Encara no me’n puc avenir! Ahir la meva dona em va contar una cosa que em va deixar tant, tant, al·lucinat, que no puc deixar-vos-la de contar.
La protagonista és una dona força coneguda, per això empraré un nom fictici encara que sereu molts qui, segurament, sabreu de qui os parlo. L’anomenaré Maria, el nom més comú de dona.
A Maria sé l’ha relacionat sempre amb les protectores d’animals i sovint ha estat blanc de les crítiques (i alguna acció) dels aficionats a la festa dels bous. Parlar d’ella és sinònim de “defensa dels animals”.
A les passades eleccions, el seu fill Josep (també nom fictici) es va presentar per Plataforma per Catalunya, la qual cosa ja va donar que parlar entre qui els coneixíem. Fins i tot varem pensar que sa mare reprovaria la seva actitud. Res més lluny.
Ahir, casualment la meva dona va trobar a Maria i es va aturar a parlar una estona amb ella. Per a sorpresa d’ella (de la meva dona) va ser quan la Maria va qualificar els immigrants de “xusma”. Segons Maria els immigrants “acaparen” els serveis socio-sanitaris i s’emporten la majoria dels ajuts. Jo li vaig preguntar a la meva dona si considerava a tots els immigrants iguals o n’hi havia de “primera” i de “tercera” directament.
Però realment el fet és increïble. Cóm una persona que estima tant els animals i què s’ha barallat moltes vegades per defensar-ne els seus drets, pugui considerar “xusma” a determinats “ser humans”. D’això se’n dura i planament racisme!
Per a mi que anteposo els drets humans abans de qualsevol d’altre. No envà sóc soci d’Amnistia Internacional des de fa més de 10 anys, d’ACNUR (l’organització de Nacions Unides per als refugiats) des de fa 4 o 5 i finalment de la Creu Roja des d’en fa un parell...
Ho torno a repetir i perdoneu: “AL·LUCINANT”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada