De ben jovenet havia anat a França seguint a mons pares per la campanya de la verema. L’últim any va ser el 1968. Ho recordo perfectament perquè va ser l’any que vaig començar anar a l’institut d’Ulldecona (en aquell temps Col·legi Lliure Adoptat –CLA-, ja que depenia primer del Ramon Berenguer IV d’Amposta i posteriorment del Joaquim Bau de Tortosa) No vaig tornar a França fins l’any 1985. Per tant van haver de passar més de 16 anys.
Aquell període va ser fonamental per al progrés, tan d’un com d’altre país. Penseu per exemple que l’any 1968 tot just havíem posat a casa la nostra primera televisió en blanc i negre (per suposat) i l’any 1985 ja la teníem en color...
Quan vaig tornar de França, recordo que la gent em preguntava si hi havia moltes diferències amb el nostre país.
-Mireu –els hi responia- els arbres no són rojos, també son verds, però quan entres a França es nota sobre tot en les carreteres i les estacions de servei.
Efectivament les carreteres eren molt millors que les d’aquí i d’estacions de servei n’hi havia cada dos per tres, sovint una davant l’altre de diferents companyies (Shell, Elf, Total...), mentre aquí tot just es començava a liberalitzar el sector i les noves companyies que substituïen CAMPSA (Repsol, CEPSA...) usaven la infraestructura existent, es a dir, les antigues estacions de servei. Però de noves se’n creaven ben poques.
Des del 85 cap ençà, he tornat moltes vegades a França i cada vegada me’n he adonat que les diferències s’han ant reduint. La darrera vegada va ser tot just fa unes setmanes (entre el 24 i el 31 d’octubre) i la veritat és que vaig veure coses que em van sorprendre molt.
Els arbres segueixen sent verds... Bé, ara a la tardor agafen tons rogencs i groguencs, però com els d’aquí... Però les carreteres són ben bé iguals. Ja no hi ha aquella diferència que hi havia 30 anys enrere. Potser la xarxa principal (autopistes i autovies) sigui una mica millor i més extensa, però quan circules per carreteres secundàries, de diferència n’hi ha ben poca.
En canvi, trobar ara una estació de servei no és tasca fàcil. Camí a França, volíem reposar a la Jonquera, però finalment no ho vàrem fer. Amb el carburant que portàvem al cotxe encara podíem fer més de 100 Km tranquil·lament.
Després de visitar les rodalies de Prada, un dia anàrem a Perpinyà, la capital de la Catalunya Nord. Ens pensàvem que trobar una gasolinera no seria difícil, però ni durant el camí ni després dintre del casc urbà en veiérem cap. A la tornada tinguérem que anar a una que hi havia dintre del polígon comercial i que depenia d’uns des supermercats. Sembla ser que cada vegada aquest fet és més freqüent i fora de l’aixopluc de els grans superfícies, no se’n solen trobar. En tota la resta de dies només en veiérem una altra que també estava a l’empara d’un súper.
Una altra cosa que em va cridar l’atenció és la quantitat de passos a nivell que hi ha. Ja sabeu que quan una carretera i una via fèrria transcorren per la mateixa zona, no sempre van en paral·lel i sovint es creuen. Al menys per aquella zona, els ponts per salvar les vies eren inexistents.
A les autopistes hi ha diferències considerables que, des del meu punt de vista, es podrien imitar. Aquí les àrees de servei són molt més fastuoses, en canvi, a les àrees de descans, a part de quatre arbres i uns grans cartells avisant del perill que suposen per no haver cap tipus de vigilància, no tenen res més. En canvi les àrees de descans de les autopistes franceses, a part d’haver-ne moltes, disposen del servei de lavabo i aigua potable i són considerablement més grans.
Però possiblement la diferència més gran es troba al voral. Aquest és el suficientment ample per a poder-hi passar els vehicles d’emergència. Com suposareu sempre ha d’estar lliure i està prohibit aturar-se i encara més circular. I la línia de separació entre la calçada i el voral, no és continua. Els traços de la línia discontinua són força llargs (potser uns 10 m) i tenen una funció molt especial: orientar als conductors a l’hora de guardar la distància de seguretat. Com diuen ells, tres traços: seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada