'AMPOLLA


Fa 10 anys i han passat com un sospir. L’any 2011, com aquell que diu, tot just començaven la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional d’Aznar i Benigno Blanco (llavors Secretari d’Estat d’Infraestructures i Transports i ara president de l’ultracatòlic Fòrum Espanyol de la Família), en definitiva, del Partit Popular.
Després d’haver portat la lluita per diferents ciutats de fora del nostre territori (Saragossa, Barcelona i Madrid), la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va decidir fer un salt qualitatiu i portar-la fins la capital comunitària: Brussel·les. La data escollida, el 9 de setembre de 2001, tots just s’anava a complir un any de la creació de la PDE.
De totes les manifestacions que es van fer des del 2000 fins el 2004, la de Brussel·les va ser l’única a la que no hi vaig assistir. Per tant, no puc explicar-vos ni el viatge, ni l’estada, ni com va anar aquella emotiva manifestació “passada per aigua”.
Anar fins la capital belga per a la PDE va significar tot un repte, però per a la majoria dels ciutadans que s’hi van desplaçar, tota una aventura: moltes hores d’autocar i una despesa considerable.
Mentre, aquí, a les Terres de l’Ebre, els que per uns o d’altres motius no hi varem anar, en solidaritat amb els nostres companys, en convocarem una a l’Ampolla, un municipi on la majoria del seu consistori no donaven suport al “moviment blau”.
La manifestació estava convocada per aquell diumenge 11 de setembre, dos dies després de la de Brussel·les. No recordo l’hora exactament, però sobre les 5 o les 6 de la tarda, no més tard.
A les 3, mentre dinàvem, per la televisió van començar a donar les notícies. Sinó recordo malament, crec que veiem Antena 3. No cal dir-vos quina notícia va obrir l’informatiu, veritat? Efectivament, l’atemptat sobre la primera torre bessona de Nova York. En aquells moments tot era confusió i especulacions. Però ràpidament, les especulacions es van esvair. Un segon avió xocava contra la segona torre bessona. Ja no podia ser casualitat!
A l’arribar a l’Ampolla, els fets anaven de boca en boca i, sense poder-ho evitar, els comparàvem amb els atemptats que havia fet la banda terrorista ETA.
La concentració es va fer a la plaça de l’Ajuntament i, des d’allí, passant per diversos carrers del municipi, arribarem fins la plaça que hi ha dant del port marítim. Allí es van fer diversos parlaments i, finalment, una colla de joves vestits de gallines, van ballar.
Les disfresses de gallines no van ser fruit de la casualitat, ja que, per aquell temps, hi havia una web que es deia “la Gallina”, molt crítica amb el moviment antitransvasament i també amb els polítics d’esquerres. “La Gallina”, també era l’apel·latiu d’un conegut amic de l’alcalde de la població Francesc Sancho.
No fa gaires dies llegia a la web “la Marfanta” de Gustau Moreno una entrevista a l’actual alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa que avisava: “El PP tirarà pel dret amb el transvasament”.
No feia cap falta que ho digués ell. Tots sabem que després del 20-N, si com és previsible Rajoy encapçala un govern del PP a nivell de l’estat, i amb València i Múrcia del mateix color polític, el tema del transvasament es tornarà a revifar i caldrà tornar a sortir al carrer per defensar el que ja fèiem 10 anys enrere. El dilema serà si comptarem amb el suport del govern de la Generalitat (novament en mans de CiU) i d’ajuntaments com el de l’Ampolla o el d’Amposta que llavors ens el van negar.  

dijous, 8 de setembre del 2011

LA FOTO DEL DIA 08-09-2011

 Baixos on feia anys que estava la Caixa de Catalunya a Amposta. La fusió de les caixes deguda a la gravetat financera que tenien, ha comportat que moltes oficines s'hagin de tancat. A Amposta a part d'esta ja fa temps va tancar Caixa Manresa que s'havia implantat a la capital del Montsià amb el "boom" del totxo.

MANIFESTACIONS I CONTRAMANIFESTACIONS



Dimarts, a diferents ciutats d’arreu de l’estat espanyol, es van convocar manifestacions en contra de la reforma constitucional que vol establir el límit de dèficit de l’estat i, per extensió  de la resta d’administracions.
Aquestes manifestacions les van convocar els principals sindicats (UGT i CC.OO) i d’altres entitats cíviques i veïnals. A Madrid, en total sembla que van ser unes 400 i el nombre de manifestants, uns 4.000. A Barcelona no en van ser tants i la manifestació estava prevista entre la plaça del bisbe Urquinaona a Pla de Palau, on està la seu de la delegació del govern.
Sorprèn que sent 400 les entitats convocants només acabessin assistint 4.000 persones. Sembla ser que ni els sindicats majoritaris tenen ja poder de convocatòria o bé la ciutadania, com es diu vulgarment “passa de tot”.
Segurament a la gran majoria de ciutadans l’importen altres coses  com són la feina i l’economia domèstica per a poder arribar a final de mes. Penso que ni el bon funcionament de la sanitat ni l’ensenyament importa ja a l majoria de la gent.
La gran pregunta és: Què pot fer mobilitzar a la societat espanyola?
La Plataforma 15-M o “indignats” o “Democràcia real, ja!” pot quedar com un moviment “romàntic” sense cap tipus més de fita. Normalment quan hi ha un moviment social contundent i persistent, els objectius que es pretenen aconseguir, s’acaben assolint. Un clar exemple va ser la Plataforma en Defensa de l’Ebre que va aconseguir aturar el PHN.
Tornant a la manifestació de Barcelona de dimarts passat, no va poder arribar a la plaça Pla de Palau perquè una contramanifestació ho va impedir. Precisament van ser els “indignats” que, tot i afirmant que “els sindicats no defensen els interessos dels treballadors”.
Des d’aquí demanaria als “indignats” que agafessin alguna responsabilitat. És més, els encoratjaria a fer-ho! Si creuen que ells si que representen els interessos d’una bona part de la població, haurien de decidir-se a donar passos més ferms i mirar d’assolir objectius concrets. La protesta persistent sense objectius no porta en lloc. I si, realment tenen objectius, que formalitzen el  moviment en un partit polític, sindica, associació cívica, o el que vulguin.
Ara mateix, amb la seva actitud, penso que no van en lloc.