Penjats als fanals i a les cartelleres
habilitades per l’ocasió s’hi poden veure banderoles i cartells, però molts
menys del que era habitual.
Recordo que fa uns anys, uns dies abans de que
comencés oficialment la campanya electoral, alguns partits i coalicions (sobre
tot CiU, però també el PSC) ja en penjaven amb l’excusa de que no demanaven el
vot. Finalment la Junta Electoral ho va prohibir.
Ara, quan casi estem enfilant la recta final,
encara trobo a faltar la presència d’algunes candidatures. Potser perquè
pensen, com jo, que penjar banderoles i cartells no és transcendent de cara el
resultat de la nit electoral.
Entre els que he vist, vull analitzar els de 3
candidatures, la qual cosa no em converteix en un expert en anàlisi d’imatge ni
molt menys.
Començaré amb el del PSC. Senzill i usant els
colors tradicionals: el roig sobre fons blanc. Ara bé, el lema és del tot
desencertat. Sembla que tornen els temps de Pepe Zaragoza. Canviem Europa,
aturem Rajoy, a part de ser un lema poc clar, té connotacions negatives. De
quina manera cal canviar Europa? No hauria estat millor buscar una paraula més
clara com per exemple millorem?
Sembla ser que els socialistes viuen més dels
records del passat que no de les perspectives de futur. Recordeu quin va ser el
lema que va ajudar a guanyar a Felipe González? Pel canvi. I recordeu
quin lema va ser molt criticat ara fa uns anys: Si tu no vas, ells tornen.
Normalment la tàctica de la por resultar contraproduent.
CiU ha optat per renovar de cap a peus els
seus cartells electorals incorporat la imatge d’una urna amb una papereta amb
la paraula sí en posició d’entrar-hi. Com que no es tracta d’un
referèndum, sinó de unes eleccions per escollir els representants estatals a
ocupar un escó al Parlament Europeu, cal pensar que tenen una segona intenció.
Per tant amb el sí, CiU intenta refermar davant els seus votants que
properament hi haurà un referèndum (aquest cop sí) on podran decidir el seu
futur desvinculant-se d’Espanya.
A part de Ramon Tremosa, el cap de llista de
CiU, s’hi poden veure personatges anònims (tots molt guapos) amb la mateixa intenció.
El que no m’agrada és l’ús que fan dels menors, ja que en un d’ells hi surt una
nena que ni molt menys té edat de votar.
Per acabar parlaré d’un dels cartells d’ICV
(n’hi ha al menys 2) S’hi pot llegir un lema en anglès, un idioma que la
majoria de la meva generació (i més grans) no varem estudiar però que els joves
d’ara segur que l’entendran a la perfecció. Malgrat no acabar d’entendre-la hi
ha una paraula que resulta determinant: Troika. El lema diu així: FUCK
THE TROIKA. O el que és el mateix: Fotre a la Troika. Es dóna per
suposat que tothom sap el que vol dir Troika, perquè sinó estem apanyats i
l’invent no serveix pràcticament de res. El fons del cartell és de color roig
(per a que ningú es confongui) i hi surten uns voltors amb actitud amenaçadora
sobrevolant un grup de gent (concentració, manifestació?) Tot molt gràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada