LA TINENÇA DE BENIFASSÀ (1)

VILAFRANCA DE CONFLENT (5)

No nos engañemos; Rivera puede llegar a ser un peligro nacional; vestido o desnudo, ¡qué más da!

ENRIC SOPENA

Albert Rivera el sábado por la noche, en la Sexta, ya no exhibió su famosa desnudez total, pero sí sus evidentes habilidades de lorito real. Respecto al loro, María Moliner en su excelentísimo Diccionario de uso del español, dejó escrito lo siguiente: “para decir de una persona que repite mecánicamente una lección aprendida”

Ahora de moda
Hablando con la calle, lo que está ahora de moda, Rivera fue preguntado por Jon García, trabajador social de 36 años así: “¿Qué va a hacer para que mi bisabuelo salga de la fosa”.Pues bien, Albert le replicó diciéndole: “Lo que voy a hacer es que usted pueda reivindicar eso como ciudadano español.”

Especie de sermón
Palabras hueras. El líder de Ciudadanos se escurrió pronunciando una especie de sermón sobre la guerra civil. Le cae lejos y nunca ha mostrado una pizca de entusiasmo por la Ley de Memoria Histórica de España. En sus ámbitos, como son el PP, FAES y, desde luego, los militantes de su propio partido, no cabe en absoluto ningún gesto favorable a “quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura”.

Las víctimas del franquismo
La Ley de la Memoria Histórica incluye también el reconocimiento de todas las víctimas de la Guerra Civil. El actual Gobierno del Partido Popular no ha derogado esa ley, pero en cambio ha impedido durante su mandato que se cumpliera, al cerrar el grifo y ahogar de este modo a las víctimas del franquismo. Todo esto se la suda al candidato a presidente del Gobierno. ¿Dónde, y en qué país estamos?

La Gaceta refugio
¿Pudo dar el salto desde que pasaba el tiempo en el Gato al Agua? Albert creció gracias a su presencia habitual, durante mucho tiempo, en Intereconomía, o la Gacetarefugio de la derecha extrema. Uno de ellos, el primero de la clase, sigue siendo Pío Moa. Con su nombre y su apellido basta para saber que es un tipo fascista. Y de este modo, Rivera va diciendo por ahí que no quiere abrir el debate sobre la Memoria Histórica.

Progresista de la nada
Subrayar que Albert es un fruto de FAES y del conjunto del PP resulta muy conveniente. Es de interés repasar lo que decía ese progresista de la nada cuando el Gobierno del PSOE, presidido por José Luis Rodríguez Zapatero, puso en marcha los matrimonios homosexuales. Eso levantó las iras de la caverna infame. Entre los que apedrearon esas bodas aparece ahora Albert Rivera. No nos engañemos. Éste puede llegar a ser un peligro nacional; vestido o desnudo, qué más da.

Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM
En Twitter es @enricsopena

FRANÇA/ESPANYA

De ben jovenet havia anat a França seguint a mons pares per la campanya de la verema. L’últim any va ser el 1968. Ho recordo perfectament perquè va ser l’any que vaig començar anar a l’institut d’Ulldecona (en aquell temps Col·legi Lliure Adoptat –CLA-, ja que depenia primer del Ramon Berenguer IV d’Amposta i posteriorment del Joaquim Bau de Tortosa) No vaig tornar a França fins l’any 1985. Per tant van haver de passar més de 16 anys.

Aquell període va ser fonamental per al progrés, tan d’un com d’altre país. Penseu per exemple que l’any 1968 tot just havíem posat a casa la nostra primera televisió en blanc i negre (per suposat) i l’any 1985 ja la teníem en color...

Quan vaig tornar de França, recordo que la gent em preguntava si hi havia moltes diferències amb el nostre país.

-Mireu –els hi responia- els arbres no són rojos, també son verds, però quan entres a França es nota sobre tot en les carreteres i les estacions de servei.

Efectivament les carreteres eren molt millors que les d’aquí i d’estacions de servei n’hi havia cada dos per tres, sovint una davant l’altre de diferents companyies (Shell, Elf, Total...), mentre aquí tot just es començava a liberalitzar el sector i les noves companyies que substituïen CAMPSA (Repsol, CEPSA...) usaven la infraestructura existent, es a dir, les antigues estacions de servei. Però de noves se’n creaven ben poques.

Des del 85 cap ençà, he tornat moltes vegades a França i cada vegada me’n he adonat que les diferències s’han ant reduint. La darrera vegada va ser tot just fa unes setmanes (entre el 24 i el 31 d’octubre) i la veritat és que vaig veure coses que em van sorprendre molt.

Els arbres segueixen sent verds... Bé, ara a la tardor agafen tons rogencs i groguencs, però com els d’aquí... Però les carreteres són ben bé iguals. Ja no hi ha aquella diferència que hi havia 30 anys enrere. Potser la xarxa principal (autopistes i autovies) sigui una mica millor i més extensa, però quan circules per carreteres secundàries, de diferència n’hi ha ben poca.

En canvi, trobar ara una estació de servei no és tasca fàcil. Camí a França, volíem reposar a la Jonquera, però finalment no ho vàrem fer.  Amb el carburant que portàvem al cotxe encara podíem fer més de 100 Km tranquil·lament.

Després de visitar les rodalies de Prada, un dia anàrem a Perpinyà, la capital de la Catalunya Nord. Ens pensàvem que trobar una gasolinera no seria difícil, però ni durant el camí ni després dintre del casc urbà en veiérem cap. A la tornada tinguérem que anar a una que hi havia dintre del polígon comercial i que depenia d’uns des supermercats. Sembla ser que cada vegada aquest fet és més freqüent i fora de l’aixopluc de els grans superfícies, no se’n solen trobar. En tota la resta de dies només en veiérem una altra que també estava a l’empara d’un súper.  

Una altra cosa que em va cridar l’atenció és la quantitat de passos a nivell que hi ha. Ja sabeu que quan una carretera i una via fèrria transcorren per la mateixa zona, no sempre van en paral·lel i sovint es creuen. Al menys per aquella zona, els ponts per salvar les vies eren inexistents.  

A les autopistes hi ha diferències considerables  que, des del meu punt de vista, es podrien imitar. Aquí les àrees de servei són molt més fastuoses, en canvi, a les àrees de descans, a part de quatre arbres i uns grans cartells avisant del perill que suposen per no haver cap tipus de vigilància, no tenen res més. En canvi les àrees de descans de les autopistes franceses, a part d’haver-ne moltes, disposen del servei de lavabo i aigua potable i són considerablement més grans.

Però possiblement la diferència més gran es troba al voral. Aquest és el suficientment ample per a poder-hi passar els vehicles d’emergència. Com suposareu sempre ha d’estar lliure i està prohibit aturar-se i encara més circular. I la línia de separació entre la calçada i el voral, no és continua. Els traços de la línia discontinua són força llargs (potser uns 10 m) i tenen una funció molt especial: orientar als conductors a l’hora de guardar la distància de seguretat. Com diuen ells, tres traços: seguretat.