L’any passat, tal dia com avui, Barcelona s’omplia de manifestants sota un lema: “Som una nació; nosaltres decidim”. Una malaltia em va impedir estar present, però en ànima segur que hi vaig ser. També puc dir que hi era representat per mon cosí Miquel Martí, per exemple. D’ell són les fotografies que il·lustren el comentari d’avui.
Com deia, ha passat un any, i què? Som més nació que l’any passat? I la segona pregunta encara és més important, em decidit?
Evidentment ni som una nació ni ara per ara podem dir quan ho serem si és que alguna vegada podrem gaudir del grau de sobirania necessari per a considerar-nos així. Ja sabeu que jo sóc independentista a la meva manera. Una vegada i una altra he dit que Catalunya hauria de ser un estat sobirà (independent si voleu) dintre d’una Europa unida políticament i no la paròdia que fem a diari de la unitat del nostre continent.
Hem decidit? Sí, els catalans i les catalanes varem poder escollir qui ens havia de governar en els propers 4 anys el passat novembre. Però tret d’això res de res. Majoritàriament els ciutadans de Catalunya van confiar amb Arturo Mas i la seva gent per a ser governants. Ara, quan el nou govern de CiU ja porta al capdavant del nostre país més de 6 mesos, podríem afirmar sense por en equivocar-nos que “han traït l’esperit del 10-J”. No em val cap excusa. CiU ha pactat els pressupostos amb el PP i diuen la majoria dels experts que el pacte es pot considerar el “segon pacte del Magèstic”. 
Però no només ha pactat amb el PP els pressupostos de 2011, sinó també per a governar i repartir-se el pastís de diputacions, consells comarcals i pobles al llarg i ample del nostre principat. Pocs han estat els llocs on CiU ha acabat pactant amb el PSC (la Ràpita entre aquests pocs) o ERC (Roquetes per exemple) En canvi han pactat la diputació de Barcelona o el consell Comarcal del Montsià.
Algú pensa que tenint CiU com a soci “preferent” decidirà. És a dir, escolliran que és el que volen ser? Bé, si volen seguir de la ma amb Espanya, sí, evidentment, però si algú es pensa que ara CiU reobrirà el debat sobiranista, està equivocat. Ara per ara no interessa aquest tema. Potser l’any passat tampoc, ja que la sortida de la crisi, amb tot el que comporta hauria de ser l’objectiu principal dels nostre governants.
A mig termini tampoc pareix que es pugui tornar a parlar d’una Catalunya independent, ja que les perspectives que hi ha sobre l’arribada d’un govern del PP a Espanya, no milloraran la situació actual.
CiU, una vegada més ha pactat amb aquells que van porat l’Estatut al TC. Que s’oposen a la immersió lingüística i que demanen el mateix tracte del castellà i català a l’ensenyament de Catalunya. I dic una vegada més perquè durant els darrers anys del segle passat i els primers d’aquest, un pacte similar (el del Magèstic, us en recordeu?) ja va existir. Llavors els uns (el PP) van elaborar el PHN i els altes (CiU) hi donaven suport per a seguir escalfant la cadira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada