dimecres, 21 de maig del 2014

GOOGLE, TWITTER I INTERNET



A partit de ja, a tot aquell que demani a Google que sé li esborrin dades (pel que sembla no han de ser transcendentals), ho podrà fer.
Quin tipus de dades serien? Entenc que dades que han quedat desfasades o que siguin incorrectes. Per exemple. Imagineu-vos que en el passat heu estat socis d’una determinada societat o membres d’algun consell d’administració. Hi ha portals d’Internet que faciliten aquests tipus d’informació que, per un altre costat, perdura de forma indefinida a la xarxa. Entenc que si es sol·licita, Google t’ho haurà de treure.
Però hi ha un problema. Quin? La manera de fer-ho i de justificar-ho (bé, potser en lloc d’un n’hi ha dos)
No sé si us hi heu trobat alguna vegada, però sovint, donar-te de baixa d’algun servei sol ser una tasca pràcticament impossible de fer. Donar-te d’alta és relativament fàcil, ja que només cal anar al distribuïdor o fins i tot des del seu portal i fer-ho, però la baixa ja és molt més complicat, perquè en aquest cas, la web no facilita cap formulari ni cap número de telèfon per a poder-ho fer i sovint, si truques al servei d’atenció al client, et desvien a un altre telèfon on tampoc t’acaben solucionant res. Això si és que et responen...
En quan a Twitter, una de les xarxes socials més utilitzades, sembla ser que des del Ministeri de l’Interior, el mateix que va condecorar a la Verge del Amor, sé li volen posar límits. O dit d’una altra manera: restringir la llibertat d’expressió.
Tot ve com a conseqüència dels insults i amenaces que han aparegut recentment, sobre tot després de l’assassinat d’Isabel Carrasco, la Presidenta de la Diputació de Lleó.
Diuen els experts que l’actual legislació ja és suficient, però em temo que des del PP es donarà una volta més al cargol i es limitaran els continguts dels missatges.
Però què és el que realment li fa temor al nostre govern? Que tots aquells que no pensin com els del PP es puguin expressar lliurement enviant tot tipus de missatges que, en pocs minuts poden arribar a veure milers de persones.  
I és que si a alguna cosa tenen temor els populars és a l’ús de la paraula per part de la ciutadania. Ja sabeu que la paraula surt d’una idea i per a tenir idees cal pensar.
El govern de Rajoy voldria que acatéssim sense replicar tot allò que ens diuen i manen com si fóssim un ramat de borregos.
Sense dubte les xarxes socials que ens ofereix Internet són la nostra principal arma, però les hem de saber usar.    

LES FOTOS DEL DIA: 6a FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA IV













dimarts, 20 de maig del 2014

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ARION VI
















INTERPRETACIÓ DELS CARTELLS ELECTORALS



Penjats als fanals i a les cartelleres habilitades per l’ocasió s’hi poden veure banderoles i cartells, però molts menys del que era habitual.
Recordo que fa uns anys, uns dies abans de que comencés oficialment la campanya electoral, alguns partits i coalicions (sobre tot CiU, però també el PSC) ja en penjaven amb l’excusa de que no demanaven el vot. Finalment la Junta Electoral ho va prohibir.
Ara, quan casi estem enfilant la recta final, encara trobo a faltar la presència d’algunes candidatures. Potser perquè pensen, com jo, que penjar banderoles i cartells no és transcendent de cara el resultat de la nit electoral.
Entre els que he vist, vull analitzar els de 3 candidatures, la qual cosa no em converteix en un expert en anàlisi d’imatge ni molt menys.
Començaré amb el del PSC. Senzill i usant els colors tradicionals: el roig sobre fons blanc. Ara bé, el lema és del tot desencertat. Sembla que tornen els temps de Pepe Zaragoza. Canviem Europa, aturem Rajoy, a part de ser un lema poc clar, té connotacions negatives. De quina manera cal canviar Europa? No hauria estat millor buscar una paraula més clara com per exemple millorem?
Sembla ser que els socialistes viuen més dels records del passat que no de les perspectives de futur. Recordeu quin va ser el lema que va ajudar a guanyar a Felipe González? Pel canvi. I recordeu quin lema va ser molt criticat ara fa uns anys: Si tu no vas, ells tornen. Normalment la tàctica de la por resultar contraproduent.
CiU ha optat per renovar de cap a peus els seus cartells electorals incorporat la imatge d’una urna amb una papereta amb la paraula en posició d’entrar-hi. Com que no es tracta d’un referèndum, sinó de unes eleccions per escollir els representants estatals a ocupar un escó al Parlament Europeu, cal pensar que tenen una segona intenció. Per tant amb el , CiU intenta refermar davant els seus votants que properament hi haurà un referèndum (aquest cop sí) on podran decidir el seu futur desvinculant-se d’Espanya.
A part de Ramon Tremosa, el cap de llista de CiU, s’hi poden veure personatges anònims (tots molt guapos) amb la mateixa intenció. El que no m’agrada és l’ús que fan dels menors, ja que en un d’ells hi surt una nena que ni molt menys té edat de votar.

Per acabar parlaré d’un dels cartells d’ICV (n’hi ha al menys 2) S’hi pot llegir un lema en anglès, un idioma que la majoria de la meva generació (i més grans) no varem estudiar però que els joves d’ara segur que l’entendran a la perfecció. Malgrat no acabar d’entendre-la hi ha una paraula que resulta determinant: Troika. El lema diu així: FUCK THE TROIKA. O el que és el mateix: Fotre a la Troika. Es dóna per suposat que tothom sap el que vol dir Troika, perquè sinó estem apanyats i l’invent no serveix pràcticament de res. El fons del cartell és de color roig (per a que ningú es confongui) i hi surten uns voltors amb actitud amenaçadora sobrevolant un grup de gent (concentració, manifestació?) Tot molt gràfic.