Amb
aquest nom, fa uns mesos, es va obrir una pàgina a Facebook per a denunciar sobre tot, les
barreres arquitectòniques i els comportaments incívics relacionats amb els
males pràctiques a l’hora d’aparcar que dificulten el pas a persones amb
mobilitat reduïda, mares (o pares) amb cotxets de nadons, etc. Però també
l’estat de les illes de contenidors i totes aquelles conductes irresponsables
que, freqüentment es poden veure per Amposta.
Un
dels promotors de la pàgina, pare d’un fill discapacitat, em deia que fa uns
anys van promoure una campanya en col·laboració amb l’ajuntament per a
sensibilitzar els conductors que no tenen cap mirament a l’hora de deixar (que no aparcar) el seu vehicle
al primer forat que troben. La
campanya portava per nom un minut, un obstacle i, aquest lema, va pintar-se al terra d’una part (petita al meu
parer) dels passos de vianants de la nostra ciutat.
Ignoro
si es va fer una campanya informativa molt més propera que el fet de publicitar-la als mitjans de comunicació
locals i si, finalment, algú es va dignar en fer un estudi sobre l’efectivitat
d’aquesta campanya i la incidència sobre els conductors i vianants. Promoure
una campanya de sensibilització que no vagi acompanyada d’un exhaustiu
seguiment i, finalment d’un estudi (que bé podria haver-lo fet la nostra
policia local) és, des del meu punt de vista totalment ineficient. La gent
seguirà deixant el cotxe només 5 minuts per anar a comprar tabac, tal
com diria el meu amic Daniel Bonfill,
policia local de Roquetes.
Desgraciadament,
la ciutadania d’Amposta en general i, més concretament, un gran percentatge de
conductors, estan acostumats a comportar-se incívicament i no se’n adonen
de la gravetat dels seus actes i fins i tot, qualifiquen els seu comportament de normal.
Troben normal deixar el cotxe amb dues rodes
sobre la vorera ocupant bona part de la mateixa, troben normal deixar-lo en doble filera
reduint l’espai viari, troben normal deixar-lo davant d’un gual dificultant l’entrada i sortida dels
vehicles, troben normal ocupar una plaça d’aparcament reservada a discapacitats o a
l’aparcament de l’autobús urbà... I podríem continuar ja que situacions denunciables n’hi ha moltes més.
Ho
troben tan normal que, tot i que algú d’ells es va adherir a la pàgina Amposta som
tots (ningú els va obligar a fer-ho), però no els agrada veure el seu cotxe enxampat en una de les conductes
inapropiades citades anteriorment, es molesten, posen excuses (que no dic que
no siguin certes) i finalment, m’acusen d’avorrir-me i d’estar empipat amb el món per publicar-ho al meu blog.
Quan
vaig llegir els comentaris que van fer sobre la meva foto denúncia (ho anomeno així), vaig
pensar que igual resulta que no vivim a la mateixa població. Per a adonar-se’n
de que Amposta és una ciutat de campi qui pugui, només cal estar una mica sensibilitzat amb les situacions
incíviques que provoquen o poden provocar més d’un problema... I caminar per
Amposta. Trepitja’n la ciutat s’observen moltes més conductes d’aquest tipus
que no si agafes el cotxe per anar de casa a la fleca o al bar de costat de
casa (comportaments reals) A més, avui en dia és normal tenir un mòbil amb
càmera; el fet extraordinari és no tenir mòbil o tenir-lo, sense càmera. Per
tant, quan detectes alguna d’aquestes situacions, costa molt poc treure-te’l de
la butxaca i captar la situació. El procediment és el mateix que aquell que es
fa una foto davant de l’espill del lavabo de casa i després sé la posa de
perfil de Facebook o el que capta el moment fent-se el que s’anomena un selfie amb els amics mentre es prenen
un gintònic a un local de moda. No sé de què s’estranyen!
I
després de tot això ve quan et preguntes: realment, Amposta som tots? Hauríem de ser tots, però no ho serem mentre la
gent (en general) no prengui consciència que amb els seves conductes
perjudiquen (i de vegades molt) als altres, tinguin o no mobilitat reduïda...
I, sovint, fins i tot econòmicament, tal com va passar amb la tanca de les
pistes del costat del col·legi Miquel Granell que eren de fusta i després de trencar-les
es va haver de fer una nova de ferro.
Qui va
pagar aquell acte vandàlic? El conjunt del ciutadans d’Amposta. Però sembla ser que hi ha gent que no
se’n adona o mira cap a un altre costat.
