Té certa gràcia que quan només queden uns mesos per a liquidar les legislatures (l’espanyola, segur i la catalana molt probablement) es parli de remodelar els governs.
Per una part, el PP obligat pels resultats electorals del passat 24 de maig es veu en la necessitat (?) de fer una petita remodelació. Un del noms que més sona que perdrà pes al govern de Rajoy és precisament la seva vicepresidenta primera, la Soraya Sáenz de Santamaría.
Sembla que Rajoy li ha vist la cua al dimoni i pensa que retocant el seu govern, podrà aturar la tendència baixista i remuntar uns resultats que, en aquests moments li són adversos.
M’agrada com pensa Rajoy. Tal i com fan la majoria del polítics quan pateixen una gran patacada política, en lloc de fer autocrítica i analitzar els detalls de la derrota, creuen que movent uns peques peces del puzle i explicant millor a la ciutadania el que han fet i el que encara poden fer, adreçaran la situació. Com si la ciutadania fóssim babaus! Per això dic que m’agrada, perquè tinc clar que l’origen dels mals del PP és un altre i, normalment, quan un vaixell pateix una via d’aigua, quan més tardes en taponar-la, pitjor.
Ja ho vaig explicar fa uns dies. L’any 2011 el PP es va trobar en una conjuntura política, social i econòmica immillorable per als seus interessos i per això el poble li va atorgar tant de poder. Però en 4 anys (i encara en dic massa) l’han dilapidat totalment: per una part li han explotat a la cara els casos de corrupció que, segons el papers de Bárcenas, fins i tot involucren a Rajoy i per l’altra, el poble sen ha adonat la presa de pèl que han significat totes i cadascuna de les seves polítiques; en tots els camps. No vull fer balanç de tots els aspectes més negatius del seu govern, però potser recordar-ne uns quants: taxes per accedir a la Justícia, enduriment de les condicions de l’avortament, llei mordassa que limita drets fonamentals dels ciutadans com el de manifestació, limitacions a la llei de dependència, a les prestacions d’atur, continuisme en les polítiques ferroviàries (poca inversió en rodalies y molta en les línies d’alta velocitat), IVA cultural, retallades en sanitat, educació, cultura i sous públics, etc., etc.
Però si pels Madriles la cosa està moguda, a Catalunya no ens quedem endarrerits. Ja sabeu, després de 37 anys junts (que no vol dir necessàriament revolts), es trenca la federació de CiU. A hores d’ara tot sembla indicar que, si finalment hi ha eleccions el 24-S, les sigles C (CDC) i U (UDC) aniran per separat. Duran i Lleida, amagant-se més que donant la cara, ha dit finalment prou després de molts mesos de tenses relacions. Segons diuen els que li fan costat, CDC els hi va donar un ultimàtum per a què signessin el full de ruta independentista, encara que des del partit de Mas neguen que fossin tan contundents. Sigui com sigui, no deixa de ser la política delpensament únic: tots cap a la independència agafadets de la ma fent el trenet amb Mas i Jonqueres de màquines.
A partir d’ara tot és incertesa: que si la federació no té perquè trencar-se (al menys de moment), que si els consellers d’UDC se’n van del govern, però d’altres membres que estan per la independència, si finalment aniran per separat a les eleccions...
Qui plega (però plega, plega) és la vicepresidenta Joana Ortega. Va aparèixer de sobte (només la coneixien al seu partit) i se’n va com va arribar després de passar per la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta. I a sobre (no sé si m’havíeu entès abans) plega del tot, se’n va cap a casa (tampoc cal agafar-ho en el sentit més literal)
I pregunto jo (tornant al principi de l’escrit): és normal que això es faci a pocs mesos de les eleccions? Si s’anomenen nous ministres i consellers, tindran temps de prendre possessió dels nous càrrecs. Un consell d’amic (si és que al final acaben remodelant els respectius governs): que posin al càrrec al número 2 de cada departament que ja saben com funciona tot, igual com es va fer amb el Ministre de Justícia.
Però vist des de fora, un sainet, de veritat!
Analitzem aquesta foto. La senyal (posa per l'ajuntament) prohibeix aparcar en aquest tram de carrer, a menys que es faci càrrega i descàrrega en determinades hores. 
