LA NOSTRA RIBERA 41

CADIS 5

Morta a cop de cisterna de vàter

FERRAN MONEGAL 


 En la primera temporada de Merlí (TV-3), al Santi (Pep Jové), professor de Llengua Castellana, el maten els guionistes d'un atac de cor. Ara, en el capítol final de la segona temporada, a la Coralina (Pepa López), professora d'Història d'Espanya, la liquiden a cop de cisterna del vàter. ¡Homeee! Sembla que TV-3 ha decidit començar la desconnexió amb Espanya per la via més tremenda.

A casa som devots d'aquesta sèrie, però aquest final que li han preparat a la Coralinaha sigut atroç. És veritat que era una professora complicada. Amb tocs de mesquinesa molt evidents. La notable actriu Pepa López l'ha interpretat magníficament. Però morir-se al vàter, a més de cafre, és molt mediocre. En aquest últim capítol, el Merlí ha parlat als alumnes del pensador Severí Boeci. ¡Ah! Va ser màrtir a més de filòsof. Henri Valois, el gran historiador del període ostrogot, explica a les seves cròniques Anonymus Valesianus, que a la presó de Ticino «el van torturar amb una corda ajustada al voltant del cap fins que li van saltar els globus dels ulls». N'haurien d'haver pres nota els guionistes de la mort de Boeci. La mort per tortura és gloriosa. Et poden fer sant en qualsevol moment. La mort amb cisterna de vàter és grollera i tosca. No hi ha grandesa. Per a la tercera temporada de Merlí -que espero que n'hi hagi- aconsello que, quan matin, posem per cas, el professor de gimnàstica espanyola, li procurin almenys una mort honrosa.

«ELS REFERÈNDUMS ELS CARREGA EL DIABLE». - Així van començar el Des-Informe semanal (TVE-1). Van extractar amb pinces aquesta frase de José Pedro Pérez Llorca, l'exministre deSuárez. Un detall dirigit a Catalunya, segurament. En realitat, el primer tema d'aquest Des-Informe havia de ser sobre els 38 anys de la Constitució espanyola. Però el presentador Jenaro Castro va advertir: «¡Abans farem una ullada a la fracassada reforma a Itàlia!». Naturalment, Jenaro, faltaria més, primer Itàlia que us ve molt bé. I ens van posar de seguida una professora romana que va assegurar: «Convocar un referèndum és un símptoma de debilitat, de fugida de la responsabilitat, d'impotència». ¡Ahhh! O sigui, que això d'Itàlia els ha servit, ho han usat, per criminalitzar els referèndums. I per inculcar a l'audiència que els que el volem som uns irresponsables impotents. Un altre gran treball delDes-Informe, indiscutiblement.

Els dards entre Cebrián i La Sexta

FERRAN MONEGAL

'El dardo en la palabra'. Així es titulaven els articles que Fernando Lázaro Carreter va publicar durant un lustre a la tribuna del diari 'El País'. Eren articles sobre lingüística, fonamentalment. Però aquest títol avui és transcendent. Després de l'entrevista de Jordi Évole aJuan Luis Cebrián, diumenge ('Salvados', La Sexta), i també després de la de Carlos Alsina l'endemà al matí, a Onda Cero, fa la sensació que al cos de Cebrián hi ha dards clavats que li distorsionen el discurs enormement. Les preguntes d'Évole sobre el seu patrimoni («Vas cobrar 13 milions d'euros quan l'empresa que presideixes tenia moltes dificultats econòmiques i feies EROS»); sobre l'aparició de la seva exdona als 'papers de Panamà'i, de retruc, ell mateix per estar casat en règim de societat de guanys; el tenir accions d'una petrolera amb seu en un paradís fiscal; aquestes preguntes han provocat respostes que només s'expliquen des de la tortura dels dards clavats al seu cos. A CarlosAlsina, dilluns al matí, li va advertir: «Si em pregunta si em masturbo, tampoc l'hi contestaré». ¡Ah! Aquesta aparició deCebrián, més que la presentació del seu llibre de memòries ('Primera página'), semblava una revenja. El president de Prisa considera que els dards del seu cos els hi ha clavat La Sexta. IAntonio García Ferreras, poques hores després, a 'Al rojo vivo', el va acusar de mentir, i va emetre les trucades que li van fer sense aconseguir que es posés al telèfon. O sigui, li estava dient: els dards que portes al cos, Juan Luis, te'ls has clavat tu sol.

Aquesta guerreta entre Cebrián i La Sexta té un relatiu interès.Évole deia que esperava que la trobada interessés a la seva mare, i no solament al gremi. Home, en part ho ha aconseguit. La guerreta no ha tapat del tot bones reflexions. L'osmosi de Cebrián amb el poder, per exemple. Els consells que donava a Felipe Gonzálezsobre qui havia de ser ministre. La curiosa forma d'evadir-se, traslladant les responsabilitats al director d''El País', «que no sóc jo». O quan li va dir a Évole: «¿Creus de debò que no pertanys al sistema? ¡Que Déu et conservi la vista!».

Només començar van inserir una frase de Juan Carlos Monedero. Deia: «Cebrián s'ha passat tant de temps manant que ha acabat confonent-se amb el poder». No sé si s'ha 'confós' del tot, però vista aquesta sessió, el que és evident és que d'intocables cada vegada en queden menys.