dilluns, 19 de desembre del 2016
El vot gasiu dels pobres
ORIOL BARTOMEUS
Analista polític d'Agenda Pública.
La tendència de l'elector amb renda més baixa és la d'abstenir-se, a l'entendre que la seva participació no serà decisiva
El nivell de renda sempre ha sigut un factor important a l’hora d’explicar les diferències en la participació electoral, en el sentit que els electors amb uns índexs de renda més elevats acostumen a participar sempre, mentre que els que tenen rendes més baixes només participen de tant en tant, o fins i tot no participen mai.
La participació en les eleccions no és cap altra cosa que una expressió de la connexió social dels individus. Únicament vota qui està connectat, qui s’informa i sap, qui creu que val la pena acostar-se al seu col·legi electoral (i això vol dir que sap quin és el seu col·legi, cosa no tan evident) un diumenge determinat. Ens sorprendria saber la quantitat de persones que no saben quin dia se celebren unes eleccions.
L’abstenció voluntària (la que no és producte de malalties o similars) és majoritària entre els exclosos socials, aquelles persones a les quals falta la connexió social necessària per sentir-se interpel·lades pel joc electoral. El seu és un vot gasiu: només l’exerceixen en les ocasions que perceben que l’elecció és important, ja sigui pels seus interessos personals o pel conjunt de la societat. De vegades s’ha confós aquest vot gasiu amb elements d’identitat nacional i llengua.
A diferència de l’elector connectat, que sempre vota perquè està al cas del que passa a l’escenari polític, segueix les notícies i se sent implicat en el procés electoral, els desconnectats únicament participen si entenen que l’elecció és important, que el resultat és incert, que la seva opció pot guanyar o bé que amb el seu vot pot contribuir a descavalcar una opció que els és especialment desagradable. Si no concorre cap d’aquests factors, la tendència de l’elector pobre és la d’abstenir-se, ja que entén que la seva participació no serà decisiva per modificar el resultat final.
D’aquí ve que, tal com assenyalen Gómez i Trujillo en el seu informe, l’abstenció sigui més forta allà on el nivell de renda és més baix. I no només això. L’abstenció en aquestes seccions censals no només és més forta en una convocatòria determinada, sinó que és més persistent en el temps.
La participació dels desconnectats tan sols puja en les eleccions que són percebudes com a més importants, cosa que demostra l’existència d’aquest vot gasiu que únicament apareix quan la convocatòria «importa». Aquest efecte és visible si es compara la participació entre els barris de Barcelona entre les eleccions municipals i generals de l’any passat. Als barris més abstencionistes (els de renda més baixa) és on més creix la participació entre municipals i generals, mentre que on creix menys és precisament als barris de renda més elevada, que tenen una participació més alta i, sobretot, més estable.
La pregunta que les dades no ens responen és si els pobres no voten perquè realment no volen o perquè no se senten convidats a fer-ho. I depèn de com es respongui a aquesta qüestió, caldrà obrir un debat al voltant de la qualitat del nostre sistema democràtic i, sobretot, sobre què hem de fer tots plegats (però molt especialment els mitjans de comunicació) per implicar tothom en el procés democràtic.
diumenge, 18 de desembre del 2016
CIUTADANS DE SEGONA
Quan estàvem mirant pisos, la meva dona que és ampostina de naixement, me va dir que l’havíem de comprar de l’avinguda de la Ràpita cap amunt. I així ho vàrem fer...
Al principi quan me preguntaven on vivíem sempre dia: a Liang Shang Po (també conegut per la Frontera Blava (*)), ja que a partir d’allí s’entrava a la part més nova d’Amposta, per allí on estava creixent la nostra ciutat els darrers temps.
Sempre he pensat que vivim a un bona zona, amb carrers amples, espais oberts i edificis no massa alts, però sobre tot perquè hi ha comerços d’aquells productes que es consideren més bàsics: fleques, carnisseries... La zona de supermercats de la plaça de la Castellania no està massa lluny i dintre de poc s’obrirà una peixateria. A l’Hospital Comarcal s’hi pot anar a peu (sempre que no tinguis problemes de mobilitat) i fins i tot tenim al costat un centre mèdic.
També és una zona on es pot trobar aparcament amb relativa facilitat, tot i que de vegades no ho sembli, ja que hi ha qui aparca com li dóna la gana...
Però no tot són flors i violes, ja que viure allunyat del centre també té alguns inconvenients...
L’altre dia la propietària d’un establiment comercial me va preguntar:
-Com és que per aquí no ens posen llums de Nadal?
-Ni ara ni mai –li vaig respondre-.
L’avinguda de Catalunya, una part de la qual podríem considerar-la com el Liang Shang Po del que us parlava al començament, és una de les principals vies de la nostra ciutat, juntament amb les avingudes de la Ràpita i Santa Bàrbara i més recentment el carrer Josep Tarradellas. En canvi, quan arriba Nadal té un tractament inferior, ja que només s’ il·lumina la rotonda on conflueixen l’avinguda de Catalunya i el carrer Tarradellas. A la resta, res de res...
És què les avingudes de la Ràpita i Santa Bàrbara són més comercials... I els carrers del Grau i Corsini (Carasol) què també s’il·luminen per Nadal? Ah! Què pel carrer Corsini pugen els Reis (normalment)? No si a l’hora de buscar excuses ja en trobareu, ja... Me recordeu a un antic govern de CiU que quan li demanàvem de recuperar el berenar del bou ens ho negaven donant-nos un bon grapat de motius...
Tot i això, què hi hagi il·luminació nadalenca o no, no me trau el son. El que realment me preocupa es veure que passen les setmanes (i possiblement mesos) i les agranadores no apareixen pel barri.
Sé suposa que si passessin de tant en tant, després de fer-ho es notaria, ja que, ni que fora per uns pocs dies, els carrers s’haurien de veure molt més nets. Però si aquesta evidència us sembla feble, uns en donaré una que és molt més evident: tinc controlades unes quantes deixalles (un tros de tub groc i una vella funda de mòbil) i us ben asseguro que durant setmanes no s’han mogut del mateix rogle... Ni plovent ni fent vent... Allí s’estan.
En canvi a d’altres llocs d’Amposta l’agranadora passat dia sí, dia també, com per exemple a la zona centre. Ara surto d’Amposta pel camí de les Tosses, però abans sortia per la Carrova i, forçosament havia de passar per l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sant Josep. Cada dia abans de les 8 del matí, allí estava l’agranadora... Sovint dificultant la circulació amb la gràcia que això té fa quan vas a treballar... Lo què no recordo és haver vist asfaltar aquella zona, perquè trobo que de tan passar les graneres deu d’afectar el ferm... O no és així?
Acabaré amb una altra pregunta: És que els ciutadans que no vivim al centre d’Amposta paguem menys impostos? Jo crec que ens mereixem el mateix tracte (llums de Nadal a banda...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)