AMPOSTA SOM TOTS

Amb aquest nom, fa uns mesos, es va obrir una pàgina a Facebook per a denunciar sobre tot, les barreres arquitectòniques i els comportaments incívics relacionats amb els males pràctiques a l’hora d’aparcar que dificulten el pas a persones amb mobilitat reduïda, mares (o pares) amb cotxets de nadons, etc. Però també l’estat de les illes de contenidors i totes aquelles conductes irresponsables que, freqüentment es poden veure per Amposta.

Un dels promotors de la pàgina, pare d’un fill discapacitat, em deia que fa uns anys van promoure una campanya en col·laboració amb l’ajuntament per a sensibilitzar els conductors que no tenen cap mirament a l’hora de deixar (que no aparcar) el seu vehicle al primer forat que troben. La campanya portava per nom un minut, un obstacle i, aquest lema, va pintar-se al terra d’una part (petita al meu parer) dels passos de vianants de la nostra ciutat.

Ignoro si es va fer una campanya informativa molt més propera que el fet de publicitar-la als mitjans de comunicació locals i si, finalment, algú es va dignar en fer un estudi sobre l’efectivitat d’aquesta campanya i la incidència sobre els conductors i vianants. Promoure una campanya de sensibilització que no vagi acompanyada d’un exhaustiu seguiment i, finalment d’un estudi (que bé podria haver-lo fet la nostra policia local) és, des del meu punt de vista totalment ineficient. La gent seguirà deixant el cotxe només 5 minuts per anar a comprar tabac, tal com diria el meu amic Daniel Bonfill, policia local de Roquetes.  

Desgraciadament, la ciutadania d’Amposta en general i, més concretament, un gran percentatge de conductors, estan acostumats a comportar-se incívicament  i no se’n adonen de la gravetat dels seus actes i fins i tot, qualifiquen els seu comportament de normal.

Troben normal deixar el cotxe amb dues rodes sobre la vorera ocupant bona part de la mateixa, troben normal deixar-lo en doble filera reduint l’espai viari, troben normal deixar-lo davant d’un gual dificultant l’entrada i sortida dels vehicles, troben normal ocupar una plaça d’aparcament reservada a discapacitats o a l’aparcament de l’autobús urbà... I podríem continuar ja que situacions denunciables n’hi ha moltes més.  

Ho troben tan normal que, tot i que algú d’ells es va adherir a la pàgina Amposta som tots (ningú els va obligar a fer-ho), però no els agrada veure el seu cotxe enxampat en una de les conductes inapropiades citades anteriorment, es molesten, posen excuses (que no dic que no siguin certes) i finalment, m’acusen d’avorrir-me i d’estar empipat amb el món per publicar-ho al meu blog.  

Quan vaig llegir els comentaris que van fer sobre la meva foto denúncia (ho anomeno així),  vaig pensar que igual resulta que no vivim a la mateixa població. Per a adonar-se’n de que Amposta és una ciutat de campi qui pugui, només cal estar una mica sensibilitzat amb les situacions incíviques que provoquen o poden provocar més d’un problema... I caminar per Amposta. Trepitja’n la ciutat s’observen moltes més conductes d’aquest tipus que no si agafes el cotxe per anar de casa a la fleca o al bar de costat de casa (comportaments reals) A més, avui en dia és normal tenir un mòbil amb càmera; el fet extraordinari és no tenir mòbil o tenir-lo, sense càmera. Per tant, quan detectes alguna d’aquestes situacions, costa molt poc treure-te’l de la butxaca i captar la situació. El procediment és el mateix que aquell que es fa una foto davant de l’espill del lavabo de casa i després sé la posa de perfil de Facebook o el que capta el moment fent-se el que s’anomena un selfie amb els amics mentre es prenen un gintònic a un local de moda. No sé de què s’estranyen!

I després de tot això ve quan et preguntes: realment, Amposta som tots? Hauríem de ser tots, però no ho serem mentre la gent (en general) no prengui consciència que amb els seves conductes perjudiquen (i de vegades molt) als altres, tinguin o no mobilitat reduïda... I, sovint, fins i tot econòmicament, tal com va passar amb la tanca de les pistes del costat del col·legi Miquel Granell que eren de fusta i després de trencar-les es va haver de fer una nova de ferro.

Qui va pagar aquell acte vandàlic? El conjunt del ciutadans d’Amposta. Però sembla ser que hi ha gent que no se’n adona o mira cap a un altre costat.