GUIMERÀ (5)

¿Y si el PP volviese a ganar por mayoría absoluta?

Arturo González 

Ríanse, ríanse, pero en este país de charanga política y pandereta electoral puede pasar cualquier cosa. Las encuestas se destruyen unas a otras y ya no se puede fiar uno de ninguna. No tengo ni idea, ni ustedes tampoco, de qué va a pasar el 20 de diciembre. Si pienso que es de las pocas veces en que los resultados están abiertos, inmediatamente pienso también en mi falta de objetividad. No me fío ni de mí mismo. Y sin embargo creo que es de las raras ocasiones en que los resultados pueden sorprendernos, tanto hacia un lado como hacia el otro, al no estar constreñidos a solamente dos partidos posibles ganadores. Cuesta creer que el Partido Popular se mantenga en sobrada cabeza como vaticina la encuesta del CIS de hoy, pero hecha a primeros de octubre, antes de importantes acontecimientos posteriores. Pero todo puede ocurrir. Incluso que mejore sus expectativas. Mayores sorpresas ha habido. Baste recordar recientemente al partido conservador de David Cameron en Reino Unido. Cierto que no padeció la corrupción del PP español, pero éste es un pueblo indescifrable. Yo ya me creo todo, al tiempo que no me creo nada. Los sueños de la razón y de la sinrazón. Sería como si nos enterrasen en vida, bajo la losa del monstruo esperpéntico en que se habría convertido España. Catalunya. Ya escribí, favorece ese triunfo amplísimo del partido en el gobierno. La economía la seguirán aireando triunfalmente para crédulos, a pesar del correctivo anuncia por Bruselas también esta misma mañana. Lo demás – Ley Wert, Ley mordaza, Código Penal y Ley Enjuiciamiento Criminal, y demás y abundantes disposiciones limitadoras que todos ustedes conocen – no pesan lo suficiente en la balanza para inclinarla en su contra.

Es una posibilidad horrible pero no descartable. Los españoles justifican lo injustificable, incluso las guerras civiles. Ya saben lo del malo conocido… Mientras se suben en globo como Soraya, Albert dé vueltas de campana en un rally de mentirijillas, y Pablo canta a Javier Krahe en El hormiguero, falta que Rajoy interprete como actor el anuncio de la Lotería de Navidad en lugar del calvo o del tabernero bondadoso del año pasado.

¿Se imaginan cómo sería España desde el 21 de diciembre? Lamentos por un lado, disputas, agrias increpaciones, la marca B bien colocada para futuras tentativas, y los ganadores exultantes en una falsa modestia, redentores, perdonándonos la vida y creyéndose omnipotentes en su crueldad. ¿No queríamos caldo?

Aunque con una sola taza ya tendremos bastante: mayoría holgada con apoyo de Ciudadanos, derecha dura y derecha torrefactada. Puagg. Si esto ocurre, España habrá dejado de ser un país decente, A Dios pongo por testigo de que nunca más creeré en las encuestas. Y en la cartuja no las leeré.

Ahora en serio: si esto ocurre, si las derechas ganan, solas o en comandita, tendremos derechas durante décadas hasta que de una puta vez el PSOE se haga de izquierda y se arrejunte con la izquierda verdadera sin estar a ostias todo el tiempo.

AL FINAL TINDRAN (TINDREM) RAÓ

Els malastrucs (què sempre els hi ha) van pronosticar fa temps que després de les eleccions del 27-S hi hauria un govern d’ERC (es trencaria així la gran coalició –de fet ja s’ha trencat de cara les generals-), les CUP i Catalunya sí que es pot.

Com sabeu ahir, va ser el primer dia de debat d’investidura de Mas i es va difondre la notícia de que les CUP haurien proposat a Raül Romeva com a candidat a la presidència. El tema és que no tinc clar si es va fer protocol·làriament o bé, tal com em van explicar, en una entrevista a una emissora de ràdio, sé li va preguntar a un diputat de les CUP què els hi semblaria Romeva com a president. Evidentment, el diputat va dir que els hi semblaria bé. De fet ja fa dies que diuen que qualsevol abans de Mas.  

Durant la seva intervenció (per cert, carregada de cites), Antonio Baños li va tornar a dir a Mas que no el votarien en primera sessió i que tornés dijous... Dit així sembla que les CUP van deixar oberta la porta a que podrien facilitar la investidura de Mas en la segona sessió que es produirà demà. Però en aquest punt Mas va voler fer trampes (quines coses, no?) Li va proposar a Baños fer una reunió conjunta (una mena d’assemblea) dels 72 diputats del bloc independentista per a escollir el candidat. Mas era i és conscient de que, de produir-se, seria ell l’elegit, ja que mentre JxS tenen 62 diputats, les CUP només en tenen 10... No obstant, Baños s’ho va agafar amb ironia i li va dir que, de fer-se, el vot hauria de ser secret i potser s’ho arribarien a passar bé i tot, en referència a les veus crítiques que, en privat, qüestionen al president en funcions.

En contra del que sol ser habitual en mi (ja sabeu que sempre dic que no solc seguir debats ni entrevistes ni res que s’hi assembli), aquests dies si que estic expectant a tot el que passa i ho segueixo amb interès. Dissortadament no puc seguir totes les intervencions, però si les que més m’interessen entre les que puc veure per compatibilitats d’horaris.  

No entenc perquè el godallenc Garcia Albiol s’entesta a qualificar a les CUP de radicals i antisistema. La intervenció de Baños em va sembla molt coherent i realista davant la situació que estem vivint. Una altra cosa és que no agradi a aquells que han fet de la política la seva professió i que estan a favor, per exemple, de les portes giratòries. Des del meu punt de vista veig als de les CUP com els regeneradors de la política. Que falta li fa.  

Demà hi tornarà a haver sessió d’investidura. Tot i les paraules d’ahir de Baños, dubto que els diputats de les CUP acabin facilitant la investidura de Mas, tot hi reconèixer que, efectivament, sense capità, el vaixell no pot salpar del port.

Però abans de que arribi el demà, encara hem d’acabar el avui. I avui, a la premsa, he llegit el que m’han semblat amenaces a les CUP per part de CDC. I sinó, fixeu-vos amb aquest titular que apareix a l’edició digital del Periódico: CDC avisa: ‘A mort contra la CUP si no hi ha investidura’.

Per tant, entenc que si finalment demà Mas no és investit president, la reacció convergent serà contundent. Difícilment es tornarà a a aquell bon rotllo que hi havia abans de els eleccions:

-Es igual si votes a les CUP, el que interessa és sumar per aconseguir la independència...

I quan els hi deies que no volies veure a Mas ni en pintura, ja que era un representant del període mes corrupte de Convergència, et responien:

-Després, una vegada siguem independents, ja ho solucionarem...  

Potser els malastrucs al final l’encertaran i JxS claudicaran i presentaran la candidatura de Romeva (tot i que ell es va descartar –ara, ja que al principi aspirava a tot-), però els crítics amb Mas i a tot el que envolta el món convergent, fa temps que l’estem encertat:

-L’única cosa que pretén Convergència  amb el procés és seguir manant a Catalunya per a poder tapar les seves vergonyes (casos de corrupció) i mirar de passar pàgina sense haver de penedir-se de res.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 11-11-2015

Desprésde la pluja...