diumenge, 3 de febrer del 2013

VAGI-SE'N SENYOR PRESIDENT!



S’explica un acudit sobre un polític que quan va morir va anar directe a l’infern. Allí, Llucifer li va donar a triar entre el foc etern o el pou de merda. El polític, intrigat, li va preguntar de que anava el pou de merda.
Llucifer li va respondre: Mira, com bé diu el seu nom, és un pou ple de merda però tu podràs treure el cap per sobre. El polític va pensar que no estava tan malament i que si la merda li arribava fins al coll, tot era qüestió de temps per acabar-se acostumant, així que va triar el pou de merda. Però Llucifer va ometre que sempre seguit hi passava un tallat a ras de la merda i, sinó volies perdre el cap, l’havies de baixat.
No sé si qui va pensar aquest acudit es va inspirar en Espanya perquè, sense dubte, tal i com estan les coses, fa temps que s’ha convertit en un gran pou de merda...
El cas Bárcenas ha posat al descobert una trama político-financera que afecta directament les entranyes del PP. De moment ja s’han sabut moltes coses, encara que tots els dirigents del PP han fet pinya per a negar-ho.
S’ha sabut que la cúpula del PP i alguns dels seus treballadors cobraven sobres amb diner negre, la qual cosa representa un frau fiscal a gran escala. A part de diners rebien altre tipus de regal com a vestits (Rajoy) o bosses de ma (Ana Mato) Aquestes pràctiques han durat dècades i, fins ara, no he vist que haguessin acabat en un determinat moment, la qual cosa em porta a pensar que encara avui (o ahir) es portaven a terme.
Com passa sempre, Rajoy, el president del PP, però també del govern d’Espanya, va preferir en un primer moment amagar-se i donar el protagonisme informatiu als seus peons. Així va sortit la seva secretaria general i presidenta de Castella la Manxa per a mirar de calmar uns ànims que estaven i estan molt encesos.
La Maria Dolores de Cospedal no va aportar res de nou. Com sempre passa en aquests cassos, ho va negat tot i va dir que se’ls acusava sense proves. Igual no considera que sigui una prova els 22 milions d’euros que es van trobar a Suïssa en comptes que havia obert el propi Bárcenas que, recordem-ho, durant molts d’anys va ser el tresorer del partit.
Jo sóc un dels qui em crec les informacions que anar traient el diari el País. Per molt que la Cospedal digui que els documents publicats són falsos, no m’ho crec. I no ho faig per una senzilla raó: només fa una setmana que van ensarronar el País venent-li una foto falsa de Hugo Chávez agonitzant. Creien que, en aquest cas, no han adoptat totes les mesures pertinents? Quina credibilitat tindria el rotatiu madrileny si també els haguessin enganyat en aquesta ocasió.
En canvi a la qui no em crec per a res és a la Cospedal. No vaig escoltar completa la seva roda de premsa, només vaig veure els fragments que va emetre TV3. De les seves paraules no es pot interpretar res. Cap novetat. Va dir que tots els càrrecs i treballadors del PP cobraven les seves nòmines amb les consegüents retencions per IRPF i seguretat social. Però no va parlar per a res dels sobres. Un sobres que suposarien uns pagaments il·lícits destinats a compensar el sou que, legalment, tenien establert. Al mafiós Al Capone se’l va condemnar per frau fiscal a manca de proves que l’inculpessin pels crims que, suposadament, va cometre.
La indignació entre la ciutadania és tan gran que, cada dia, hi ha concentracions davant les seus del PP, sobre tot la del carrer Gènova de Madrid. Entre els crits que es poden escoltar n’hi ha un que destaca:   
ESE PRESIDENTE, ES UN DELINCUENTE.     
En qualsevol altre país, un president de l’executiu que es veies esquitxat per una trama corrupta, encara que només fos per omissió, dimitiria. Però Rajoy no se’n vol anar. Deu d’esperar que la merda l’acabi per cobrir i que no calgui cap tallant per enfonsar el cap dintre d’ella.
A Internet s’han obert pàgines per recollir signatures per a fer-lo plegar. Se’n necessiten 1 milió i, en els pocs dies que fa que s’ha iniciat la campanya, ja quasi s’han aconseguit. Si tu encara no ho has fet, només cal que accedeixis des d’AQUÍ directament a l’enllaç.

RAJOY DIMISSIÓ!!  

