A CARA O CREU

De tant en tant passa que el camió de lliga no ho és fins la darrera temporada. Només cal recordar les dues lligues que va guanyar el Barça gràcies a que en la darrera jornada el Tenerife va derrotar al Madrid.

Però crec que és la primera vegada que passa, al menys aquí a la lliga espanyola que qui guanyi dissabte del partit que enfrontarà el Barça i el Atlètic de Madrid, serà el camió de lliga.

Aquests dies les he escoltat de tots colors. Els més optimistes diuen que guanyarà el Barça, que més mala sort ja no la poden tenir. Després estan els pessimistes que fan valer l’argument de que si el Barça no ha estat capaç de guanyar l’Atlètic en els 5 partits que s’han enfrontat aquesta temporada, tampoc té perquè guanyar-lo dissabte. I després estan els realistes com jo que no trobem arguments a favor del Barça i, en canvi, molts a favor de l’equip matalasser, per a que siguin aquests els campions de la Lliga 2013-2014.

He escoltat qui pega ma de les estadístiques per a dir que el Barça serà campió. L’argument és que quan el Barça ha estat 6 partits consecutius sense poder guanyar a un determinat equip? La resposta és que segurament que mai. Per tant, opinen, les estadístiques estan per trencar-se i dissabte el Barça guanyarà.

N’hi ha que veuen els tres equips que, fins la setmana passada tenien possibilitats de guanyar la lliga (Atlètic, Barça i Madrid) desconnectats i afirmen que quan això passa és molt difícil tornar a ser competitius. Evidentment els motius han estat diferents. El Madrid després d’haver guanyat per 0-4 al Bayern de Munic i pensar només en guanyar la décima. El Bayern, per la seva part ja portava diversos partits desendollat a l’haver guanyat la Bundesliga de forma anticipada.

Per la seva part, l’Atlètic ho hauria fet en veure un camí molt planer per aconseguir el títol i aquest fet els va produir una certa relaxació; y el Barça, precisament en veure que tenia molt poques possibilitats, fins i tot semblava que cap després d’empatar a casa contra el Getafe.

Hi ha qui qualifica de miracle l’oportunitat que té el Barça per a poder ser campió. Jo no crec en miracles, però si que em sembla que ha estat un final de lliga molt estrany. El darrer partit que va guanyar el Barça va ser el camp del Vila-real després de remuntar un 2-0 i que els jugadors de la Plana es fessin dos gols en pròpia porta. Inversemblant!

Però també cal reconèixer que al Barça d’aquesta temporada l’ha acompanyat la mala sort. No cal enumerar una per una les desgràcies o els fets extraesportius que ha patit, però si que en vull remarcar una: la mart del seu entrenador Tito Vilanova. Evidentment va ser un cop molt dur i hi ha qui diu que també va influir en l’estat anímic de Guardiola i ho veuen com un atenuant a l’hora d’avaluar la derrota del Bayern contra el Madrid. Personalment no ho crec.

Tornant al partit de dissabte, per a que el Barça pugui guanyar a l’Atlètic i de retruc ser el campió de la Lliga 2013-2014, han de passar moltes coses: la primera que Tata Martino trobi una tàctica que permeti, per una part, crear moltes més jugades de gol i per l’altra, desactivar el contraatac de l’Atlètic. Aquesta tàctica passa per pressionar la sortida de pilota del rival, jugar amb molta més velocitat del que ho han fet en la majoria dels partits de la lliga i xutar més a porta, si cal, des de fora de l’àrea.  

Si el Barça no juga així, quan acabi el partit, els aficionats matalassers es dirigiran a la font de Neptú de Madrid a celebrar un títol que no guanyen des de fa una tira d’anys.

QUAN ES LLOA L’OBLIGACIÓ

Fixeu-vos amb el següent titular del Periódico del passat dia 13: Hisenda surt a la caça del pisos turístics.

Ja en pàgines interiors es valora la iniciativa posant-li tres estrelles al Delegat Especial de la AEAT de Catalunya Gonzalo García de Castro.

Si em permeteu l’expressió, no ho entenc. Mireu, sé suposa que tots els que tenim la sort de treballar hem de fer la nostra feina i l’hem de fer bé, que per això ens paguen. Evidentment com humans cometrem errades, però com a professionals hem de tenir cura que això ens passi les menys vegades possibles.

