A què venen les declaracions de Felipe
González dient que podria haver un govern de concentració nacional entre
el PP i el PSOE? Potser està fent campanya pel PP de cara les properes
Eleccions Europees?
Mentre, el PSOE, intenta marcar distàncies,
no només amb el PP, sinó també amb IU per a mirar de remuntar el vol, una
missió que em sembla força difícil.
Felipe González va tenir el seu moment
(o moments) perquè durant els 13 anys de govern en va haver de tenir molts.
Fins fa poc el considerava el millor president del govern des de la mort
de Franco, però darrerament ho fico en dubte. L’actual situació catalana
és, en bona part, conseqüència d’una transició on no es van acabar de
fer les coses bé i que per por als sabres, els ciutadans van estar
més prudents que el que tocava.
Sóc de l’opinió que ni una hipotètica
secessió de Catalunya seria motiu suficient com per a que s’hagués de
fer un govern de concentració nacional.
Les xifres macroeconòmiques diuen que
Espanya està sortint de la crisi, encara que jo no m’ho crec. Fins i tot
dubto que haguéssim tocat fons. Això vol dir que ja fa molts d’anys que
dura i que hi ha famílies que s’ho segueixen passant molt malament. Aquesta
seria la cara més negra i trista de l’època que vivim.
És evident que els indicis de que una
situació així podia passar van ser detectats molt abans de ser anunciats.
Però ningú va moure un dit fins que d’Europa ens ho van manar. Segurament
que ni des d’allí es van prendre les mesures que calia, però ara rectificar
ja és molt complicat, sobre tot perquè seria acceptar els errors comesos.
La situació espanyola va ser molt greu.
Es pot comparar amb la que visqueren Portugal, Grècia i Irlanda, tres països
rescatats econòmicament parlant. Això vol dir que Espanya va estar en un
tres i no res de ser-ho també. De fet se’n va parlar moltes vegades i
es va acabar rescatant bancs.
Davant d’aquesta situació tan convulsa,
els dos grans partits, PP i PSOE van ser incapaços de posar-se d’acord
i fer un govern de concentració (amb tota la resta dels partits parlamentaris)
per a mirar de sortir-ne de la millor manera. I ja sigui pels egos
d’alguns polítics, ja sigui per les rivalitats entre ells o pel que fos
(de fet em dóna igual), no es va fer.
Per tant si quan Espanya més ho necessitava
no es va fer, quina necessitat hi ha de fer-ho ara?
No Felipe no, t’equivoques de mig a
mig. Quan polítics com tu que heu tingut una gran rellevància a l’escenari
de la política nacional i fins i tot internacional comenceu a pixar fora
de test, algú us hauria d’aconsellar apartar-vos-en de forma definitiva,
ja que amb els vostres comentaris feu més malt que bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada