divendres, 8 de juliol del 2011

PARLEM D’IMPOSTOS


Serà que estem al final d’un cicle electoral i la proximitat de les eleccions generals és imminent o serà que l’actual conjuntura econòmica de crisi general, així ho recomanaria. Encara que com sempre passa, hi ha defensors i detractors. Igual en el terreny econòmic com en el polític, entrellaçats moltes vegades.
Rubalcaba que demà serà proclamat candidat socialista per a les properes generals (que encara no sé sap quan es faran, m’imagino que per a quan el PSOE cregui que la patacada sigui menys grossa) diu que s’han de pujar els impostos als més rics. En canvi Zapatero diu que de moment no s’apujaran y que una cosa és el que diu el candidat “de facto” i l’altra el que decideix el govern. Però la dita castellana diu “Cuando el río suena… Agua lleva”. Per tant, penso, estem davant d’una immediata pujada d’impostos, ja sigui per a la propera tardor o, a molt estirar, per a la primavera de l’any vinent.
I si amb tot això no en teníem prou, abans d’ahir, va sortir el ministre de Foment José Blanco (més conegut com Pepiño als cercles socialistes) i diu que l’AVE és deficitari i que per a poder seguir-lo mantenint, hauria que apujar els impostos que graven els carburants entre 3 i 5 cèntims per litre. No sé exactament que deu de pensar l’economista Germà Bel, però alguna cosa així com “A buenas horas mangas verdes…”. I ja no perquè s’apugin o no els impostos, sinó perquè s’han construït quilòmetres i quilòmetres de vies per a l’AVE i en bona part estan infrautilitzades i, per tant, no és que siguin deficitàries (que entraria dintre d’allò que es considera normal), sinó que són ruïnoses i que reclamen una dràstica solució. I si aquesta significar tancar traçats, que es tanquin i que es torni al tren convencional, més lent però menys deficitari perquè tenen més usuaris.
Pel que a mi respecta trobo totalment injust que s’hagin d’incrementar el preu dels carburants. Ara mateix ja estem pagant el cèntim sanitari per ajudar a sufragar, també, el dèficit que la sanitat pública.
La culpa que l’AVE sigui deficitari no la tenen els ciutadans, ni els usuaris ni aquells que no l’usaran mai. A mi no em val, en aquest cas, el principi de solidaritat ni res d’això. El fàcil és incrementar el preu del producte de més consum (i que ja està carregat d’impostos) per a salvar els grans comptes de l’estat a costa de tots els usuaris que som la majoria dels ciutadans, molts dels quals no usaran mai l’AVE i segurament que alguns no saben en exactitud que és. Jo només hi he anat un cop, des del l’estació del Camp de Tarragona i l’estació de “las Delicias” de Saragossa. I a més, per la “merda” (perdó) de combinacions que tenim amb els trens, digueu-me si és just que els ciutadans del nostre territori (i d’altres molts) tinguin que pagar per eixugar el dèficit de l’alta velocitat?
El més just seria que s’incrementés l’IRPF per als que guanyen més. I els que més guanyen no tenen perquè ser, precisament, els més rics (per aquest també es podria pensar en tornar a instaurar l’impost sobre el patrimoni) Com diu la meva dona, als temps actuals de crisi, hi ha qui viu molt bé! És evident que hi ha persones que per la seva activitat guanyen més en un any que el que guanyarem el 99 % dels ciutadans en tota la vida: esportistes d’elit, sobre tot futbolistes, però també tenistes, corredors de F-1, golfistes, etc., estrelles mediàtiques de la televisió, alguns artistes i, sobre tot, els banquers als qui pareix que la crisi no vagi amb ells…
Demanar a tota aquesta gent un esforç per a sortir de la crisi no hauria de significar cap daltabaix per a ningú, és més, ja hauria de sortir d’ells mateixos de fer un esforç extra.