SIESÈ ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA I












Jurar por Snoopy

Siempre habíamos pensado que los orígenes del PP se remontaban al testículo perdido de Franco, pero por lo visto se remontan mucho más atrás, lo menos a los visigodos, una gente también muy ducha en juramentos. Un juramento lo arregla todo, debemos confiar en la palabra de nuestros honorables dirigentes y no preocuparnos por los untes, los sobres y los pagos bajo cuerda. Nada de documentos, jueces, policías, ni comisiones de investigación, ésas son paparruchas modernas que no resuelven nada ni resuenan con el sabor de un buen juramento. La única nota contemporánea que podría introducir Cospedal, en el mejor de los casos, es jurar por Snoopy.
Todo esto nos suena a ordalía, a ceremonia medieval, pero el adjetivo viene al pelo por la rima con Cospedal y con la gestión del PP, que es como una cámara de torturas de la inquisición. No es lo único que parece tener siglos de antigüedad, ya que los cuadernos de contabilidad de Bárcenas son más bien libretas de la carnicería del abuelo. Parece ser que los sobreros del PP iban entrando en la oscuridad del despacho donde el tesorero los esperaba con el sobre correspondiente y el lápiz apuntalado en la oreja. García Escudero dice que pidió dinero porque le faltaba para tabaco y que luego lo fue devolviendo en cinco plazos, los cuales no aparecen ni en las libretas, con lo que se abre la sospecha de si en el PP habría no dos sino tres cajas: la oficial, la B de Bárcenas y la de las devoluciones quinquenales. Tampoco sabemos si garabateaban un recibí pero, conociendo los modales prehistóricos de esta gente, lo mismo hasta firmaban con sangre. Entre las defensas que están barajando los implicados están la datación por el carbono 14, protestar porque sus nombres no vengan escritos en latín o asegurar que las cantidades son ridículas, ya que ellos cobraban en maravedís. Es casi un milagro que las cifras no aparezcan en números romanos.
En cualquier país serio esto habría tirado un gobierno abajo, pero aquí lo más que van a tirar es de la cadena. En cualquier país serio hace semanas que la policía hubiese entrado en la cueva de Génova antes de que se destruyeran pruebas y archivos pero aquí la policía sólo entra a patadas en la estación de Atocha. En el resto del mundo nos conocen de sobra y ya abundan las portadas con la cara de muñeco hinchable de Mariano viniendo a decir “sólo sé que no sé nada”. Hasta en la China saben que lo que se avecina no es otro Watergate sino una película de Paco Martínez Soria. Porque, incluso en el Watergate, que tiene ya medio siglo, hubo escuchas telefónicas, y de saltar un escándalo semejante en cualquier otro país, los periódicos hablarían de chips, ordenadores, correos electrónicos y teléfonos móviles. Sin embargo, en España, siempre fiel a sus tradiciones, ha salido a la luz un pudridero acojonante sin más accesorios que unos sobres, unas libretas y un lápiz. Cuando hagamos la película de Bárcenas, El cartero siempre cobra dos veces, deberíamos rodarla en vidrieras.

David Torres

dissabte, 2 de febrer del 2013

JO TAMBÉ HO NEGO TOT



Ho va negar Julián Muñoz (Malaia), ho va negar Camps (Gürtel), ho va negar Duran i Lleida (Treball), ho va negar Urdangarin (Nóos), ho va negar Daniel Osàcar (Palau), ho va negar Matas (Palma Arena), ho van negar Bartomeu Muñoz, Prenafeta i Macià Alabedra (Pretòria), ho va negar l’Oriol Pujol (Campió), ho van negar Bustos i Daniel Fernández (Mercuri), ho va negar Bárcenas, ho va negar Xavier Crespo (Clotilde) i un llarg etcètera... I ara ho neguen Rajoy i Cospedal (Bárcenas)... Tot hom ho nega tot i no hi ha ningú que, en veure’s descobert digui: SÍ, ACCEPTO LA MEVA CULPABILITAT, PER AIXÒ DIMITEIXO I RETORNO TOTS ELS DINERS APROPIATS DE FORMA INDEGUDA!
Segons la informació aportada pel diari el País, l’actual president del govern espanyol i també del PP Mariano Rajoy i la presidenta de Castella la Manxa i Secretaria General del populars, haurien estat receptors dels famosos sobres que s’haurien repartit durant molts d’anys des de la seu del PP del carrer Gènova de Madrid. A més a més, a Rajoy sé li haurien donat algunes quantitats menors en concepte de corbates i vestits. Aquest matí, a Catalunya Ràdio han dit que Rajoy acabaria dient el mateix que va dir Camps fa uns anys: Es clar que em pago els meus vestits!
La indignació ciutadana va in crescendo tal i com van destapant-se els inacabables trames corruptes on hi ha polítics involucrats; i la mateixa indignació arriba a quotes elevades en veure que a la majoria se’ls absol o se’ls indulta posteriorment. Sembla que qui legisla fa les lleis per al seu propi benefici i el dels seus familiars i amics. Intolerable!
Jo també ho nego tot. No estic imputat en cap cas i no tinc cap constància de que en el futur pugui ser requerit per la Justícia, però si em passa, també ho penso negar tot, al menys que em s’acabin aplicant els mètodes usats per la Guardia Civil en temps de la dictadura. Potser llavors admetré, fins i tot, que vaig ser el bou que va matar Manolete.