Dit això, es feina de l’Agència Tributària perseguir el frau fiscal. Quantes vegades ho he dit? Fins i tot durant els darrers dies he parlat del tema i segurament més d’una vegada.

Per tant, on està el misteri? Cal anunciar-ho amb tota la fanfàrria del món? Em sembla que no.

L’Agència Tributaria té l’obligació de detectar els pous de frau i actuar una vegada identificats i localitzats. Em dóna igual que sigui els apartaments turístics com qualsevol d’altre. Però em sembla que el que es pretenia, més que efectivitat de l’ens com a tal, era buscar un titular. I s’ha aconseguit...

Després caldrà veure l’eficàcia de la campanya i si es destinen els suficients recursos cosa que, permeteu-me, ho dubto, perquè el cert és que l’Agència Tributària disposa de pocs efectius per a poder arribar allà on caldria.

Però una vegada més me sembla que es passarà de puntetes per sobre del problema real. Un 25% del PIB provinent de l’economia submergida no es situa només en els apartaments turístics; és evident que hi molts més pous de frau. El que passa és que d’aquest tema se’n està parlant molt durant els darrers dies i, als càrrecs de l’Agència els hi ha semblat oportú anunciar que s’hi actuarà en contra.

Però una vegada més es deixen de banda les grans empreses que, desgraciadament tenen la paella pel mànec, ja que si se’ls exprimeix molt, poden amenaçar en acomiadaments.

La gestió dels apartaments turístics no crea ocupació, perquè cada propietari s’ho gestiona en persona, per tant, hi poden actuar amb el convenciment de que es pot aconseguir recaptar uns diners sense gaires problemes.  

XXI FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA (FOTOS) XII

FELIPE TAMBÉ PIXA FORA DE TEST

A què venen les declaracions de Felipe González dient que podria haver un govern de concentració nacional entre el PP i el PSOE? Potser està fent campanya pel PP de cara les properes Eleccions Europees?

Mentre, el PSOE, intenta marcar distàncies, no només amb el PP, sinó també amb IU per a mirar de remuntar el vol, una missió que em sembla força difícil.

Felipe González va tenir el seu moment (o moments) perquè durant els 13 anys de govern en va haver de tenir molts. Fins fa poc el considerava el millor president del govern des de la mort de Franco, però darrerament ho fico en dubte. L’actual situació catalana és, en bona part, conseqüència d’una transició on no es van acabar de fer les coses bé i que per por als sabres, els ciutadans van estar més prudents que el que tocava.

Sóc de l’opinió que ni una hipotètica secessió de Catalunya seria motiu suficient com per a que s’hagués de fer un govern de concentració nacional.

Les xifres macroeconòmiques diuen que Espanya està sortint de la crisi, encara que jo no m’ho crec. Fins i tot dubto que haguéssim tocat fons. Això vol dir que ja fa molts d’anys que dura i que hi ha famílies que s’ho segueixen passant molt malament. Aquesta seria la cara més negra i trista de l’època que vivim.

És evident que els indicis de que una situació així podia passar van ser detectats molt abans de ser anunciats. Però ningú va moure un dit fins que d’Europa ens ho van manar. Segurament que ni des d’allí es van prendre les mesures que calia, però ara rectificar ja és molt complicat, sobre tot perquè seria acceptar els errors comesos.

La situació espanyola va ser molt greu. Es pot comparar amb la que visqueren Portugal, Grècia i Irlanda, tres països rescatats econòmicament parlant. Això vol dir que Espanya va estar en un tres i no res de ser-ho també. De fet se’n va parlar moltes vegades i es va acabar rescatant bancs.

Davant d’aquesta situació tan convulsa, els dos grans partits, PP i PSOE van ser incapaços de posar-se d’acord i fer un govern de concentració (amb tota la resta dels partits parlamentaris) per a mirar de sortir-ne de la millor manera. I ja sigui pels egos d’alguns polítics, ja sigui per les rivalitats entre ells o pel que fos (de fet em dóna igual), no es va fer.

Per tant si quan Espanya més ho necessitava no es va fer, quina necessitat hi ha de fer-ho ara?

No Felipe no, t’equivoques de mig a mig. Quan polítics com tu que heu tingut una gran rellevància a l’escenari de la política nacional i fins i tot internacional comenceu a pixar fora de test, algú us hauria d’aconsellar apartar-vos-en de forma definitiva, ja que amb els vostres comentaris feu més malt que bé.