Les passades eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig, han donat la volta (quasi com si es tractés d’un mitjó) al mapa polític espanyol.
El PP ha passat de gestionar el poder més gran que mai ningú l’havia tingut fins aquell moment (any 2011) a mantenir-lo només als feus que li són més fidels.
Moltes comunitats autònomes com Extremadura, Castella la Manxa Aragó o València i ajuntaments com Madrid, València, Sevilla o Saragossa han passat a mans de coalicions d’esquerres on sempre està present el PSOE.
El cert és que l’any 2011 el PP ho tenia molt fàcil, degut, sobre tot al desgast i la impopularitat del PSOE. Zapatero va haver d’avançar mig any les eleccions ja que la situació econòmica i política era insostenible. Cal recordar que abans de dimitir, va apujar els tipus de L’IVA i l’IRPF, eleva l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, va retallar el sou dels empleats públics, va treure prestacions que el seu govern havia creat (com per exemple per naixement de fills), etc.
Amb aquest panorama, per a governar Espanya, al PP no li calia ni programa. Simplement prometre quatre obvietats, van guanyar les eleccions sense baixar de l’autobús (com hauria dit Helenio Herrera): crear ocupació, millorar l’economia, abaixar els tipus d’IVA i IRPF...
Però a la pràctica el PP no va fer res de tot allò que havia dit quan estava a l’oposició i durant la campanya electoral. A part d’això li van esclatar als nassos un bon grapat de cassos de corrupció (com el Gürtel)
I com que no tenen res on agafar-se, després de mirar-se la lletra petita dels seus balanços, se’n van adonar que l’únic indicador positiu era el de l’economia. Efectivament, tot indica que la macroeconomia (les xifres de l’Estat) ha millorat respecte a la que es van trobar el 2011. Però si els indicadors macroeconòmics són positius, no es pot dir el mateix quan es parla de microecomonia (economia domèstica) Aquí els índex demostren que Espanya ha crescut considerablement en nombre de pobres, tenint un dels percentatges més elevats de la UE. Si la xifra d’aturats s’ha reduït ha estat gràcies a que una bona part dels llocs de treball creats són de baixa qualitat (precaris) Cada dia escoltes testimonis de gent que diu que li han ofert treball per dies i fins i tot per hores. En alguns d’aquests casos, treballar no els està a compte, ja que cobren menys que els la prestació que cobren de l’INEM i a sobre, han de pagar les despeses de transport.
Resumir en una sola frase el govern del PP durant aquests quasi 4 anys és molt fàcil: Han governat pensant molt en els mercats i molt poc amb els ciutadans, sobre tot, en aquells més vulnerables.
A tota aquesta situació sé li ha de sumar les deficients polítiques socials, educatives, culturals, relacions amb els CC.AA. que no els hi eren afins, etc. Algunes d’elles per motius econòmics, però d’altres com l’educativa pel simple fet de voler convertir el pensament plural de les diferents zones d’Espanya amb el pensament únic al que aspira qualsevol partit representant de la dreta.
Però ni les campanyes propagandístiques que ha impulsat el PP a traves d’una majoria de mitjans de comunicació afins li ha servit per aguantar el cop.
Tret de Ciutadans/Ciudadanos pràcticament cap altre partit ha volgut pactar amb els populars per a mantenir les comunitats i els ajuntaments on han estat governant durant els darrers 4 anys. Aquest fet és molt significatiu.
I a la tardor generals. S’hauria de produir un canvi molt gran de tendència per a que el PP puguin mantenir el govern de l’Estat. De moment el temps sembla jugar a favor de les esquerres, ja que res indica que el desgovern de Rajoy sigui capaç de donar un cop d’efecte prou significatiu per a millorar les tendències actuals.
Si d’aquí a la tardor, els governs de les comunitats i els ajuntaments demostren que una altra manera de governar és possible, el PP donarà per acabat el cicle més curt des del restabliment de la democràcia a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada