LES FOTOS DEL DIA: 6a FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA I

EL BARÇA NO POT TORNAR A FALLAR

Després d’una temporada de desgràcies, contratemps i patiment, el  Barça ens ha de donar avui una alegria. L’afició s’ho mereix!

La petició d’entrades durant la setmana ha estat gran i, és de suposar que hi haurà ple fins la bandera. Els socis i aficionats que acudiran al camp animaran a l’equip com si fos el darrer partir, com si s’hi juguessin la pròpia supervivència.

I davant d’això no poden tornar a fallar. La sort del Barça és haver pogut arribar viu a aquesta final. Perquè si el Barça va fallar, l’Atlètic i el Madrid, també ho van fer. Durant unes jornades semblava que ningú volia ser campió de lliga, un títol que, com he dit d’altres vegades, per a mi és el més important, més que la Champions.

Però avui es resoldrà. Mai abans havia passat una final com aquesta. Recorda la història que allà pels anys 70, quan el Barça s’havia de conformar la majoria de les temporades en guanyar la Copa de su Excelencia el Generalísimo i gràcies, el Barça i el Atlètic també es jugaven el campionat, però n’hi havia un tercer que tenia possibilitats si el partit acabava en un empat: El València. L’equip valencià havia de guanyar al camp de l’Espanyol i, com ja he dit, Barça i Atlètic havien d’empatar. Mentre el València va fer el que tocava, els altres dos van empatar i li van regalar el títol.

Avui no serà així. Si empaten, la lliga serà per a l’Atlètic que per alguna cosa va líder amb 3 punts d’avantatge. Però el Barça ha de guanyar sí o sí. És igual que ho faci al darrer minut i de penal, ha de guanyar!

Només que sigui per a honrar la memòria de Tito i dedicar-li el títol, s’ha de guanyar!!... Però l'Atlètic també li voldrà dedicar a Luis Aragonés... O no? 

No valdran excuses i em sembla que els jugadors ho tenen clar. Una altra cosa és que els surti un partit com els que han jugar darrerament.

Sembla ser que reapareixeran Piqué i Jordi Alba... I jo al davant posaria a Tello ja de sortida. I Messi ha de ser Messi i marcar un gol o més que aquest any encara no ho ha fet davant els matalassers. I si en marca 4, de retruc pot ser Pichichi. Capacitat per a fer-ho en tenen.

Visca el Barça!!!!

 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ARION II

RANCÚNIA I OPORTUNISME

Diuen que al veure’s identificada pels Mossos d’Esquadra, la dona que, suposadament va insultar i donar un cop de puny al Primer Secretari del PSC Pere Navarro es va presentar voluntàriament a una comissaria per declarar. Expliquen que va acceptar que l’havia insultat i que fins i tot que l’havia empès pel darrere, però que va negar que li havia agredit. Com que jo no hi era present, no puc assegurar si li va pegar o no, però em sembla que és més punible un cop de puny (que tindria la consideració d’atemptat a l’autoritat, al ser Pere Navarro diputat al Parlament) que no un insult. Sobre aquestes qüestions els advocats solen assessorar molt bé els seus clients...

També sembla que va declarar que les diferències amb Pere Navarro venen de lluny, concretament de l’any 2004 quan el ara líder socialista era l’alcalde de Terrassa i no tenen res a veure amb els seu posicionament sobre el dret a decidir que reclama una bona part dels ciutadans de Catalunya. Segons la presumpta agressora, l’any 2004 va recriminar Navarro perquè la senyera que onejava al balcó de la seu consistorial per la Diada estava bruta. El que no sé sap és si al balcó només hi havia l’estendard de Catalunya o si també n’hi havia d’altres i, en aquest cas, estaven igualment bruts o no.  

De ser certes les declaracions que va fer la dona, trobo del tot inversemblant que a una persona li duri la rancúnia per uns fets, des del meu punt de vista tan poc irrellevants quasi 10 anys. No sé vosaltres, però o penso que hi havia d’haver alguna cosa més o que de tant en tant anava renovant el seu odi cap el dirigent socialista.

Una vegada es van fer públiques les declaracions de la senyora (ignoro si va ser ella qui ho va explicar –jo no ho he vist- o van ser filtrades per algú), li va faltar temps al Conseller d’Interior Ramon Espadaler per a sortir per televisió i desvincular l’agressió del fet sobiranista.

I jo pregunto: Calia? Calia que sortís el conseller competent per a dir que la suposada agressió res tenia a veure amb la postura del PSC sobre el dret a decidir? O ho va fer per deferència cap el líder socialista? Jo diria que va ser per oportunisme polític i no per una altra cosa.

Evidentment que no. Al govern català no l’interessava gens ni mica que el motiu dels insults i de l’empenta, agressió o el que realment passés estiguessin relacionats amb la postura de Navarro i del PSC, però de ser així, es vulgui o no, sempre hi hauria algú que aprofitaria l’ocasió per a criminalitzar el moviment sobiranista.

És evident que una flor no fa maig i que per un (o una) eixelebrat agredeixi un polític no es té que criminalitzar tot un moviment social. Ni mirar de treure’n cap tipus de rendiment.