Sovint es parla dels lobbies de pressió existents arreu del món. La banca, els sindicats, les patronals empresarials formarien part d’aquest lobbies que intenten incidir en la mesura que els és possible en política de qualsevol país desenvolupat o allò on hi hagin interessos econòmics. Sempre s’ha dit que un dels lobbies més potents és la comunitat jueva dels Estats Units. El jueus, com sempre han fet al llarg de la història (per això ha estat un poble tradicionalment perseguit) controlen bona part del món financer i tenen interessos econòmics arreu del món i per això l’estar nord-americà ha donat suport quasi que incondicional a l’estat d’Israel.
Un altre lobby de pressió seria el “Club Bilderberg” on hi són presents una sèrie de personalitats (fins i tot de la reialesa)i alts càrrecs i que es reuneixen periòdicament a diferents llocs per a tractar sobre temes d’actualitat i mirar de trobar-hi solucions. També es diu que treuen i posen governants.
Però també es pot parlar de lobbies en forma despectiva. És quan un grup més o menys majoritari intenta influir en la societat per a fer prevaldre els seus interesso. Aquest darrers dies han estat notícia al menys dos d’aquests altres grups.
No sé si vareu veure diumenge passat el documental que sobre els bous es va emetre al programa “30 minuts” que va emetre TV3. El documental va donar veu tant a defensors com als detractors del que és (segurament) la festa més característica i tradicional del bous, amb les 4 modalitats que hi ha: correbous (o bous de plaça o carrer, capllaçat, embolat i les retallades de vaquetes) Des del meu punt de vista algunes més tradicionals que d’altres.
Sempre he dit que a mi no m’agraden. Hi ha anys que no tant sols m’he apropat a la plaça d’Amposta durant la festa major. Ni tant sols per anar a berenar als xiringuitos que hi ha. De totes les modalitats són els bous de plaça la modalitat en la que menys es maltracta a l’animal i la que més “tolero”. En canvi, el bou embolat, diguin el que diguin els emboladors i aficionats, l’animal forçosament ha de patir. Al documental emès per TV3, un veterinari que hi va intervenir, així ho afirmava.
Però de totes les intervencions, la que més em va agradar, va ser la d’un ciutadà de Masdenverge. Aquest va ser qui, directament, va tractar a les penyes taurines de “lobby de pressió”. I és cert, la influència que tenen davant dels ajuntaments i dels propis partits polítics és gran. És difícil trobar un partit que davant d’unes eleccions municipals no tingui una reunió amb els representants de les penyes per mirar de solucionar els problemes que puguin tenir i fer seves les principals reivindicacions. Fins i tot un partit “anti-taurí” com és ERC aprova sense pestanyejar la memòria d’activitats taurines elaborada per l’Ajuntament d’Amposta.
Un altre lobby és l’associació d’empresaris dels sector del reciclatge. Davant de la reforma de la normativa que s’està a punt de fer i que preveu, entre altres coses, reutilitzar els envasos de vidre (de fet cap novetat ja que fa unes dècades era una pràctica força comuna) Davant d’una hipotètica reducció de material reciclable (i per tant, de descens d’ingressos), els empresaris del sector s’oposen al canvi normatiu, encara que això els costi enfrontar-se a les organitzacions ecologistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada