Quan algú utilitza un símil per a expressar alguna cosa, és fàcil què, durant rèpliques, s’hi faci al·lusió. Ahir li va passar a Mas quan va usar símils nàutics a l’hora de parlar de Catalunya. Pere Navarro, per exemple, va dir que “Mas potser té rumb, però no carta de navegació”. També la resta de portaveus van emprar fórmules similars a l’hora de valorar les declaracions del President. I és que Mas mai havia tingut que portar una nau tan gran. Abans, com a primer oficial, el seu pare polític l'acostumava a treure de tots els marrons on es ficava.
Mas, un cop més va demanar esforços als catalans i col·laboració a la resta de partits per “sentit nacional” i va parla d’una hipotètica “intervenció de Catalunya per part d’Espanya”.
Totes aquestes coses, com a polític em semblen més que correctes, però les vaig trobar a faltar quan CiU era a l’oposició i a Catalunya, llavors com ara, ja hi havia (diuen) crisi.
Ara bé, sembla ser que la crisi no sempre és igual. És molt diferent depenent de si s’està al govern o a la oposició. Des de l’oposició qualsevol mesura que prengui el govern, per excel·lent sempre es considerarà inapropiada, inoportuna o ineficaç. A més, no es mourà un dit per ajudar a qui governa. En canvi, des del govern sempre es demanarà col·laboració i, com ara, es mirarà de tocar la “fibra sensible” d’alguns partits: “per sentit nacional”...
Penso que igual uns com els altres, quan estan a l’oposició són uns hipòcrites (i ho dic així) Sempre es mira més de treure’n una rendibilitat política que buscar, realment, de millor la situació de la ciutadania. Quan Mas estava a l’oposició semblava que quan formaria govern, es “menjaria el món”. Què en poc temps solucionaria el problema de la crisi. Era “el govern dels millors2 (us en recordeu?) Al cap de pocs mesos ja hi ha diversos consellers en entredit: Puig, Boi Ruiz, Mas-Colell... Ahir va dir Mas que Catalunya aquest any no sortirà de la crisi. I què es pensava? Perquè si realment s’ho pensava és que és un beneit!
A Madrid Mariano Rajoy ha fet el mateix. En els 3 anys i mig que va durar la darrera legislatura socialista no va aportar cap tipus de solució ni va prestar cap tipus d’ajuda. Tot el contrari, va posar tots els pals a les rodes que va poder. Per aprovar mesures anticrisi, de vegades, els socialistes van haver de comptar amb el suport implícit de CiU (abstenció) per a tirar-les endavant. –Una mostra del doble llenguatge que ha mantingut sempre CiU, condescendent amb els socialistes espanyols i intransigents amb els d’aquí-.
I què pot passar si la situació no s’arregla? La meva dona ja fa temps que m’ho diu. “Es carregaran l’estat de les autonomies”. De moment el govern central ha intervingut (o no, depèn de qui escoltes) la Comunitat Valenciana, la que té el trist deshonor de ser la més endeutada d’Espanya. Però crec que no serà l’última.
Al parlar de València cal dir que aquí si que no poden culpar els socialistes de mala gestió, ja que no governen des dels temps de Joan Lerma. Aquells lectors més fidels us en recordareu en parlava només fa unes setmanes amb un títol, per a mi, molt explícit: “Valencia es la tierra de las flores de la luz y del amor...”. I de la corrupció política i de la "butxaca foradada".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada